Planificació de decisions anticipades

D’una banda, només podeu iniciar la PDA davant el diagnòstic d’una malaltia que, pel seu curs evolutiu, pugui arribar a afectar la vostra capacitat de decidir amb autonomia. El DVA, en canvi, el podeu elaborar en qualsevol moment sempre que conserveu aquesta capacitat.

Alguns exemples de situacions en què és recomanable que comenceu la PDA són:

• Patiu un trastorn mental i voleu expressar l’atenció que us agradaria rebre en una recaiguda en cas que la malaltia ja no us permeti prendre decisions a curt termini.
• Us han diagnosticat una malaltia degenerativa progressiva i voleu planificar les actuacions sanitàries en cas de patir insuficiència respiratòria greu en el futur.
• Teniu insuficiència cardíaca crònica i voleu especificar els valors i els principis que guiaran els equips responsables de la vostra atenció (confort, proximitat i intimitat) per evitar-vos un patiment innecessari en els darrers moments de la vida.

D’altra banda, el procés de PDA requereix la col·laboració del vostre entorn afectiu i del vostre equip de professionals de la salut, mentre que el DVA el podeu elaborar individualment.

En qualsevol cas, la PDA i el DVA són eines complementàries i poden conviure dins el procés d’atenció i planificació sanitària.

El procés de PDA culmina amb la redacció d’un document que recull les vostres preferències i es registra a la vostra història clínica, per la qual cosa té el mateix valor que qualsevol registre clínic i s’ha de respectar per principis ètics.

Heu de tenir en compte que les preferències recollides no s’apliquen si contradiuen la bona praxi clínica o estan contraindicades per raons mèdiques. En aquest sentit, és important que a l’hora de prendre decisions les vostres expectatives s’ajustin a la realitat. Per això, la PDA ha de sorgir d’un procés de diàleg entre vosaltres, les persones de l’entorn que designeu i els professionals responsables de l’atenció.

La PDA és revisable: la podeu actualitzar d’acord amb l’evolució de la malaltia i de les vostres circumstàncies.

Els menors d’edat també poden participar en aquest procés: a partir dels 16 anys tenen dret a decidir per ells mateixos en l’àmbit sanitari. Entre els 12 i els 15 anys, poden donar el seu consentiment si s’ha determinat que tenen la maduresa necessària per comprendre l’abast de les decisions, excepte en els casos que la legislació estableixi el contrari.

Patir una malaltia implica, en qualsevol etapa de la vida, afrontar decisions importants sobre la pròpia salut, el propi cos i la pròpia autonomia. En aquest sentit, especificar de manera anticipada les instruccions relatives a l’atenció que es vol rebre durant el procés assistencial és un dret de la persona que permet garantir el respecte als seus desitjos i necessitats quan ja no pugui decidir per si mateixa.

En aquest sentit, organismes com les Nacions Unides i l’Organització Mundial de la Salut promouen, en l’àmbit de la salut mental, una atenció que respecti la capacitat jurídica de les persones, és a dir, el dret a decidir sobre la pròpia vida, inclòs acceptar o rebutjar tractaments mèdics.