Contacte
Si la donació és possible, el coordinador hospitalari de trasplantaments comprova la voluntat expressada en vida pel donant però també ho preguntarà a la família.
L'entrevista familiar. Banc d'Imatges de l'OCATT
En primer lloc, el coordinador hospitalari de trasplantaments comprovarà la voluntat expressada en vida pel donant amb tots els mitjans al seu abast (existència del carnet de donant, notificació a la història clínica a través de la carpeta de "la Meva Salut" o de declaració al document de Voluntats Anticipades).
Independentment del resultat d'aquesta comprovació, el coordinador ho consultarà amb la família en una entrevista en què es parla, entre altres coses, sobre les possibilitats de donació.
En cas que es doni el consentiment a la donació, tant les dades del donant com les de les possibles receptores, persones que es beneficiaran d’aquests òrgans seran totalment confidencials.
Tot i que la llei espanyola és de consentiment presumpte, tots som donants si en vida no hem expressat el contrari, la família del donant sempre te l'ultima paraula.
Destaquem
-
Com fer-se donant?
(Obre en una nova finestra)
Us expliquem les diferents opcions per deixar constància de la vostra voluntat de ser donants
-
Llei 30/1979
(Obre en una nova finestra)
Lei espanyola sobre donació i trasplantament d'òrgans
Si hi ha un cas d’un possible donant, després que l’equip mèdic certifica i comunica la mort a la família, el coordinador hospitalari realitza l’entrevista on ofereix la possibilitat de fer la donació i pregunta a la família si coneixia la voluntat de la persona.
La durada de l’entrevista és molt variable i en ocasions és necessari fer-ne més d’una.
En aquesta entrevista també es pregunta pels antecedents mèdics i socials del possible donant, per reduir al màxim la transmissió de malalties.
La família de la persona que mor és qui té l’última paraula en la donació si la persona no ha deixat constància de la seva decisió en vida. Si el possible donant va manifestar, en vida, la seva voluntat de donar, la família també es pot negar a la donació.
Si aquesta voluntat va quedar recollida amb anterioritat en el registre de voluntats anticipades, llavors no caldrà el consentiment de la família per procedir a la donació. No obstant això, encara que s’hagi comprovat la voluntat de la persona difunta al registre de voluntats anticipades, sempre es realitza l’entrevista.
En cada comunitat autònoma existeix un registre de voluntats anticipades on es pot fer, en vida, l'anomenat “testament vital”.
Aquest testament és la manifestació per escrit (davant notari i testimonis) d’una persona capaç que, conscientment i lliurement, dicta les instruccions per al tractament que desitja rebre en cas de trobar-se en una situació que l’impedeixi comunicar personalment la seva voluntat.
Aquestes instruccions fan referència tant a l’assistència sanitària que desitja rebre en cas de pèrdua de les seves facultats com a la destinació del seu cos i els seus òrgans, un cop mori.
Registre de voluntats anticipades
La inscripció del document al Registre de Voluntats Anticipades del Departament de Salut és totalment voluntària, però és aconsellable que es faci per garantir-ne al màxim la difusió.