Contacte
Amb l’arribada del bon temps, fem més vida a l’aire lliure i estem més exposats a les picades d’insectes i altres animals.
Generalment, les picades produeixen molèsties menors que milloren amb el pas del temps. Malgrat això, en alguns casos es poden complicar i requerir tractament.
Aquest article explica quins animals poden picar i per quina raó ho fan, quins símptomes provoquen les picades, quines mesures cal aplicar si es produeixen i què cal fer en cas de patir una reacció al·lèrgica.
Bàsicament, els animals que poden picar són els artròpodes. Al nostre entorn, hem de distingir-ne dos grups:
- Insectes (artròpodes amb sis potes):
- Abelles, borinots, vespes i vespes asiàtiques o velutines.
- Mosquits i tàvecs.
- Aràcnids i miriàpodes (artròpodes amb més de sis potes):
- Tres espècies d’aranyes: la vídua negra europea, l’aranya marró o dels racons, i la taràntula europea.
- Els escorpins (groc i negre).
- Les paparres.
- Els centpeus (escolopendres).
Alguns artròpodes piquen perquè necessiten la sang per poder dur a terme el seu cicle reproductiu, com per exemple els mosquits o els tàvecs.
També n’hi ha que piquen per defensar-se o quan són involuntàriament trepitjats o aixafats, com les abelles, els borinots, les vespes, algunes espècies d’aranyes, els escorpins i els centpeus.
Finalment, d’altres com les paparres i les puces piquen els humans de forma accidental.
Generalment les picades provoquen reaccions a la pell, de tipus local, que són el resultat d’una resposta de defensa del nostre sistema immunològic contra la saliva o el verí de l’animal.
La majoria de les picades d’insectes, aràcnids i miriàpodes produeixen molèsties com ara picor, dolor, cremor i formigueig.
En un nombre reduït de casos, les picades també poden causar reaccions al·lèrgiques que poden arribar a ser greus, com urticària generalitzada a diferents parts del cos, inflamació de les vies respiratòries o de la cara (llavis, parpelles, etc.). Les reaccions més greus poden originar un xoc anafilàctic, que afecta diversos òrgans del cos i requereix atenció mèdica urgent.
Els artròpodes poden transmetre a l’ésser humà arbovirosis, que són malalties infeccioses causades per un grup de virus anomenats arbovirus. Alguns mosquits del gènere Aedes, provinents de zones tropicals, per exemple, són agents de transmissió del virus del Zika, el chikungunya i el dengue. D’altra banda, a les zones rurals i boscoses d’alguns països europeus, les paparres poden transmetre malalties com l’encefalitis centreeuropea.
Malgrat que les arbovirosis es concentren en zones geogràfiques d’Amèrica, Àsia o Àfrica, al nostre país se n’han detectat alguns casos importats. Per això, si teniu previst viatjar a un país endèmic, heu d’adreçar-vos a les unitats de salut internacional per saber si necessiteu vacunar-vos o si heu de prendre medicació preventiva.
El més habitual és que el procés inflamatori i de picor desaparegui en hores o dies, sense necessitat d’un tractament específic. Tot i això, de vegades, pot ser necessari un tractament addicional. Com a mesures generals convé que:
- Renteu la pell amb aigua i sabó sense trencar les butllofes, si se n’han format.
- Apliqueu fred local, que calma el dolor i la inflamació. Podeu aplicar gel embolicat en un tros de tela neta durant 10 minuts aproximadament, esperar uns 10 minuts i tornar a aplicar.
- Apliqueu a la zona desinfectants que no colorin la pell.
- Aixequeu l’extremitat afectada per la picada.
- Eviteu rascar-vos, si és possible.
- Podeu aplicar algun preparat amb amoníac o crema tòpica per millorar els símptomes de picor i inflamació (crema antihistamínica, amb calamina o hidrocortisona).
