Contacte
Bronquitis crònica / Emfisema pulmonar
La malaltia pulmonar obstructiva crònica (també coneguda amb les seves sigles, MPOC) és una de les principals causes de mortalitat al món.
La malaltia pulmonar obstructiva crònica es produeix perquè s'inflamen els bronquis i es destrueixen els envans dels alvèols. Els alvèols són unes petites bosses en contacte directe amb els vasos sanguinis, on arriba l'aire que entra pels pulmons a través d'uns conductes que es van bifurcant progressivament (els bronquis). Als alvèols és on es produeix l'intercanvi de gasos entre el medi exterior i l'interior de l'organisme, és a dir, és on l'oxigen passa a la sang i s'elimina diòxid de carboni.
El resultat és una dificultat progressiva per respirar adequadament, cosa que es tradueix en ofec en fer les activitats de la vida diària.
Tipus
Hi ha dos tipus principals de malaltia pulmonar obstructiva crònica:
- Bronquitis crònica, definida per una tos prolongada amb moc.
- Emfisema, caracteritzat per la destrucció dels pulmons amb el temps.
AMUNTCauses
La causa més important de la malaltia pulmonar obstructiva crònica és el consum de tabac. Més del 90% dels malalts diagnosticats d'aquesta malaltia encara fumen o han fumat durant molts anys.
La inhalació del fum produeix inflamació dels bronquis i destrucció dels envans alveolars. Això explica que els efectes siguin només parcialment reversibles (atès que hi ha un component de destrucció i d'inflamació crònica). Per això, la funció pulmonar perduda no es recupera.
El fum de l'ambient i algunes condicions laborals també poden causar la malaltia.
Símptomes
La majoria de malalts tenen tos (a la qual en molts casos no donen importància i anomenen ''tos del fumador''). La tos s'acompanya de producció d'esput més o menys blanquinós, però que pot augmentar de volum i canviar de color quan es produeixen aguditzacions de la simptomatologia.
De mica en mica els malalts experimenten ofec quan fan activitat física i, progressivament, eviten fer aquelles activitats que desencadenen aquest ofec. La malaltia pulmonar obstructiva crònica és la causa de la tendència al sedentarisme de les persones que la pateixen i, a la llarga, es produeix l'anomenada ''espiral de l'ofec'': en tenir ofec no fan activitat, en no fer activitat es perd forma física i, per tant, l'ofec es presenta amb activitats cada cop més simples. Aquesta ''espiral de l'ofec'' s'arriba a manifestar en casos avançats quan es fan les activitats bàsiques de la vida diària: higiene personal, menjar, vestir-se...
El deteriorament de la funció pulmonar és progressiu i, per tant, l'empitjorament dels símptomes també ho és.
Al llarg de l'any, moltes vegades coincidint amb infeccions respiratòries, els malalts presenten aguditzacions de la simptomatologia (més tos, més producció d'esput, més ofec i, de vegades, febre alta). Aquestes situacions requereixen tractament específic i, de vegades, són la causa d'un ingrés a l'hospital.
Diagnòstic
El diagnòstic de la malaltia pulmonar obstructiva crònica el fa el metge o la metgessa tenint en compte dos aspectes clau: una història clínica plausible i la presència d'una obstrucció al flux aeri en una espirometria.
L'espirometria és una prova indolora per a la qual no es requereixen condicions especials. Consisteix en mesurar la quantitat d'aire que una persona és capaç d'expulsar del pulmó i amb quina velocitat ho pot fer.
Els fluxos i volums respiratoris més importants que permet mesurar aquesta prova són:
- La capacitat vital forçada. Es tracta del volum d'aire espirat després de fer una inspiració màxima.
- El volum expiratori en el primer segon. És el volum d'aire que es mobilitza en el primer segon de l'expiració forçada després d'una inspiració màxima. Normalment, en el primer segon surt el 80% de l'aire, però en malalts amb malaltia pulmonar obstructiva crònica aquesta xifra baixa a causa dels canvis produïts per la malaltia.
La relació entre aquests dos volums permet estimar si existeix una obstrucció al flux aeri. L'espirometria permet detectar-ho fins i tot en persones que gairebé no presenten símptomes.
En alguns casos es requereixen proves més complexes i, de vegades, cal mesurar directament la quantitat d'oxigen que hi ha la sang mitjançant una extracció de sang arterial (és el que s'anomena una ''gasometria arterial'').
Tractament
L'abordatge terapèutic preveu el tractament farmacològic i el no farmacològic. El fet que es parli de ''deteriorament progressiu de la funció pulmonar'' i d'''irreversibilitat del dany pulmonar'' no vol dir que la MPOC no tingui tractament.
