Malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC)

La causa més important de la malaltia pulmonar obstructiva crònica és el consum de tabac. Més del 90% dels malalts diagnosticats d'aquesta malaltia encara fumen o han fumat durant molts anys.

La inhalació del fum produeix inflamació dels bronquis i destrucció dels envans alveolars. Això explica que els efectes siguin només parcialment reversibles (atès que hi ha un component de destrucció i d'inflamació crònica). Per això, la funció pulmonar perduda no es recupera.

El fum de l'ambient i algunes condicions laborals també poden causar la malaltia.

Altres factors que poden influir en l'aparició de la malaltia són: 

• condicions o problemes de salut abans de néixer i durant els primers anys de vida, com ara el retard del creixement intrauterí, la prematuritat i les infeccions respiratòries freqüents o greus en la infància, que afecten el desenvolupament dels pulmons;
• l'asma en la infància, i
• el dèficit d'alfa-1 antitripsina (proteïna que protegeix els pulmons i el fetge), una malaltia minoritària congènita que pot provocar MPOC en edats primerenques. 

El diagnòstic de la malaltia pulmonar obstructiva crònica el fa el metge o la metgessa tenint en compte dos aspectes clau: la història clínica i la presència d'una obstrucció al flux aeri en una espirometria.

L'espirometria és una prova indolora per a la qual no es requereixen condicions especials. Consisteix en mesurar la quantitat d'aire que una persona és capaç d'expulsar del pulmó i amb quina velocitat ho pot fer.

Els fluxos i volums respiratoris més importants que permet mesurar aquesta prova són:

• La capacitat vital forçada. Es tracta del volum d'aire espirat després de fer una inspiració màxima.

• El volum expiratori en el primer segon. És el volum d'aire que es mobilitza en el primer segon de l'expiració forçada després d'una inspiració màxima. Normalment, en el primer segon surt el 80% de l'aire, però en persones amb malaltia pulmonar obstructiva crònica aquesta xifra baixa a causa dels canvis produïts per la malaltia.

La relació entre aquests dos volums permet estimar si existeix una obstrucció al flux aeri. L'espirometria permet detectar-ho fins i tot en persones que gairebé no presenten símptomes.

En alguns casos es requereixen proves més complexes i, de vegades, cal mesurar directament la quantitat d'oxigen que hi ha la sang mitjançant una extracció de sang arterial (és el que s'anomena una ''gasometria arterial'').

L'abordatge terapèutic preveu el tractament farmacològic i el no farmacològic. El fet que es parli de ''deteriorament progressiu de la funció pulmonar'' i d'''irreversibilitat del dany pulmonar'' no vol dir que l'MPOC no tingui tractament.

És una malaltia prevenible i tractable, però és crònica; per tant, no té un tractament curatiu. No es pot aconseguir recuperar allò que s'ha perdut però es pot optimitzar allò que encara es té.

L'element clau del tractament és deixar de fumar. 

Tractament farmacològic

El fàrmacs ajuden a millorar els símptomes de la malaltia i la qualitat de vida, a mantenir la funció pulmonar i a reduir el nombre d'aguditzacions. Cal fer-los servir adequadament perquè requereixen un entrenament bàsic per aconseguir els efectes terapèutics esperats, atès que s'administren a través d'inhalacions.

• Broncodilatadors: són medicaments que s’inhalen i que relaxen els músculs de les vies respiratòries i la dilatació dels bronquis. N’hi ha de dos tipus:
• D’acció llarga, que són el tractament de base i s’han de prendre cada dia.
• D’acció curta, que es fan servir com a tractament de rescat per a l’alleujament puntual dels símptomes i només s’han de prendre si cal.
• Corticoides inhalats: tenen efecte antiinflamatori en les vies respiratòries. Mai s’han de prendre sols, sinó combinats amb els broncodilatadors.

• En cas d'exacerbació (més moc, més ofec, febre, etc.), el tractament es basa en l’augment de la dosi dels inhaladors ‘de rescat’ i també pot incloure l'administració de corticoides.

• Si hi ha infecció, el metge o metgessa pot prescriure un antibiòtic.

Tractament no farmacològic

Seguir una alimentació equilibrada i fer activitat física de forma regular són mesures que afavoreixen el control de la malaltia.

Pel que fa a la vacunació, cal seguir les pautes recomanades pel metge o la metgessa de capçalera. A les persones amb malaltia pulmonar obstructiva crònica, se’ls recomana que es vacunin contra la grip i contra el pneumococ. També convé que rebin la segona dosi de record de la vacuna contra la COVID-19.