Contacte
Les tècniques de reproducció humana assistida (RHA) consisteixen a auxiliar, transformar o substituir processos destinats a ocórrer espontàniament en l'aparell genital femení per mitjà d'una manipulació ginecològica. No generen cap modificació del patrimoni genètic de l'embrió humà. Abans d'optar per alguna d'aquestes tècniques és molt important determinar, d’acord amb cadascun dels casos, quina és la tècnica més adequada.
A Catalunya les dones, les persones trans i les persones no binàries (és a dir, totes les persones amb capacitat reproductiva, tant quan es parla de capacitat gestant com de capacitat espermàtica) tenen garantit l’accés a la cartera de serveis de la RHA en els centres sanitaris públics, independentment de si tenen un problema d’infertilitat, de si tenen parella o de si aquesta és masculina o femenina.
El document Criteris d'accés a les tècniques de reproducció humana assistida als centres SISCAT a Catalunya defineix els requisits que han de complir les persones que hi vulguin accedir i consensua tant les proves diagnòstiques com les tècniques disponibles als centres de la xarxa pública catalana.
Accés
Segons la legislació vigent de tècniques de reproducció assistida, poden ser-ne usuàries totes les dones o persones trans amb capacitat de gestar i la parella, si la tècnica és de parella, majors d'edat, independentment de l'estat civil i l'orientació sexual.
Atès que l’efectivitat disminueix amb l’edat, l’inici del tractament es limita a una edat màxima de:
- 40 anys, en el cas de la dona i l’home trans
- 55 anys, en el cas de l’home i la dona trans
Els criteris d’exclusió inclouen l’existència d’un fill o filla previ sa, l’esterilització prèvia voluntària i l'existència de contraindicació mèdica documentada per al tractament de l’esterilitat i/o per a la gestació, així com determinades causes mèdiques o condicions que puguin reduir les possibilitats de gestació i/o afectar el desenvolupament de l’infant.
La prestació pública de tècniques de reproducció assistida inclou el diagnòstic, la indicació, la realització de la tècnica indicada i la prescripció de la pauta farmacèutica que sigui necessària per a aquesta finalitat. S’hi accedeix des de les unitats d’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva (ASSIR), que fan una orientació diagnòstica i proposen la derivació segons la tècnica més adequada. L’elecció de la tècnica concreta i el nombre de cicles està establert en el protocol clínic, i es fa tenint en compte el principi de corresponsabilitat entre la persona i la seva parella, si s’escau, i el o la professional.
Algunes tècniques de reproducció assistida necessiten l'existència de donants, de semen, d'òvuls o embrions. La donació és un acte altruista.
AMUNTTècniques
Les diferents tècniques de reproducció assistida tenen com a objectiu obtenir un embaràs viable. Hi ha diferents indicacions per a cada tècnica, i per aquest motiu és imprescindible fer un estudi previ i acurat de la persona i de la parella, si en té, que inclou la història clínica completa, l’exploració clínica i la realització de les proves diagnòstiques necessàries.
Inducció d'ovulació
Consisteix a fer un tractament hormonal adequat que ha d’anar seguit de coits programats, amb un màxim de sis cicles, segons les indicacions establertes en cada cas, i amb seguiment de la dona mitjançant control ecogràfic.
És indicat per a dones amb alteracions de l'ovulació que tinguin una parella masculina.
Inseminació artificial
És una tècnica senzilla i ràpida que no requereix ingrés ni anestèsia. Consisteix a introduir el semen preparat al laboratori a la cavitat uterina en el moment de l'ovulació per tal d'aconseguir l'embaràs. En alguns casos, és necessari complementar aquesta tècnica amb la inducció de l'ovulació per augmentar les probabilitats d'èxit.
Pot ser de parella o de donant, aquesta última indicada en casos d'esterilitat masculina greu, de dones sense parella o amb parella femenina, i de persones trans amb capacitat gestant.
Fecundació in vitro
La fecundació in vitro consisteix a ajuntar òvuls i espermatozous en un medi de cultiu al laboratori perquè fecundin, fora del tracte reproductor femení. Prèviament a la realització d'una fecundació in vitro es fa un tractament d'estimulació ovàrica per obtenir un alt nombre d'òvuls que pot presentar certs efectes secundaris posteriors. Els embrions obtinguts es transfereixen a l'úter de la dona (preferentment un embrió, tot i que la normativa en permet fins a tres).
Aquesta tècnica es pot realitzar mitjançant dos procediments diferents. La fecundació in vitro convencional és aquella en què l’òvul i l’espermatozou s’uneixen de manera espontània al laboratori. La microinjecció espermàtica o ICSI és la fecundació que es realitza injectant un espermatozou en cada òvul.
Els embrions no transferits es poden criopreservar (congelar o vitrificar), per ser descongelats i utilitzats en cicles posteriors. En tot cas, cal decidir el futur dels embrions congelats, que es poden mantenir per a un ús reproductiu propi, fer-ne una donació, destinar-los a projectes de recerca aprovats o descongelar-los sense cap altra finalitat.
Pot ser de parella o de donant (de semen, d’òvuls, de tots dos materials biològics o d’embrió).
Fecundació in vitro amb diagnòstic genètic preimplantacional
El diagnòstic genètic preimplantacional (DGP), conegut com a PGT (test genètic preimplantacional) per les seves sigles en anglès (preimplantational genetic testing), és una tècnica de detecció d’anomalies genètiques i/o cromosòmiques en els embrions obtinguts in vitro i la posterior transferència dels que es consideren “sans”.
