Alimentació saludable a l'escola

De vegades, tant en l’entorn familiar com a l’escola, els menús es basen, principalment, en preparacions ben conegudes i d’elevada acceptació per part dels infants, amb la finalitat d’agilitar o fer menys feixuc el temps dedicat a l’àpat. D’aquesta manera, s’exclouen de l’oferta gastronòmica alguns aliments i preparacions saludables amb llegums, verdures, hortalisses, peix, etc., la qual cosa restringeix l’accés a aliments saludables, fa disminuir la varietat en l’oferta i limita les possibilitats de degustació i d’acceptació de nous aliments i noves preparacions en la dieta dels infants.

El dinar del menjador escolar pot ajudar a transmetre coneixements bàsics relacionats amb l’alimentació saludable a partir d’una oferta de menús gastronòmicament ben variada, agradable i atractiva. És per això que la inclusió de plats típics de la zona o també propis d’altres cultures, de diferents tècniques culinàries i formes diverses de presentar un mateix aliment, així com la promoció dels aliments de producció locals, de venda de proximitat i de temporada, contribueix al desenvolupament rural i afavoreix la vinculació entre els àmbits de producció i consum, a la vegada que pot facilitar l’aprenentatge de nous sabors i, en conseqüència, millorar l’acceptació de més aliments.

Adaptacions del menú estàndard

Addicionalment, en els supòsits en què les condicions d’organització i instal·lacions ho permetin, les escoles infantils i els centres escolars amb alumnat amb al·lèrgies, intoleràncies alimentàries i celiaquia, diagnosticades per especialistes o l’equip de pediatria, i que, mitjançant el certificat mèdic corresponent, acreditin la impossibilitat d’ingerir determinats aliments que perjudiquen la seva salut, han d’elaborar menús especials, adaptats a aquestes situacions. 

D'altra banda, el nombre creixent d’infants procedents d’altres països, cultures i religions, així com de famílies partidàries d’opcions alimentàries alternatives (vegetarianes), justifica la conveniència de disposar d’una opció de menú paral·lel que englobi les diferents variants de propostes alimentàries alternatives. Per això, l’Agència de Salut Pública de Catalunya, d’acord amb les evidències actuals, preveu la possibilitat que s’ofereixi un menú vegetarià o vegà per a aquelles famílies que així ho sol·licitin a les escoles públiques i concertades de Catalunya.

En cas que les condicions d’organització i les instal·lacions no permetin donar resposta als menús especials, caldrà facilitar els mitjans de refrigeració i escalfament adequats per tal que es pugui conservar i consumir el menú proporcionat per la família.

Programa de Revisió de Menús Escolars a Catalunya (PReME)

Per avaluar i millorar la qualitat de l'oferta del menjador escolar, els centres educatius del nostre territori poden adreçar-se al Programa de Revisió de Menús Escolars a Catalunya (PReME). Un equip de dietistes-nutricionistes de l'Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT) analitzarà la programació actual de menús i elaborarà un informe amb suggeriments per millorar-la, si escau.

A l’hora d’organitzar l’àpat, amb la carmanyola sovint és més pràctic preparar plats únics que incloguin hortalisses, farinacis integrals (arròs, pa, pasta, etc.) o tubercles (patata, moniato, etc.) i proteics (llegums, carns o ous).

Els llegums, per la seva composició nutricional rica en hidrats de carboni i en proteïnes, es poden considerar aliments farinacis i també proteics (carn, peix i ous), i poden constituir un plat únic. És a dir, si la carmanyola inclou llegum com a ingredient principal és suficient que s’acompanyi amb hortalisses. De fet, en el cas de menús vegetarians, la carn i els ous (i el formatge quan la recepta en tingui) es poden substituir per llegums i derivats (llenties, cigrons, mongetes, pèsols, tofu, soja texturitzada, etc.) i fruita seca.

Assegureu-vos que les carmanyoles són netes i aptes per a microones. Quan prepareu el menjar, heu de coure suficientment els aliments, sobretot la carn i el pollastre, i cuinar-los amb prou antelació per poder-los refredar convenientment.