Hi ha algunes mesures específiques que cal aplicar en funció de l’artròpode que us hagi picat.
| Artròpode |
Què he de fer? |
Què no he de fer? | En quins casos he de contactar amb un professional sanitari? |
|---|---|---|---|
| Abelles i borinots | Si s’ha quedat el fibló adherit, intenteu treure’l gratant-lo des de la base. Podeu trobar informació d’aquest procediment a MedlinePlus. | Per extreure el fibló mai no el xucleu o el premeu amb les mans. |
|
| Vespes | Marxeu del lloc on esteu el més ràpid possible, ja que la picada pot atraure més vespes. |
|
|
| Mosquits | Si teniu molta picor podrien ser útils les cremes tòpiques amb hidrocortisona o calamina. |
|
|
| Tàvecs | Si teniu molta picor podrien ser útils les cremes tòpiques amb hidrocortisona o calamina. |
|
Si els símptomes no milloren amb el temps o empitjoren. |
| Puces | Normalment són picades banals. Si teniu molta picor podrien ser útils les cremes tòpiques amb hidrocortisona o calamina. | Si els símptomes no milloren amb el temps o empitjoren. | |
| Aranyes |
|
||
| Escorpins |
Si queda el fibló a la pell, l’heu d’extreure per evitar que s’escampi el verí. Heu de fer-ho gratant l’agulló des de la base. Podeu trobar informació d’aquest procediment a MedlinePlus. Podeu prendre un analgèsic perquè la picada és molt dolorosa. |
Per extreure el fibló mai no el xucleu o el premeu amb les mans. |
|
| Paparres | És fonamental l’extracció de les paparres de la pell. |
|
|
| Centpeus | En tots els casos perquè són mossegades que poden complicar-se. |
Les reaccions al·lèrgiques a les picades són les complicacions més greus. Són més freqüents en els artròpodes que inoculen verí, com ara les abelles, les vespes, els borinots, les aranyes, els escorpins i els centpeus.
Els símptomes poden ser:
- Reacció local intensa. És una inflamació de la zona de la picada, de màxim 10 cm de diàmetre i una durada de set dies. Si la patiu per una primera picada de vespa o abella, cal que consulteu el metge o metgessa.
- Malaltia del sèrum. Apareix entre 2 i 10 dies després de la picada. Provoca picor generalitzada, febre, dolor articular i inflamació dels ganglis limfàtics.
- Es tracta d’una reacció molt intensa i sobtada que afecta la pell i els sistemes respiratori, digestiu i cardiovascular. En cas que la patiu, necessiteu atenció mèdica immediata.
Finalment, les picades d’insectes que no inoculen verí, però que provoquen una reacció per la saliva, com ara els mosquits, poden produir picor aguda o urticària papulosa, una malaltia inflamatòria de la pell que es caracteritza per l’aparició de lesions anomenades pàpules. Si aquests símptomes no milloren amb les mesures generals, cal consultar un professional sanitari.
Per a la picor, es poden administrar cremes amb corticoides de baixa potència (hidrocortisona a l’1-0,5%), cremes antihistamíniques o locions de calamina.
També hi ha preparats d’amoníac que modifiquen el pH de la pell i poden neutralitzar el verí. Són més efectius si s’administren immediatament. Pregunteu al farmacèutic o farmacèutica i/o professional sanitari quins preparats comercials hi ha disponibles.
Finalment, si els símptomes no milloren, cal consultar un professional sanitari i indicar la medicació que s’hagi pres prèviament, per tal que valori si cal administrar algun analgèsic, antiinflamatori, o antihistamínic oral.
Cal recordar que la prevenció és el millor tractament. L’ús de repel·lents d’insectes és una de les mesures més adequades. També es recomana vestir roba poc vistosa que cobreixi tot el cos (camises i pantalons de màniga llarga), evitar els perfums i col·locar mosquiteres al llit, les portes i finestres.
Si viatgeu a una altra àrea geogràfica, heu de saber que hi ha altres espècies d’artròpodes que poden picar o mossegar amb complicacions diferents. Informeu-vos-en a les unitats de salut internacional per gaudir del viatge amb salut.
Joan Carles Juarez Gimenez. Gestió Clínica del Medicament. Servei de Farmàcia. Hospital Universitari Vall d'Hebron.