Delírium

Hi ha tres tipus principals de delírium:

• Delírium hiperactiu. Les persones sovint presenten un augment de l’excitació i poden estar inquietes, agitades i agressives. L’augment de la confusió, les al·lucinacions, i l’alteració del son són les manifestacions més característiques d’aquest tipus de delírium.

• Delírium hipoactiu. Les persones estan retretes, tranquil·les i somnolentes. Els símptomes poden incloure la disminució de la concentració i la consciència, la reducció de la mobilitat i els moviments, i la pèrdua de la gana. El delírium hipoactiu és més difícil de reconèixer i és el que menys es detecta, per aquest motiu és el de pitjor pronòstic.

• Delírium mixt. Presenta tant signes i símptomes del delírium hiperactiu com del delírium hipoactiu. Les persones que el pateixen passen ràpidament d’estats hiperactius a hipoactius, i viceversa, però sense una predominança de cap dels dos.

El delírium es desencadena per múltiples causes potencials, la majoria de les quals s'originen fora del cervell i inclouen malalties mèdiques agudes, el consum o retirada de fàrmacs, traumes o cirurgia.

El desenvolupament del delírium sovint implica una combinació de factors de risc que fan que el pacient sigui més vulnerable (factors predisposants) i l’exposició a circumstàncies nocives (factors precipitants).

Els principals factors de risc predisposants són haver patit delírium amb anterioritat, tenir demència, ser més gran de 65 anys o presentar dèficit visual o auditiu. Altres factors són la fragilitat (osteoporosi o alteració de postura, marxa i equilibri, entre altres), la depressió, una nutrició deficient, l’abús d’alcohol i l’ús de drogues, opiodes o benzodiazepines.

Pel que als factors precipitants, els més intensos inclouen la cirurgia major, una descompensació cardiorespiratòria, altres descompensacions metabòliques (per exemple, la disminució de sals minerals com el sodi i el potassi a l’organisme) i malalties mèdiques agudes (infecció d’orina, ictus, insuficiència hepàtica, etc.).

Els pacients amb delírium poden presentar dificultats en la capacitat de concentració, desorientació, somnolència, agitació i de vegades al·lucinacions i/o idees delirants.

Els símptomes del delírium tendeixen a fluctuar en presència i gravetat. Com més severs són els símptomes, més angoixa pateixen les persones afectades i els seus cuidadors.

El diagnòstic del delírium es basa en la història clínica, l’exploració física i la valoració de l’estat mental del pacient. Els professionals sanitaris compten amb dues eines principals de detecció ràpida del delírium que es basen en criteris com ara l’estat de consciència, el nivell d’atenció o l’inici sobtat i el curs fluctuant. Un resultat positiu requereix l’avaluació i un diagnòstic addicionals per part d’un professional sanitari degudament capacitat.

El primer pas per controlar el delírium és identificar i tractar la causa o els factors desencadenants, especialment els que poden ser potencialment mortals, com ara nivells baixos d’oxigen, pressió arterial o glucosa, i intoxicació o abstinència per fàrmacs.

El tractament també inclou altres mesures que ha d’aplicar l’entorn cuidador de la persona afectada i que en molts casos s’adrecen a prevenir complicacions com la immobilitat, les caigudes, les úlceres per pressió, la deshidratació, la desnutrició o l’aïllament. Aquestes intervencions inclouen:

• Reorientar la persona amb delírium, mitjançant l’ús de rellotges i calendaris.
• Garantir que la persona tingui una bona visió i audició, evitant que deixi d’utilitzar ulleres o audiòfons i també pròtesis dentals.
• Augmentar l’exposició de la persona a la llum del dia.
• Minimitzar la llum, el soroll i les interrupcions durant la nit per evitar la hiperestimulació sensorial, normalitzar els cicles de son i promoure la recuperació del cervell.
• Evitar l’enllitament i afavorir la mobilització.
• Instal·lar mesures protectores per evitar caigudes, com ara baranes.
• Parlar pausadament amb la persona, no contradir-la i evitar el conflicte durant el deliri o les al·lucinacions.
• Assegurar l’eliminació d’orina i femta, la hidratació i l’alimentació correcta.
• Acompanyar, estimular i distreure la persona amb jocs o trencaclosques.

Si aquestes mesures no són suficients per a la recuperació, pot ser necessari prescriure tractament farmacòlogic, generalment amb medicaments antipsicòtics i durant un període de temps limitat.   

També es pot valorar la derivació de la persona afectada a un professional especialista.

El delírium es pot prevenir en un 30-40% dels casos, ja que alguns dels factors de risc són modificables.

L’estratègia de prevenció del delírium inclou sis mesures bàsiques:

• Assegurar una dieta saludable i una hidratació adequada.
• Promoure la mobilització amb la realització d’activitat física, mínim 3 vegades al dia.
• Fomentar l’estimulació cognitiva: orientar en espai i temps, promoure la socialització, la lectura, la música, etc.
• Garantir una bona visió i audició, amb l’ús d’ulleres o d’audiòfon en tot moment.
• Afavorir un bon descans nocturn, amb un ambient adequat per dormir de nit i activitat durant el dia.

Addicionalment, el professional sanitari pot revisar la medicació de la persona i retirar els fàrmacs prescindibles que augmenten el risc de delírium.