És una malaltia prevenible i tractable, però és crònica; per tant, no té un tractament curatiu. No es pot aconseguir recuperar allò que s'ha perdut però es pot optimitzar allò que encara es té.
L'element clau del tractament és deixar de fumar.
Tractament farmacològic
El fàrmacs ajuden a millorar els símptomes de la malaltia i la qualitat de vida, a mantenir la funció pulmonar i a reduir el nombre d'aguditzacions:
- Teràpia inhalada (esprais): en funció de la gravetat de la malaltia poden utilitzar-se els broncodilatadors, els anticolinèrgics i els antiinflamatoris. Els broncodilatadors poden ajudar a assolir la màxima funció pulmonar possible. Cal fer-los servir adequadament perquè requereixen un entrenament bàsic per aconseguir els efectes terapèutics esperats atès que s'administren a través d'inhalacions.
- En cas d'exacerbació (més moc, més ofec, febre, etc.) potser caldrà prendre antibiòtics i corticoides.
Tractament no farmacològic
Vacunació
Pel que fa a la vacunació, cal comprovar l’estat vacunal del pacient i seguir les pautes recomanades pel metge o la metgessa de capçalera. Als malalts amb malaltia pulmonar obstructiva crònica, se’ls recomana que es vacunin contra la grip i contra el pneumococ.
Informació relacionada
Prevenció
La capacitat addictiva de la nicotina és molt elevada, i per això la millor prevenció és no començar a fumar. Si s'és fumador o fumadora, val més deixar el tabac com més aviat millor.
Finalment, l'espai lliure de fum també és una manera de prevenir l'impacte del fum del tabac en les persones no fumadores.
Informació relacionada
Recursos per a professionals
-
Recomanacions per a la realització d’espirometries a l’atenció primària en l’entorn COVID-19
[1,83 MB ]
-
Furoat de fluticasona/bromur d'umeclidini/vilanterol per al tractament de manteniment de la malaltia pulmonar obstructiva crònica (2019)
-
Oxigenoteràpia en pacients ingressats en situacions agudes (2019)
Recomanació Essencial
-
Tiotropi/olodaterol: tractament broncodilatador de manteniment en pacients adults amb malaltia pulmonar obstructiva crònica (2017)
-
Umeclidini: tractament broncodilatador de manteniment per alleujar els símptomes de la malaltia pulmonar obstructiva crònica en pacients adults (2017)
-
Bromur d’aclidini/formoterol: tractament broncodilatador de manteniment per alleujar els símptomes de la malaltia pulmonar obstructiva crònica en pacients adults (2016)
-
Bromur d’umeclidini/vilanterol (Anoro®): tractament broncodilatador de manteniment per alleujar els símptomes de la malaltia pulmonar obstructiva crònica en pacients adults (2016)
-
Olodaterol: tractament broncodilatador de manteniment en pacients amb malaltia pulmonar obstructiva crònica (2016)
-
Pautes per a l’harmonització del tractament farmacològic de la malaltia pulmonar obstructiva crònica en l’atenció primària i comunitària (2014)
-
Oxigenoteràpia domiciliària en pacients sense insuficiència respiratòria (2014)
Recomanació Essencial
-
Bromur de Glicopirroni: tractament broncodilatador de manteniment, per a l'alleujament dels símptomes en pacients adults amb malaltia pulmonar obstructiva crònica (2014)
-
Bromur d’Aclidini: tractament broncodilatador de manteniment per alleujar els símptomes en pacients adults amb malaltia obstructiva crònica (2013)
-
Teràpies respiratòries a domicili: oxigenoteràpia (2008-2013)
-
Malaltia pulmonar obstructiva crònica: guies de pràctica clínica (2009)
Aquest document aporta una revisió acurada del coneixement científic actualment disponible sobre aquest tema, i el tradueix en recomanacions per a la pràctica diària. Pel seu contingut docent, la guia també constitueix un document valuós per facilitar l'adquisició de competències clíniques que ha de caracteritzar el desenvolupament dels professionals sanitaris.
-
Pla director de malalties de l'aparell respiratori (PDMAR)
Reduir la incidència i mortalitat de totes les malalties respiratòries ha de ser un dels principals desafiaments de salut de la nostra societat. Per fer-hi front, el Departament de Salut, a través del Pla director de malalties de l'aparell respiratori i en col·laboració amb el programa per la prevenció del tabaquisme, prioritza accions transversals i preveu causes que ultrapassen l'àmbit tradicionalment considerat sanitari mitjançant un model integral que va des de la promoció i prevenció fins a la rehabilitació. Per fer realitat el model integral, es requereix la implicació i col·laboració de professionals d'uns quants àmbits i disciplines.
-
Patologia infecciosa del tracte respiratori baix: guies de pràctica clínica i material docent (2006)