Contacte
La febre tifoide és una malaltia infecciosa greu que acostuma a afectar les persones que viuen en països en vies de desenvolupament. La produeix el bacteri Salmonella Typhi, que està relacionat amb el que causa la salmonel·losi.
Es contrau a través del consum d’aigua i d’aliments contaminats per femtes o orina de persones infectades o per contacte amb aquestes persones. La febre alta, el dolor abdominal i la diarrea en són els símptomes més freqüents.
Sense tractament antibiòtic immediat, la febre tifoide pot propagar-se per tot el cos, produir complicacions, com ara hemorràgia intestinal o insuficiència renal, i arribar a provocar la mort.
Transmissió
La infecció es contrau amb la ingesta d’aliments manipulats per persones infectades o bé per contacte directe amb una persona infectada.
Les persones que beuen aigua contaminada o mengen aliments rentats amb aigua contaminada també poden desenvolupar la malaltia.
Algunes persones que ja han superat la malaltia poden continuar sent portadores del bacteri i transmetre'l a altres persones.
AMUNTSímptomes
Els símptomes acostumen a aparèixer entre una i dues setmanes després de contraure la infecció i es poden manifestar sobtada o gradualment.
Les persones afectades presenten febre alta, dolor abdominal i muscular, mal de cap, diarrea o restrenyiment i erupció cutània (taques de color rosat) a abdomen i tòrax. La malaltia també pot produir fatiga, pèrdua de gana i de pes, calfreds, sang a la femta, confusió i dificultats de concentració.
Si s’aplica tractament, els símptomes desapareixen entre 2 i 5 dies després. En cas contrari, empitjoren amb el pas del temps.
Diagnòstic
El diagnòstic de la infecció es basa en el cultiu bacterià de femta, orina o sang. Consisteix a col·locar una mostra d’aquests fluids i rebuigs corporals en un medi especial que afavoreix el creixement dels bacteris. Els bacteris que s’intenten detectar només creixen si ja són presents a la mostra.
Tot i que el cultiu de medul·la òssia és la prova més precisa per a la detecció de la febre tifoide, el procés d’obtenció de la mostra és tan lent i dolorós que només es realitza quan els resultats de la resta de proves no són clars.
Un altre mètode de diagnòstic menys utilitzat és la detecció d’anticossos contra la malaltia a la sang.
Tractament
La febre tifoide es tracta amb antibiòtics. El metge prescriurà el més adequat en funció dels resultats de les proves diagnòstiques per evitar el desenvolupament de resistències antimicrobianes.
Beure líquid ajuda a prevenir la deshidratació que produeix la febre perllongada, la diarrea i els vòmits. Pot ser necessari administrar-los a l’hospital per via intravenosa.
Algunes persones poden patir recaigudes. En aquests casos, els símptomes reapareixen al voltant d’una setmana després de finalitzar el tractament, però generalment són més suaus i duren menys. La reinfecció es pot superar amb tractament antibiòtic addicional.
Prevenció
Si heu de desplaçar-vos a algun país amb risc de febre tifoide, cal que preneu algunes mesures per evitar contraure la infecció:
- Abans de viatjar, adreceu-vos a una unitat especialitzada de salut internacional per vacunar-vos contra la malaltia.
- Beveu exclusivament aigua embotellada. Utilitzeu-la fins i tot per rentar-vos les dents.
- Cuineu tots els aliments i consumiu-los quan encara estan calents.
Eviteu:
- El gel, si no s’ha fet amb aigua embotellada.
- Els aliments crus, com les verdures o les fruites, perquè es poden haver rentat amb aigua contaminada.
- El menjar de llocs de venda ambulants.
Renteu-vos les mans amb freqüència, especialment després d’anar al lavabo i abans de preparar i menjar aliments.
