Què ens diu... Iñaki Marina: ‘’Socialment existeix un biaix amb relació a les persones amb obesitat, a qui s’atribueixen actituds injustificades que són la base de l’estigmatització que pateixen”

Podem dir que l'obesitat és una malaltia?

Avui dia no en tenim cap dubte. Hi ha multitud d’evidència científica que relaciona l'obesitat amb les malalties cardiovasculars, la diabetis, la malaltia hepàtica amb disfunció metabòlica (una acumulació anormal de greix dins les cèl·lules del fetge) i, fins i tot, el càncer.

La causa de la malaltia depèn únicament de la persona?

És una malaltia que depèn de molts factors. Hi intervenen la genètica i l’estil de vida, però també variables socioeconòmiques i socioculturals. Per això, plantegem una estratègia terapèutica forçosament multidisciplinària que, a banda de l’abordatge pròpiament mèdic, també requereix el treball conjunt de les administracions públiques i, concretament, de diferents departaments (educació, salut, economia, cultura, etc.).

Es pot prevenir? 

L'obesitat és una malaltia crònica, però modificable. És per això que estratègies com són seguir estils de vida saludables mitjançant una dieta genuïnament mediterrània, la pràctica regular d’activitat física i l’absència de tòxics, fan més difícil la seva presència.

Com impacta en la qualitat de vida? Quines condicions de salut pot implicar per a qui la pateix?

Com he dit abans, l’obesitat és una malaltia crònica. Això vol dir que en funció dels anys que t’exposis a la malaltia tindràs més o menys complicacions. S’estima que el pic d’incidència d’obesitat es troba entre els 20 i els 40 anys, però no hem d’oblidar que existeix l’obesitat infantil i, per tant, les persones afectades s’exposen a viure molts anys amb el risc de desenvolupar les malalties que hem esmentat anteriorment.

En aquest sentit, m’agradaria afegir que l’obesitat no només produeix malaltia per alteracions en el metabolisme. L’acumulació de greix (anomenada adipositat) que la caracteritza i, concretament, la seva localització, pot produir alteracions mecàniques (pels efectes del pes excessiu sobre les articulacions, els ossos i els músculs) i malalties com poden ser l’artrosi, la síndrome de l’apnea obstructiva del son o altres menys conegudes, com la insuficiència renal o cardíaca.

I socialment? És una malaltia estigmatitzada? Què podem fer com a comunitat? 

Socialment, existeix un biaix en relació amb les persones que conviuen amb l’obesitat, a qui s’atribueixen actituds injustificades que són la base de l’estigmatització que pateixen. Alhora, aquesta estigmatització adopta molt sovint formes de discriminació, tant en entorns familiars com socials i, fins i tot, laborals.

Hi ha alguna cosa que vulgueu afegir per acabar?

A mi m’agrada recordar un estudi en què es preguntava tant als pacients amb obesitat com al personal mèdic per les actituds vers la gestió de la malaltia.

El 80% dels pacients amb obesitat creu que la malaltia és culpa seva i només un 20% no voldria rebre atenció mèdica. Per contra, només el 20% dels metges i metgesses considera que l’obesitat és culpa dels pacients, però el 80% pensa que aquests pacients no volen rebre atenció mèdica. Doncs, ja tenim la doble negació servida: els pacients no consulten i els metges no pregunten. Per canviar això caldria fer més visible i accessible l’atenció mèdica a l’obesitat, tant per als pacients com per als professionals.

Més informació sobre l’obesitat a Canal Salut