Malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC)

El diagnòstic de la malaltia pulmonar obstructiva crònica el fa el metge o la metgessa tenint en compte dos aspectes clau: una història clínica plausible i la presència d'una obstrucció al flux aeri en una espirometria.

L'espirometria és una prova indolora per a la qual no es requereixen condicions especials. Consisteix en mesurar la quantitat d'aire que una persona és capaç d'expulsar del pulmó i amb quina velocitat ho pot fer.

Els fluxos i volums respiratoris més importants que permet mesurar aquesta prova són:

• La capacitat vital forçada. Es tracta del volum d'aire espirat després de fer una inspiració màxima.

• El volum expiratori en el primer segon. És el volum d'aire que es mobilitza en el primer segon de l'expiració forçada després d'una inspiració màxima. Normalment, en el primer segon surt el 80% de l'aire, però en malalts amb malaltia pulmonar obstructiva crònica aquesta xifra baixa a causa dels canvis produïts per la malaltia.

La relació entre aquests dos volums permet estimar si existeix una obstrucció al flux aeri. L'espirometria permet detectar-ho fins i tot en persones que gairebé no presenten símptomes.

En alguns casos es requereixen proves més complexes i, de vegades, cal mesurar directament la quantitat d'oxigen que hi ha la sang mitjançant una extracció de sang arterial (és el que s'anomena una ''gasometria arterial'').

L'abordatge terapèutic preveu el tractament farmacològic i el no farmacològic. El fet que es parli de ''deteriorament progressiu de la funció pulmonar'' i d'''irreversibilitat del dany pulmonar'' no vol dir que la MPOC no tingui tractament.

És una malaltia prevenible i tractable, però és crònica; per tant, no té un tractament curatiu. No es pot aconseguir recuperar allò que s'ha perdut però es pot optimitzar allò que encara es té.

L'element clau del tractament és deixar de fumar. 

Tractament farmacològic

El fàrmacs ajuden a millorar els símptomes de la malaltia i la qualitat de vida, a mantenir la funció pulmonar i a reduir el nombre d'aguditzacions:

• Teràpia inhalada (esprais): en funció de la gravetat de la malaltia poden utilitzar-se els broncodilatadors, els anticolinèrgics i els antiinflamatoris. Els broncodilatadors poden ajudar a assolir la màxima funció pulmonar possible. Cal fer-los servir adequadament perquè requereixen un entrenament bàsic per aconseguir els efectes terapèutics esperats atès que s'administren a través d'inhalacions.
• En cas d'exacerbació (més moc, més ofec, febre, etc.) potser caldrà prendre antibiòtics i corticoides.

Tractament no farmacològic

Vacunació

Pel que fa a la vacunació, cal comprovar l’estat vacunal del pacient i seguir les pautes recomanades pel metge o la metgessa de capçalera. Als malalts amb malaltia pulmonar obstructiva crònica, se’ls recomana que es vacunin contra la grip i contra el pneumococ.

La capacitat addictiva de la nicotina és molt elevada, i per això la millor prevenció és no començar a fumar. Si s'és fumador o fumadora, val més deixar el tabac com més aviat millor.

Finalment, l'espai lliure de fum també és una manera de prevenir l'impacte del fum del tabac en les persones no fumadores.