El model social distingeix la deficiència auditiva (objectivable amb una prova diagnòstica) de l'experiència que pot viure la persona amb deficiència auditiva.
En aquest sentit, tenir una deficiència auditiva és una cosa, mentre que l'absència de subtítols als programes de televisió, n'és una altra. Aquesta situació en concret limita o impedeix que la persona realitzi una activitat considerada “normal” (minusvalidesa).
Per tant, la discapacitat no només depèn de la biologia (en aquest cas, la deficiència auditiva), sinó també de l’entorn i de factors socioeconòmics. Una persona pot tenir una discapacitat, però no considerar-se malalta, i una altra persona pot tenir la mateixa discapacitat, però considerar-se a si mateixa malalta en funció de les seves condicions socioeconòmiques, gènere, ètnia o d'altres factors socials com podria ser el suport familiar o l'adaptació de l'entorn a la seva discapacitat.
De fet, darrerament se sent parlar de diversitat funcional per posar en relleu que la condició de discapacitat no és una qüestió estrictament personal, sinó que està configurada per la relació entre la persona i la societat. Una societat dissenyada amb uns estàndards que no tenen en compte la diversitat. Per tant, el que s'hauria de fer és redefinir la discapacitat com la falta d'adequació entre la persona i l'entorn, més que com una conseqüència de la deficiència de la persona. Per fer-la desaparèixer s'hauria de canviar l'entorn perquè tothom pugui gaudir dels mateixos drets i les mateixes oportunitats a més de donar-li un valor positiu a tota mena de diversitat.
Totes aquestes variacions sobre el concepte de malaltia, es podrien englobar en el concepte de condicions de salut.