Contacte
L’espai de condicions de salut vol acompanyar qualsevol persona per trobar informació precisa sobre les condicions de salut, enteses com qualsevol cosa que afecti la capacitat d'una persona per gaudir de la vida.
L’acció central de l’espai de condicions de salut és oferir informació i formació sanitària.
La malaltia, un concepte difícil de definir
La definició de malaltia no pot basar-se exclusivament en criteris biològics, sinó que ha de tenir en compte els aspectes socials, culturals i ambientals que influeixen en el benestar de les persones.
L’Organització Mundial de la Salut (OMS) defineix la salut com un estat de complet benestar físic, mental i social, més enllà de l'absència de malalties. En canvi, no té una definició de malaltia.
De fet, definir la malaltia és molt més difícil, ja el que es considera com a malaltia ha anat variant al llarg dels anys en funció de com ha evolucionat el seu diagnòstic, però també en funció de diferents aspectes socioeconòmics.
Per exemple, l’osteoporosi es considerava un factor normal de l’envelliment fins que l’any 1994 l’OMS la va reconèixer oficialment com una malaltia. En canvi, l’homosexualitat es considerava una malaltia mental que es tractava amb electroxoc fins que l’any 1974 l’Associació Americana de Psiquiatria la va retirar del llistat de malalties psiquiàtriques, gràcies a la pressió social.
Tot i això, una definició senzilla de malaltia seria una alteració de la funció normal d’una o diverses parts del cos, deguda a una causa específica i caracteritzada per uns determinats signes i símptomes.
Ara bé, la realitat no és tan senzilla. La sordesa, per exemple, és una malaltia? Si bé es tracta d’una alteració de la funció auditiva, la persona que la pateix, està realment malalta?
El model social distingeix la deficiència auditiva (objectivable amb una prova diagnòstica) de l'experiència que pot viure la persona amb deficiència auditiva.
En aquest sentit, tenir una deficiència auditiva és una cosa, mentre que l'absència de subtítols als programes de televisió, n'és una altra. Aquesta situació en concret limita o impedeix que la persona realitzi una activitat considerada “normal” (minusvalidesa).
Per tant, la discapacitat no només depèn de la biologia (en aquest cas, la deficiència auditiva), sinó també de l’entorn i de factors socioeconòmics. Una persona pot tenir una discapacitat, però no considerar-se malalta, i una altra persona pot tenir la mateixa discapacitat, però considerar-se a si mateixa malalta en funció de les seves condicions socioeconòmiques, gènere, ètnia o d'altres factors socials com podria ser el suport familiar o l'adaptació de l'entorn a la seva discapacitat.
De fet, darrerament se sent parlar de diversitat funcional per posar en relleu que la condició de discapacitat no és una qüestió estrictament personal, sinó que està configurada per la relació entre la persona i la societat. Una societat dissenyada amb uns estàndards que no tenen en compte la diversitat. Per tant, el que s'hauria de fer és redefinir la discapacitat com la falta d'adequació entre la persona i l'entorn, més que com una conseqüència de la deficiència de la persona. Per fer-la desaparèixer s'hauria de canviar l'entorn perquè tothom pugui gaudir dels mateixos drets i les mateixes oportunitats a més de donar-li un valor positiu a tota mena de diversitat.
Totes aquestes variacions sobre el concepte de malaltia, es podrien englobar en el concepte de condicions de salut.
El Termcat defineix una condició de salut com qualsevol circumstància interna o externa que influeixi en l'estat de salut d'una persona. Aquestes circumstàncies poden ser una malaltia, però també un trastorn, un traumatisme, una lesió, un embaràs, l'estrès, les condicions socials, laborals o econòmiques, la fatiga o la ruptura de l'equilibri social o mental. Totes aquestes circumstàncies influeixen en l'estat de salut d'una persona, però no necessàriament de forma negativa.
Per exemple, en el cas de patir un refredat comú, no totes les persones el viuen de la mateixa manera. Algunes persones referiran trobar-se malament i necessitar descans mentre que d'altres persones continuaran fent una vida completament normal. És a dir, davant d’una mateixa condició de salut, l'estat de salut d'una persona es pot veure alterat negativament, mentre que una altra persona percebrà aquest canvi de forma més positiva en funció de diversos factors, com l'angoixa, el descans nocturn o el suport social.
En conclusió, la definició de malaltia no pot basar-se exclusivament en criteris biològics, sinó que ha de tenir en compte els aspectes socials, culturals i ambientals que influeixen en el benestar de les persones. Aquesta reflexió ens convida a repensar la manera com abordem la salut apostant per un model més inclusiu i centrat en la construcció d'entorns accessibles i equitatius per a tothom.
