Les paparres són artròpodes que parasiten externament un gran nombre d’animals silvestres, tant mamífers com aus i rèptils, els animals domèstics, i també poden picar els humans.
Existeixen més de 1000 espècies descrites arreu del món i es classifiquen en dos grups, segons la duresa de la cutícula o membrana que els revesteix el cos: les toves (família Argasidae) i les dures (família Ixodidae). Les més importants per a les mascotes i l’ésser humà són les dures. Totes s'alimenten de la sang de l’animal parasitat.
Una paparra fixada al cos generalment no causa dolor i el més freqüent és que la picada no provoqui cap dany, o únicament una petita lesió a la pell. Però algunes poden estar infectades amb organismes patògens i transmetre’ls mentre s’alimenten. Això pot causar malalties en les persones, com la febre botonosa, la malaltia de Lyme, la febre recurrent, l’encefalitis transmesa per paparres, la babesiosi, la tularèmia o la febre hemorràgica de Crimea-Congo, entre d’altres.
La millor manera de prevenir les malalties transmissibles per paparres és evitar-ne la picada.
Les paparres passen per 4 estadis de maduració durant el seu cicle biològic: ou, larva, nimfa i adult. El cicle complet dura habitualment 2-3 anys, però pot ser més curt en funció de l'espècie i si les condicions ambientals són favorables. Pot desenvolupar-se completament sobre un mateix hoste o pot tenir dos o tres hostes diferents (és el més freqüent en les espècies de paparres presents a Europa).
Necessiten alimentar-se de sang de l’hoste per passar a l’estadi següent i completar el seu cicle biològic. Les fases de nimfa i adult són les etapes on les paparres poden atacar les persones i transmetre malalties.
L’època de major activitat de les paparres va des de la primavera fins a la tardor, especialment durant els mesos d’estiu, però algunes estan actives també durant l’hivern, sobretot en zones càlides.
Il·lustració gràfica de la mida d’una paparra segons les etapes del cicle vital
Font: Ministeri de Sanitat
Estan àmpliament distribuïdes arreu del món.
Són més abundants en zones boscoses i en paratges rurals, on habiten animals silvestres i a més es donen les condicions mediambientals adequades de vegetació, llum i humitat per al desenvolupament del seu cicle vital. Acostumen a estar habitualment a terra o a l'herba, esperant que passi un animal per alimentar-se d'ell. També es poden trobar en explotacions ramaderes, estables, gosseres i en zones urbanes cobertes d’herba, com parcs i jardins, generalment associades a la presència d’animals domèstics.
L'home interacciona amb les paparres accidentalment, ja que no és l'hoste preferit de cap espècie de paparra.
EN ACTIVITATS A L'AIRE LLIURE I VIATGES
Si practiqueu senderisme, caça o altres activitats en contacte amb la natura, o viatgeu a zones endèmiques de malalties transmeses per paparres, és important que conegueu aquestes recomanacions.
Abans de sortir
Poseu-vos roba adequada
- Utilitzeu màniga llarga i pantalons llargs. És millor portar roba de color clar ja que d’aquesta manera serà més fàcil comprovar si teniu alguna paparra a sobre.
- Eviteu les sandàlies o calçat obert i procureu utilitzar sempre botes tancades amb mitjons procurant que cobreixin la part inferior dels pantalons.
Ús de repel·lents
- En cas que us vulgueu aplicar repel·lents, assegureu-vos que estan autoritzats i seguiu sempre les indicacions d’ús de l’etiqueta o fullet explicatiu, on el fabricant, a més d’indicar la manera correcta de fer-lo servir, indica l’edat d’aplicació recomanada, les hores de protecció que proporciona i el nombre d’aplicacions diàries permeses. Eviteu el contacte directe amb mans i mucoses i no l’apliqueu sobre ferides.
- Eviteu l’aplicació en infants menors de dos anys i, en cas de dubte, consulteu el vostre pediatre.
- Si sortiu amb la vostra mascota, és convenient que li apliqueu un antiparasitari extern autoritzat que repel·leixi les paparres. Consulteu-ho amb el vostre veterinari.