Col·loqueu les carmanyoles preferiblement en una bossa o portacarmanyoles isoterma. Recordeu als joves que les guardin al frigorífic del centre educatiu tan bon punt hi arribin. Al darrer moment, quan sigui l’hora de dinar, poden treure la carmanyola de la nevera i escalfar-la al microones. Cal rebutjar les restes d’aliments que no es mengin a les escombraries (contenidor de restes orgàniques) del mateix menjador.

Les sortides fora de l’entorn escolar estan considerades una gran eina educativa relacionada amb les activitats vivencials. Algunes vegades impliquen passar el dia fora de l’escola i, per tant, haver de portar l’esmorzar i el dinar a la motxilla. 

A continuació, us oferim un seguit de recomanacions per fer del pícnic un àpat saborós, segur i saludable:

• És important que els aliments que l’infant porti a la motxilla, per menjar a l’hora de dinar, es transportin de forma segura. Tant si són entrepans com carmanyoles, convé que estiguin dins una bossa aïllant tèrmica (nevereta) amb una placa de fred. És la millor manera de reduir el risc de contaminació i la multiplicació de microorganismes.
• Eviteu els aliments que tenen més risc de contaminació, com ara truites poc quallades i carns i peixos poc cuits.
• Prepareu entrepans variats:
  • Utilitzeu pans preferentment integrals i/o de llavors.
  • Varieu els aliments que serveixen per untar: oli d’oliva verge, hummus, olivada, cremes de fruites seques, etc.
  • Trieu farcits com ara formatge, pebrot escalivat, ceba fregida, albergínia a la planxa, pit de pollastre a la planxa o arrebossat (ben cuit), truita a la francesa o farcida (ben quallada i preparada amb prou antelació perquè es refredi), etc.
  • Eviteu aliments que tinguin un contingut d’aigua elevat, com ara el tomàquet, l’enciam i alguns productes carnis cuits (pernil cuit, mortadel·la), ja que mullen excessivament el pa i necessiten fred per conservar-se correctament, i generen, per tant, més risc de contaminació.
• Si opteu per elaborar un plat únic, procureu que inclogui hortalisses, farinacis (pasta, arròs, etc.) integrals i proteics (llegums, carns, ous o peix). 
• Complementeu sempre l’àpat amb aigua i fruita fresca (recordeu portar la fruita ben rentada i assecada de casa). També pot ser adequat completar-lo amb fruita seca (nous, ametlles, avellanes, etc., sense fregir ni salar) i hortalisses (bastonets de pastanaga o tomàquets cirerol).
• Per evitar el malbaratament alimentari:
  • Ajusteu les racions a les quantitats que consumiran els infants.
  • En cas que sobri menjar que no necessiti refrigeració, estigui en envasos sense obrir (bosses de fruita seca, etc.) i s'hagi conservat protegit de la calor, es pot retornar a casa. 

Les estades escolars a les cases de colònies també són espais educatius i, per tant, s’ha de vetllar per a la promoció d’hàbits saludables, entre els que destaca una alimentació saludable.

• Cal potenciar...
  
  • Els aliments d’origen vegetal frescos o mínimament processats (fruites, hortalisses, llegums, fruita seca, farinacis integrals, tubercles...).
  • El peix, els ous i la carn blanca per sobre de la carn vermella, la carn fresca per sobre la processada i els làctics sense ensucrar.
  • Les preparacions gastronòmiques que presentin els plats de manera variada i atractiva, per millorar l’acceptació i reduir el malbaratament.
  • L’oferta, en esmorzars i berenars, de fruita fresca, pa integral, cereals d’esmorzar sense sucres afegits, làctics sense sucres afegits, farcits saludables per als entrepans, etc.
  • L’accés fàcil a l’aigua potable de la xarxa pública com a beguda durant tota l’estada.

• Cal reduir...
  
