Contacte
Catalunya disposa d'una normativa capdavantera pel que fa a l'eutanàsia i ofereix una resposta jurídica, sistemàtica, equilibrada i garantista a una demanda de la societat actual.
La legalització i la regulació de l'eutanàsia s'assenten sobre la compatibilitat de principis essencials com són els drets fonamentals a la vida, la integritat física i moral, i a béns constitucionalment protegits com la dignitat, la llibertat o l'autonomia de la voluntat.
El debat sobre el dret a morir dignament, tant des del punt de vista de la bioètica com del dret, s’ha obert camí tant a Catalunya com als països del nostre entorn durant les darreres dècades. Un debat que es veu condicionat per l’augment de l’esperança de vida així com el creixement de les capacitats de l’àmbit de la salut.
L’objectiu de la Llei és reconèixer un nou dret, el dret a sol·licitar i rebre la prestació de l’eutanàsia. D’aquesta manera, s’hi planteja la regulació efectiva del dret que correspon a aquelles persones que compleixen els requisits legalment establerts a sol·licitar i rebre l’ajuda necessària per morir dignament, així com el procés que s’ha de dur a terme i les seves garanties. De la mateixa manera, la Llei recull els drets i deures dels professionals sanitaris que participin en la prestació.
Poden sol·licitar la prestació aquelles persones majors d’edat amb nacionalitat espanyola (o residència legal o que comptin amb un certificat d’empadronament superior als 12 mesos) que pateixin una malaltia “greu i incurable” o bé un “patiment greu, crònic i impossibilitant” que provoqui un “patiment físic o psíquic intolerable”.
A més, s’han de complir els requisits següents:
- Disposar per escrit de la informació referent al procés mèdic, inclosa la possibilitat de cures pal·liatives.
- Formular dues sol·licituds per escrit, de manera voluntària i amb una separació de 15 dies naturals entre elles.
- Patir una malaltia greu i incurable en els termes que recull la Llei.
- Prestar consentiment informat previ, el qual s’ha d’incloure a la història clínica del pacient.
La sol·licitud s’ha de fer sempre per escrit, i el document ha d’estar datat i signat pel pacient una vegada aquest n’ha estat informat. El document s’ha de signar davant del professional mèdic i s’ha d’incorporar a la història clínica del pacient.
Una vegada realitzada la primera sol·licitud, el metge o metgessa responsable ha de verificar els requisits i dur a terme un procés deliberatiu amb el pacient. Després, el pacient ha de presentar una segona sol·licitud i el metge o metgessa responsable haurà de consultar amb un professional mèdic consultor per corroborar que es donen els requisits.
Després, el cas passa a la Comissió de Garantia i Avaluació, un òrgan administratiu de caràcter multidisciplinari que realitza un control previ a la prestació, resol les reclamacions que els pacients li facin arribar i verifica amb posterioritat que la prestació s’ha realitzat d’acord amb la Llei.
La Comissió ha de designar dos membres a cada cas, un professional mèdic i un jurista, per verificar els requisits i emetre un informe. Aquest informe s’ha de lliurar a la presidència de la Comissió, que l’ha de fer arribar al metge o metgessa responsable per tal de procedir a la prestació.
Si durant el procés es rebutja la sol·licitud, el pacient pot recórrer la decisió negativa dels metges a la Comissió de Garantia i Avaluació. Si, al seu torn, aquest òrgan rebutja la sol·licitud, el pacient la pot recórrer davant la jurisdicció ordinària.
El pacient ho pot triar. La prestació es pot efectuar en centres públics, privats o concertats, i al domicili del pacient.
Aquesta prestació es pot dur a terme en dues modalitats: l’administració directa al pacient d’una substància per part de l’equip assistencial i la prescripció o el subministrament al pacient per part de l’equip d’una substància que el mateix pacient es pugui autoadministrar.
Per a aquelles persones que no puguin prestar la seva conformitat, la Llei preveu que el metge o metgessa responsable pugui certificar aquest supòsit i atendre aleshores el Document de voluntats anticipades o anàleg.
Si una persona, per la seva condició de salut, no pot signar la sol·licitud ni datar-la, pot fer ús d’altres mitjans que li permetin deixar-ne constància, o bé una altra persona major d’edat i amb plena capacitat la pot signar i datar en la seva presència. Aquesta persona ha de fer menció del fet que qui demana la prestació no es troba en condicions de signar-la i n’ha d’indicar les raons.
El Departament de Salut està creant un registre de professionals objectors de consciència, amb estricta confidencialitat, per protegir les dades de caràcter personal i garantir així el dret a l’objecció del professional mèdic.
També ha preparat, de la mà del sector, un pla de formació per a tots els professionals.
Per a més informació sobre l’eutanàsia en l’àmbit professional, consulteu la pàgina Eutanàsia per als professionals de la salut.