Transmissió

Les infeccions de transmissió sexual es transmeten principalment durant les relacions sexuals amb penetració (vaginals, anals o orogenitals), i també a vegades per contacte sexual sense penetració: 

  • Per l'intercanvi de fluids corporals com semen, secrecions uretrals, secrecions vaginals, sang de la persona infectada. És el cas de la infecció pel virus de la immunodeficiència humana (VIH), l'hepatitis B, la gonocòccia i la infecció genital per clamídies.
  • Per contacte directe amb les àrees de la pell o les mucoses afectades per la infecció (en determinats casos hi ha lesions visibles). És el cas de l'herpes genital, les berrugues genitals i la sífilis.

Es transmeten molt fàcilment si no s'utilitza barrera protectora: preservatiu (masculí o femení) o protector bucal (banda de làtex).

També hi ha transmissió no sexual d'algunes d'aquestes infeccions:

  • L'hepatitis B i la infecció pel VIH es poden transmetre a través de la sang d'una persona infectada pel fet de compartir material d'injecció de drogues o fer-se tatuatges o pírcings amb material no esterilitzat.
  • La sarna i la pediculosi en l'àrea genital es poden contagiar en contactes corporals íntims o mitjançant robes infectades.
  • La dona embarassada pot infectar el seu fill durant l'embaràs, en el moment del part i en la lactància. És el cas de la infecció pel VIH i la sífilis.

Tot i que la persona s'hagi infectat i tractat per alguna d'aquestes infeccions, es pot reinfectar. Aquestes malalties es transmeten en cadena, és a dir, la persona afectada les pot encomanar a moltes altres persones i cadascuna d'elles originar a la vegada nous contagis. També afavoreixen la transmissió del sida.

Situacions de risc

Qualsevol persona sexualment activa pot trobar-se en algun moment en risc de contraure una infecció de transmissió sexual. En general, una persona pot infectar-se si té relacions sexuals amb una altra persona que en pateix una.

Hi ha una sèrie de situacions de risc que cal tenir en compte:

  • Si es tenen relacions sexuals orals, anals o genitals sense protecció (sense utilitzar preservatiu) amb una persona infectada, encara que aquesta no presenti cap lesió aparent.
  • Si la parella sexual té o ha tingut una infecció de transmissió sexual.
  • Si es té una parella sexual nova o més de dues parelles sexuals en el darrer any.
  • Si es té o la parella té relacions sexuals amb altres persones.
  • Si es tenen relacions sexuals sota els efectes de les drogues o de l'alcohol.
  • Si s'ha compartit (o la parella sexual) xeringues, agulles o altres estris que serveixen per injectar-se droga, estris per fer-se tatuatges o pírcings, o bé joguines sexuals.

Diagnòstic

Generalment, per obtenir un diagnòstic cal fer-se unes proves específiques. Són senzilles i ràpides. Només cal fer una extracció de sang i/o una presa de mostra de secrecions genitals (d'uretra, vagina, coll uterí, etc.) o d'orina.

El metge o la metgessa en farà el diagnòstic després d'interpretar els resultats de les proves, juntament amb els de l'exploració física.

Tractament

Avui dia, la majoria de les infeccions de transmissió sexual poden ser diagnosticades i tractades fàcilment, tot i que algunes no tenen un tractament curatiu definitiu. Així, la gonocòccia, la sífilis, la infecció vaginal per tricomones i les infeccions per clamídies, que són causades per bacteris, poden ser tractades i curades amb antibiòtics. En canvi, les infeccions víriques, com les hepatitis A i B, la infecció per VIH, l'herpes genital o les berrugues i condilomes poden tenir un tractament únicament per alleujar els símptomes i signes de la infecció i per frenar-ne l'evolució.

El tractament precoç i correcte és fonamental per evitar problemes de salut a mitjà i llarg termini, ja que les infeccions de transmissió sexual no tractades poden deixar seqüeles o complicacions importants, com ara prostatitis crònica, esterilitat, artritis, alteracions neurològiques (demència) i, fins i tot, càncer.

El tractament ha de ser prescrit per un metge o una metgessa, cal seguir els seus consells (dosis i durada del tractament, freqüència de les visites de control, etc.) i mai no s'ha de recórrer a l'automedicació o a les autocures sense l'ajut dels professionals sanitaris. Cal preguntar-los quan es poden tornar a tenir relacions sexuals.

Si teniu una infecció de transmissió sexual és molt important fer-ho saber a la persona o a les persones amb qui heu tingut relacions sexuals recentment, per evitar que la infecció passi a altres persones i també per evitar la reinfecció. Encara que no tinguin cap molèstia o símptoma, convé que la vostra parella o parelles sexuals es facin visitar pels professionals sanitaris perquè puguin valorar si necessiten o no tractament.

Prevenció

L'única manera de prevenir les infeccions de transmissió sexual és evitant les situacions i els comportaments de risc:

  • La utilització correcta del preservatiu (masculí o femení ) és el mètode preventiu més eficaç, ja que actua com a barrera.
  • Altres mètodes anticonceptius de barrera com ara el diafragma, les esponges vaginals o els espermicides, la píndola, els pegats o les injeccions anticonceptives o el dispositiu intrauterí, no serveixen per a la prevenció de les infeccions. Si es volen evitar, convé utilitzar el preservatiu encara que s'estigui seguint algun altre mètode anticonceptiu.

Actualment no hi ha vacunes per prevenir-les, excepte en el cas de les hepatitis A i B; la vacuna del virus del papil·loma humà és eficaç per a alguns tipus d'aquest virus i es recomana a les noies abans de l'edat d'inici de les relacions sexuals. Cal informar-se sobre aquestes vacunes al centre de salut.

On adreçar-vos

Podeu demanar més informació sobre les infeccions de transmissió sexual als metges o els infermers de capçalera, als ginecòlegs, als llevadors, als farmacèutics, o podeu trucar al telèfon d'informació i consultes 061 Salut Respon, disponible 24 hores. 

Data d'actualització:  19.11.2020