Papil·loma humà

Hi ha diversos tipus de VPH:

• Els tipus d’alt risc oncogènic, que són els relacionats amb el desenvolupament del càncer de coll uterí. D’aquests, els tipus VPH16 i VPH18 són els responsables del 70% dels casos de càncer de coll uterí.
• Els tipus de baix risc oncogènic, que són els que principalment causen les berrugues genitals o condilomes, que apareixen a la superfície cutània de la zona genital del penis, la vulva o al voltant de la mucosa anal. La infecció per aquests tipus no està relacionada amb el desenvolupament del càncer de coll uterí. Les berrugues estan causades majoritàriament pels tipus VPH6 i VPH11.

No confonguis el VPH amb el virus de la immunodeficiència humana (VIH) ni amb el virus de l’herpes (VHS).

Qualsevol persona que hagi mantingut o mantingui relacions sexuals, ja siguin heterosexuals o homosexuals, pot infectar-se pel VPH. El VPH es pot transmetre encara que no hi hagi penetració, només amb el contacte sexual.

El risc d'infectar-se pel VPH augmenta si:

• S'inicien les relacions sexuals a edats primerenques.
• S'han tingut relacions sexuals amb diverses persones.
• S’han tingut relacions sexuals amb persones que han tingut moltes parelles sexuals.
• No s'utilitza el preservatiu durant les relacions sexuals. Els preservatius redueixen de manera substancial la transmissió si s’usen sistemàticament, però no garanteixen una protecció absoluta contra el VPH, atès que no cobreixen tota la superfície genital o anal.

1. Vacunació contra el VPH. Actualment a Catalunya s’administra gratuïtament als nens i nenes de 12 anys i també està finançada per a altres col·lectius.
2. L’ús del preservatiu de manera consistent en les relacions sexuals. És cert que els preservatius no garanteixen una protecció absoluta davant el VPH, atès que no cobreixen tota la superfície genital o anal, però sí que en redueixen de manera substancial la transmissió si s’usen de manera consistent i sistemàtica. Tanmateix, l’ús del preservatiu protegeix davant altres infeccions de transmissió sexual i de l’embaràs no desitjat.
3. El nombre de parelles sexuals. La possibilitat d’infectar-se pel VPH està directament relacionada amb el nombre de parelles sexuals dels dos membres de la parella.

La infecció pel VPH és molt freqüent entre la població sexualment activa. La majoria de les persones amb una infecció pel VPH no saben que ho estan perquè no en tenen cap símptoma o perquè presenten lesions difícils de veure a simple vista, bé sigui a causa de la mida, bé de la localització (coll uterí, uretra, etc.).

El càncer de coll uterí acostuma a ser asimptomàtic fins que no es troba en fases avançades. Els principals símptomes són la presència de sagnat vaginal anormal, dolor a la part inferior de l'abdomen, pelvis, esquena i cames, pèrdua de pes excessiva i inesperada, i dolor durant les relacions sexuals.

Només en el cas de les berrugues genitals o condilomes, causades per tipus del VPH de baix risc oncogènic, podem observar símptomes. Les berrugues són generalment lesions aspres, indolores, de color carn, grisós o blanc rosat. Tot i no provocar dolor, quan s'irriten poden causar picor i, fins i tot, sagnar una mica. Poden tenir diferents mides, ser planes o tenir forma de coliflor, i també presentar-se com a lesions úniques o estar agrupades.

En cas d’infecció per un tipus de VPH de baix risc oncogènic, causants de condilomes o berrugues genitals (però no de càncer de coll uterí), en la majoria de casos el diagnòstic es fa mitjançant l'exploració visual i manual de les lesions a l'àrea genital i anal.

Els tipus de VPH d’alt risc oncogènic, associats al càncer de coll uterí, es poden detectar mitjançant dues proves:

- La citologia cervicovaginal: permet detectar i identificar canvis anormals en les cèl·lules del coll uterí produïdes per la infecció pel VPH. Aquests canvis o lesions en les cèl·lules es produeixen abans del desenvolupament d’un càncer, però  la majoria de les vegades no evolucionen a càncer.

