Contacte
Lumbociàtica
La ciàtica fa referència al dolor que s’estén des de la regió lumbar cap a la cuixa i la cama, més freqüentment per la part posterior o lateral de la cuixa i fins al peu. Generalment es presenta en un sol costat del cos.
Es produeix per la compressió o la lesió del nervi ciàtic, habitualment quan les arrels nervioses surten de la columna lumbar. Aquest nervi, el més llarg del cos, controla la funció dels músculs i proporciona sensibilitat a l’extremitat inferior.
Tot i que el dolor associat a la ciàtica pot arribar a ser molt intens, la majoria de les persones es recuperen completament al cap d’unes setmanes.
Hi ha un tipus especial de ciàtica que pot ser greu, que afecta els nervis de la pelvis i provoca símptomes com la retenció d’orina.
La causa més comuna de ciàtica és per compressió d’una arrel del nervi ciàtic a la columna vertebral, sigui per problemes d’artrosi o de lesió del disc intervertebral. El disc intervertebral, una estructura que actua com un coixí entre les vèrtebres, es pot degenerar, desplaçar o herniar, fet que es coneix com a hèrnia discal, i és la causa més freqüent de ciàtica en gent jove.
En altres ocasions, l’artrosi ocasiona una disminució del canal vertebral pel qual passen totes les arrels nervioses (estenosi del conducte raquidi) o un desplaçament d’una vèrtebra (espondilolistesi).
Altres causes menys freqüents són:
- Síndrome piriforme (lesió del múscul piriforme, ubicat a la zona de les natges).
- Fractura òssia.
- Tumor.
- Malaltia del mateix nervi, en el context de diferents malalties, com ara la diabetis.
El símptoma principal de la ciàtica és el dolor que s’estén des de la zona inferior de la regió lumbar i segueix el trajecte de l’arrel del nervi afectat. La presentació més freqüent de ciàtica afecta la cuixa i la cama per la regió posterior o externa fins al peu.
Les persones afectades també poden experimentar altres símptomes d’afectació del nervi, com debilitat, formigueig o entumiment a les cames i els peus.
El dolor pot ser lleu o intens i pot agreujar-se en moure’s, esternudar, tossir, riure, o després de passar molt de temps assegut/da o durant la nit.
El metge pot diagnosticar la ciàtica a partir dels símptomes i dels resultats d’una exploració física, que inclou avaluar la força muscular, la sensibilitat i els reflexos, i la realització de determinades maniobres per valorar si el nervi està comprimit. Entre totes aquestes maniobres, la més clàssica és valorar el dolor en aixecar tota l’extremitat inferior mantenint el genoll estirat, sense doblegar-lo.
Les proves de diagnòstic per la imatge, com ara la radiografia i la ressonància magnètica, estan indicades en determinats casos de dubte del diagnòstic o gravetat del quadre o quan se sospita que la ciàtica és deguda a una altra malaltia (presència de febre, antecedent traumàtic...).
Informació relacionada
És molt important diferenciar si un pacient presenta un dolor lumbar simple o un dolor lumbar amb ciàtica. La presència de ciàtica requereix fer repòs en la fase inicial, mantenint una posició de distensió del nervi. En els casos més freqüents, amb dolor al llarg de la cara externa o posterior de la cuixa i la cama, aquest repòs, al llit o en una butaca, s’ha de fer mantenint els genolls flexionats. També és útil l’aplicació d’escalfor a la regió lumbar, i el pacient sol requerir analgèsics, que seran més o menys potents segons la intensitat dels símptomes. La ciàtica sol controlar-se en un termini d’entre quatre i sis setmanes.
Si els símptomes són persistents, el metge pot recomanar fisioteràpia per millorar el dolor i també reforçar els músculs que suporten l’esquena, millorar la flexibilitat de la columna vertebral i corregir la postura. També es poden prescriure medicaments que disminueixen el dolor del nervi, com ara relaxants musculars o antidepressius.
Quan totes aquestes mesures no són suficients, es poden aplicar injeccions vertebrals de corticoesteroides. Aquest tipus de tractament allibera la pressió sobre el nervi ciàtic i redueix temporalment el dolor.
La cirurgia pot estar indicada en alguns casos molt concrets:
- Ciàtica amb dolor molt greu que no respon al tractament.
- Evidència de debilitat muscular.
- Persistència de la ciàtica per l’artrosi o una hèrnia discal més enllà dels tres mesos.
- Ciàtica secundària a una malaltia greu, com la tumoral.
Informació relacionada
Per evitar la ciàtica, cal fer activitat física de manera regular, per mantenir una bona condició física general i de la zona de la musculatura abdominal i de l’esquena. Hi ha una sèrie d’exercicis senzills que mantenen i enforteixen la musculatura de l’esquena, els abdominals i els glutis. El personal sanitari pot ajudar a facilitar la realització correcta d’aquests exercicis.
És essencial adoptar les postures correctes de la regió lumbar en totes les activitats laborals i de lleure que es duen a terme. Les postures que es recomanen per alleujar la lumbàlgia serveixen també per evitar la ciàtica.
Perdre pes, si es té sobrepès, i evitar el tabac també són mesures de prevenció efectives.