Combina la reproducció assistida i la genètica i ha d'anar necessàriament precedit d'un cicle de fecundació in vitro.
L'objectiu final és aconseguir el naixement d'un nounat no afectat d'una malaltia genètica hereditària o d'una alteració cromosòmica.
Donacions
La donació de gàmetes o embrions és un acte lliure, voluntari, totalment altruista i anònim. Aquelles persones que vulguin ser donants de semen o òvuls han de complir els requeriments de la llei, és a dir, ser majors de divuit anys, gaudir de bona salut psicofísica i conservar les plenes capacitats.
Per aquest motiu, les persones donants han de contestar un test per conèixer els antecedents personals i familiars i un test psicològic, així com sotmetre's a una analítica per descartar malalties infeccioses (hepatitis, VIH, gonorrea, sífilis…) i a un test per descartar malalties genètiques que podrien ser transmeses a la descendència.
Persones receptores
Persones receptores de semen: parelles amb esterilitat de causa masculina greu, dones sense parella o bé amb parella femenina, i persones trans amb capacitat gestant. La tècnica utilitzada pot ser inseminació artificial o fecundació in vitro, segons cada cas.
Persones receptores d'òvuls: dones o persones trans amb capacitat gestant que pateixen fallida ovàrica prematura, infertilitat de causa genètica o avortaments de repetició de causa desconeguda. També poden ser receptores d'òvuls dones sense funció ovàrica. La tècnica utilitzada pot ser fecundació in vitro o microinjecció espermàtica en cas que el semen no compleixi els criteris mínims de capacitació.
Persones receptores d'embrions: parelles heterosexuals en què ambdós presenten problemes d’esterilitat, dones amb parella femenina, dones sense parella amb problemes d’esterilitat, i persones trans amb capacitat gestant.
Aspectes clau
La selecció de la persona donant la realitza el personal sanitari del centre tenint en compte les característiques físiques dels pacients, el grup sanguini i l'Rh.
Les persones receptores no coneixeran mai la identitat de la persona donant. El banc només podrà localitzar el donant en casos en els quals corri perill la vida de la filla o fill nascut de la donació.
Els infants nascuts per donació de gàmetes tenen dret a obtenir informació general de la persona donant sense incloure la identitat.
Les persones donants no són informades específicament dels resultats de les seves donacions.
Preservació de la fertilitat
Consisteix a criopreservar, és a dir, conservar a temperatures molt baixes, gàmetes (òvuls, espermatozous, escorça ovàrica o teixit testicular) per al seu propi ús diferit. Aquest ús ha d’estar associat a:
- l’exposició a determinats tractaments, com la radioteràpia o la quimioteràpia;
- la presència de certes malalties que comporten un alt risc de pèrdua de la capacitat reproductiva, com poden ser malalties autoimmunes, malalties genètiques o endometriosi que requereix cirurgia, o
- l’inici del tractament hormonal en el cas d’homes trans.
Es realitza exclusivament per indicació mèdica i no es pot realitzar quan sigui únicament a petició de la mateixa persona.
Hi poden accedir les persones sense cap fill o filla previ i amb una edat de:
- menys de 38 anys, en el cas de la dona o home trans, tenint en compte que per sobre d’aquesta edat, es valora la indicació de forma individualitzada fins als 40 anys, i
- menys de 55 anys en el cas de l'home.
Preservació de la fertilitat en persones amb capacitat gestant
- Preservació d’oòcits. Es realitza una estimulació ovàrica controlada per a l’obtenció i crioconservació dels oòcits recuperats. En un segon temps, i amb l’autorització per part del metge o metgessa de referència quan sigui necessari, es procedeix a la descongelació, fecundació i transferència embrionària. En determinats casos es valora la criopreservació d’embrions.
- Preservació d’escorça ovàrica. S’extreu escorça ovàrica per criopreservar-la. En un segon temps, es reintrodueix el teixit prèviament descongelat amb la finalitat de reiniciar l’activitat o funcionament dels ovaris. Atès que avui en dia aquesta tècnica se segueix considerant experimental, només es realitza en dones i cada cas ha de ser autoritzat pel Departament de Salut previ informe favorable de la Comissió Nacional de Reproducció Humana Assistida.
Preservació de la fertilitat en homes
- Preservació de semen. Està indicada per a homes menors de 55 anys, que hagin de rebre un tractament de radioteràpia o quimioteràpia que en comprometi la fertilitat, presentin un deteriorament progressiu de les característiques dels espermatozous o bé tinguin un recompte espermàtic extremadament baix. En cas que la persona hagi mort, la seva parella pot fer ús del semen preservat, si:
- Es compleixen els criteris generals d’accés a les tècniques.
- S’han iniciat, prèviament, les tècniques de reproducció humana assistida.
- La persona ha expressat el seu consentiment específic, mitjançant un document de consentiment informat de les tècniques.
- No han passat més de 365 dies des de la seva defunció.
- Preservació de teixit testicular. S’obté mitjançant una biòpsia dels testicles.
On adreçar-vos
Per obtenir més informació i conèixer el circuit de procediment en qualsevol dels casos cal adreçar-se al centre d'atenció a la salut sexual i reproductiva corresponent. Cal tenir en compte que aquests centres no realitzen les tècniques de reproducció assistida, sinó que valoren quina és la més adequada, participen en l’estimulació i fan seguiment del procés.
Si no s’accedeix a través de la xarxa sanitària pública, a l'hora de triar un centre de reproducció assistida cal comprovar que el centre té les autoritzacions necessàries per a les proves i els tractaments, ja que no tots els centres estan autoritzats per realitzar totes les tècniques.