- La prova de detecció del VPH: identifica la presència o no del virus en les cèl·lules del coll uterí i no necessàriament és indicatiu del desenvolupament d’un càncer.

Tanmateix, aquestes proves només es recomanen a les dones que hagin tingut relacions sexuals i dins d’un programa de detecció precoç del càncer de coll uterí. Al Programa de detecció precoç del càncer de coll uterí de Catalunya, la citologia cervicovaginal es recomana com a prova de cribratge a les dones d'entre 25 i 29 anys, i la prova de detecció del VPH, a les dones entre 30 i 65 anys.

Actualment no hi ha cap tractament eficaç que permeti eliminar la infecció o ajudar a eliminar-la quan no hi ha una lesió. En els casos d’infecció pel VPH el que es fa és un seguiment estret. Només hi ha tractament possible per a les lesions de coll uterí d’alt grau o més greus diagnosticades.

Tanmateix, més del 90% de les persones infectades pel VPH són capaces d’eliminar la infecció espontàniament gràcies al sistema immunitari.

El fet d'haver tingut una infecció pel VPH i haver eliminat el virus no vol dir que mai més tornaràs a infectar-te. Pots tornar a infectar-te pel VPH, però si el teu sistema immune ha estat capçar d'eliminar la infecció, és probable que si et tornes a infectar siguis capaç de tornar a eliminar-la. Si estàs vacunada, la vacuna et protegirà davant de futures infeccions que puguis tenir pels tipus de VPH coberts per la vacuna.

No, és molt difícil saber qui ens ha transmès una infecció pel VPH, sobretot quan nosaltres mateixes o els nostres companys sexuals hem tingut relacions anteriors amb altres persones.

Aquest virus és tan comú que és possible que el contagi s’hagi produït mitjançant una relació sexual de fa mesos o anys i que la infecció no hagi presentat símptomes, és a dir, que hagi estat “silenciosa” fins al moment de la detecció.

La vacuna nonavalent protegeix contra la infecció per 9 tipus de virus del papil·loma humà (VPH), que representen el 90% de protecció contra el càncer de coll uterí i el 90% de les berrugues anogenitals. Per a més informació pots consultar al web de vacunació infantil a canal salut.

A Catalunya, des del curs escolar 2017-2018, s’utilitza la vacuna nonavalent, que protegeix contra 9 tipus de VPH dels 200 existents.

La vacuna s’administra fins als 14 anys (inclosos) per via intramuscular amb una pauta de dues dosis amb un interval recomanat de 6 mesos. A partir dels 15 anys, la pauta consta de 3 dosis administrades als 0, 2 i 6 mesos.

Per a més informació pots consultar al web de vacunació infantil a canal salut.

A partir del curs escolar 2022-2023, es vacunen els nois i les noies als 11-12 anys a 6è de primària. Fins aquest curs, la vacunació sistemàtica només es feia en noies.

També es poden vacunar les persones que formin part dels grups de risc vigents. Per a més informació es pot consultar el Manual de vacunacions disponible al web de salut pública.

Els canvis en el calendari de vacunacions sistemàtiques s’aplicaran de manera prospectiva, a mesura que els infants arribin a l’edat en què estan indicades les vacunes segons les noves indicacions.

Per a més informació pots consultar al web de vacunació infantil a canal salut.

Sí. La vacuna contra el VPH ha mostrat un bon perfil de seguretat en els assaigs clínics. Les reaccions locals més freqüents són envermelliment, dolor i inflamació al lloc de la punxada. Les reaccions sistèmiques més freqüents són mal de cap i febre. En general, les reaccions adverses observades són d’una intensitat lleu o moderada i no tenen una durada perllongada.

Per a més informació pots consultar al web de vacunació infantil a canal salut.