A la natura
- Si és possible, camineu pel mig dels camins. Eviteu el contacte amb zones amb vegetació espessa, amb herba alta i fullaraca.
Quan torneu
Reviseu-vos de dalt a baix
- Examineu-vos acuradament tot el cos per detectar si us ha picat alguna paparra. El bany o la dutxa és un bon moment. Reviseu-vos el cap, el coll, els plecs corporals —com ara les aixelles, engonals, darrere dels genolls, etc.—, dins i fora de les orelles, dins el melic i al voltant de la cintura. Si cal, utilitzeu miralls per poder veure bé totes les parts del cos. No oblideu revisar els infants.
Tingueu en compte que les picades de paparra normalment no són doloroses i de vegades les paparres adherides poden passar desapercebudes; per això és important examinar bé tot el cos.
Examineu les vostres mascotes i l’equipament
- Les paparres poden entrar a casa enganxades a la roba o als animals, i després enganxar-se a una persona, així que també reviseu amb cura les vostres mascotes i l’equipament que hagueu dut durant la jornada a l’exterior (motxilles, jaquetes, etc.).
- Renteu sempre la roba i l’equip amb aigua calenta. Amb aigua freda o de temperatura mitjana no n’hi ha prou per matar les paparres.
EN L'ÀMBIT LABORAL
Si desenvolupeu la vostra activitat professional com a:
- Ramader, pastor, pagès, treballador de granja o d’escorxador.
- Treballador forestal, guarda, agent del Servei de Protecció de la Natura, personal de les agrupacions de defensa forestal.
- Veterinari, enginyer agrònom, enginyer forestal.
- Treballador de centres de protecció i/o recuperació d’animals.
- Treballador d’altres activitats en contacte estret amb la natura.
Extremeu les mesures per evitar la picada de paparres
- Utilitzeu guants i roba protectora durant la manipulació dels animals.
- Procureu eliminar o controlar les infestacions per paparres en els animals i en els espais on es troben (explotacions ramaderes, gosseres, estables, etc.).
Informació relacionada
Extraieu la paparra al més aviat possible
La majoria de les malalties transmeses per paparres requereixen que el paràsit s’adhereixi i ingereixi sang durant algunes hores abans que la persona o l’animal s’infecti; per això és tan important treure-la al més aviat possible, preferiblement per un professional sanitari.
Si heu d’extreure-la vosaltres mateixos:
- Eviteu els remeis tradicionals com l’aplicació d’oli, alcohol, petroli o calor.
- Feu servir unes pinces romes i punta fina. Si no disposeu de pinces adequades podeu desprendre-la amb els dits utilitzant uns guants fins. Procureu evitar aixafar-la o trencar-la.
- Subjecteu-la fermament al més a prop possible de la pell i estireu-la suaument cap amunt, tal com mostra la imatge, sense forçar però de manera contínua. Eviteu fer tracció o rotació.
- Eviteu gratar-vos la zona de la ferida.
Netegeu la ferida
- Netegeu-vos bé la ferida amb aigua i sabó durant uns minuts, i apliqueu-vos-hi un antisèptic (povidona iodada, clorhexidina, alcohol…).
- En acabar renteu-vos bé les mans.
Si en el decurs d’un mes després de la picada apareix febre, erupció a la pell o algun altre malestar, cal que us adreceu al centre de salut més proper i expliqueu que us va picar una paparra (informeu el personal mèdic quan i on).
Procediment d’extracció d’una paparra
Font: Centres for Disease Control and Prevention
Informació relacionada
-
Malalties transmeses per paparres (Obre en una nova finestra)
European Centre for Disease Prevention and Control (ECDC) (en anglès)
-
Paparres (Obre en una nova finestra)
Centers for Disease Control and Prevention (CDC) (en anglès)
-
Guia d’actuació davant la picada d’una paparra (Obre en una nova finestra)
Ministeri de Sanitat
-
Capacitació relacionada amb l'ús de biocides (Obre en una nova finestra)
Departament de Salut