  • L’oferta d’aliments ultraprocessats (brioixeria, galetes, cereals d’esmorzar ensucrats, xocolata i cremes de xocolata, begudes ensucrades, embotits, patates xips i snacks...).
  • La presència d’aliments precuinats (canelons, lasanyes, croquetes, crestes de tonyina, pizzes, arrebossats, patates precuinades i altres preparats industrials).
  • Les preparacions a base de carn vermella (vedella, porc, xai) i/o processada o molt grassa (salsitxes, hamburgueses, mandonguilles, etc.).
  • Els fregits; quan s’utilitzen, convé que siguin amb oli d’oliva o de gira-sol altooleic.
  • L’oferta, en l’esmorzar i el berenar, d’aliments molt habituals en aquests àpats, com per exemple: sucre, mel, melmelada, mantega, margarina, sucs de fruita, batuts de llet i xocolata ensucrats, batuts de llet i suc de fruita, brioixeria, galetes, iogurts ensucrats, cereals d’esmorzar ensucrats, etc.

Pel que fa als campus esportius i casals d'estiu, cal, a més, que els menús, les receptes i els aliments que s’ofereixen s’adaptin a la temporada d’estiu, amb plats apropiats per a l’època, com amanida de pasta, gaspatxo, empedrat de llegums, etc., i fruites com el meló, la síndria, el préssec, etc. També convé que les temperatures de les preparacions siguin més fredes, per tal de contrarestar l’ambient calorós (vichyssoise, amanides o fruita fresca en lloc de sopes, estofats, etc.).

Per tal de mantenir una alimentació saludable, és recomanable que el que s’hagi de menjar fora de casa (esmorzars, berenars, refrigeris…) es prepari a casa. En alguns casos, als centres educatius de secundària hi ha instal·lades màquines expenedores d'aliments i begudes. Pel fet de ser un sistema d'autoservei, aquestes màquines poden augmentar el risc que els infants i adolescents:

• Abusin d’aliments amb un contingut calòric alt i amb un valor nutricional baix.
• Mengin entre hores aliments i begudes que incrementen les aportacions calòriques per damunt dels seus requeriments.
• En consumir aliments entre hores de manera no controlada, redueixin la ingesta dels àpats principals.

D’altra banda, el fet de gestionar diners pot afavorir determinades conductes de risc entre els infants.

Convé que a les màquines expenedores hi hagi una oferta saludable:

• Amb relació a les begudes, es recomana donar prioritat, segons l’ordre proposat, a:
  • L’aigua (tot i que es recomana que sigui accessible a partir de fonts).
  • La llet (no s’inclouen els batuts de llet amb cacau, llet amb fruites, etc.).
  • Els sucs de tomàquet, pastanaga i altres hortalisses.
  • Els sucs de fruites 100% sense sucres afegits.
• Amb relació als aliments sòlids, es recomana donar prioritat, segons l’ordre proposat, a:
  • La fruita fresca.
  • La fruita fresca envasada.
  • Hortalisses fresques envasades.
  • La fruita seca de totes les varietats (nous, ametlles, avellanes, cacauets, barreges, etc.) i prioritzar les que no estan fregides ni salades.
  • Les coquetes (tortitas) d’arròs o blat de moro.
  • Els bastonets de pa (preferentment integral), pa amb llavors, etc.
  • Els entrepans (preferentment amb pa integral).
  • Els sandvitxos (preferentment integrals).
  • Els iogurts i els iogurts líquids (sense sucres afegits).
  • Compotes o purés de fruites, sense sucres afegits.

Les festes i celebracions a l’escola formen part de la quotidianitat dels infants i de l’escola, de l’aula, i de la comunitat educativa en general. D’entre els festejos més habituals destaquen els aniversaris dels infants. En cas que les famílies vulguin compartir algun tipus de menjar, com per exemple coques i pastissos, cal que consultin les normes d’organització i funcionament del centre (NOFC) per saber si l’escola ho preveu i amb quin format.

En cas que s'opti per portar un pastís d’aniversari, preparar-lo a casa, en família, pot esdevenir una activitat divertida, a més de donar protagonisme a l’infant. Per elaborar-lo, es poden escollir els ingredients més saludables (oli d’oliva en lloc de mantega o altres greixos, farines integrals en lloc de refinades, plàtan madur o dàtils en lloc de sucre, etc.) i aquells ingredients que agradin més a l’infant: decorar-lo amb rodanxes de fruites, fruites seques a làmines, etc.

En cas de comprar el pastís o la coca d’aniversari, es recomana triar els més senzills, que no duguin nata, ni crema, ni sucre de llustre, etc. i, sobretot, que no estiguin fets a base de gominoles i altres llaminadures.