Salut i benestar digital en la infància i l’adolescència

• Sigueu un exemple d’ús d’Internet i les TIC. Infants i adolescents aprenen més pel model que observen que pel missatge que se’ls dona. Preneu consciència de l’ús que feu dels dispositius digitals. Procureu que no us impedeixi gaudir de les relacions familiars i del temps de lleure; no abuseu del recurs del televisor o dels dispositius electrònics per mantenir els infants entretinguts.
• Estigueu al màxim possible atents i coneixedors dels nous entorns digitals (aplicacions, xarxes socials, tecnologies, dispositius) perquè us ajudarà a tenir una actitud positiva i activa al respecte.
• Prioritzeu les activitats de lleure sense pantalles i preferentment a l’aire lliure. Ajudeu-los a divertir-se i trobar benestar de diferents maneres.
• Els àpats en família són un espai òptim per a la comunicació, deixeu-los lliures de pantalles.
• Acompanyeu-los quan es connectin a Internet, especialment durant la infància. 
• En edats primerenques, procureu que els dispositius estiguin en espais compartits. Si és possible, eviteu que el televisor o l’ordinador connectat a Internet estiguin instal·lats a l’habitació dels infants o en altres llocs on sigui difícil saber a quins continguts accedeixen.
• Fixeu unes normes d'ús. Establiu uns límits de temps de connexió a Internet, d’ús del televisor o d’altres dispositius electrònics, i determineu a quins llocs i a quins continguts d’Internet poden accedir els infants, sempre d’acord amb la seva edat i característiques. En infants més grans i adolescents, mireu d'acordar aquestes normes. El fet que participin en els acords els farà més conscients del seu compliment.
• Ensenyeu-los a preservar la seva seguretat. Expliqueu als infants la importància de seguir algunes regles de seguretat importants, com ara no compartir dades personals (nom, telèfon, adreça electrònica, domicili, imatges o vídeos), no obrir missatges procedents de desconeguts, no respondre a missatges molestos o ofensius, i no citar-se en línia amb desconeguts.
• Estigueu amatents als possibles problemes relacionats amb els dispositius digitals, per tal de fer-ne una detecció precoç (vegeu el bloc Signes d'alarma).
• Si teniu dubtes sobre el maneig i detecció de possibles situacions entorn de l’ús de les eines digitals en l’àmbit familiar, demaneu assessorament i orientació a professionals experts.

Les recomanacions que trobareu a continuació fan referència al temps, els usos i l'espai, els aspectes clau que cal controlar:

• De 0 a 3 anys:
  • Eviteu que utilitzin cap tipus de pantalla. 

• Dels 4 als 6 anys: 
  • Limiteu l'exposició a menys de mitja hora diària.
  • La introducció de les tecnologies digitals s'ha de fer de forma progressiva i acompanyada.
  • Procureu que els dispositius estiguin en espais comuns i oberts.

• Dels 7 als 12 anys:
  • L'acompanyament ha de ser progressiu i supervisat.
  • Fixeu uns límits molt clars en relació amb el seu ús. 
  • Ajudeu-los a desconnectar de les pantalles abans de sopar i anar a dormir i deixar els dispositius digitals fora de les habitacions.

• Adolescents i joves:
  • Ensenyeu-los a diferenciar el temps d’ús entre temps d’estudi o feina i d'oci.
  • Fomenteu moments d’oci lluny de les pantalles.
  • Vigileu que l’ús de pantalles no afecti negativament la salut, la convivència o el rendiment acadèmic o laboral, entre d’altres aspectes. Si l’afecta, adopteu una actitud assertiva per mantenir sempre oberta la comunicació.
  • Tingueu en compte que en aquesta etapa s’inicien noves formes de relació, vinculació, participació i usos acadèmics o laborals, fet que requereix major comprensió, flexibilitat i establiment de pactes.
  • Fomenteu l’ús autònom i responsable dels dispositius.
  • Respecteu l’espai d’intimitat i autonomia que reclama i necessita l’adolescència i la joventut (progressivament i segons la persona, hauríeu de permetre l’ús dels aparells a les habitacions i fer-los responsables que desconnectin els aparells a la nit o durant el temps de descans).

D'una banda, l’excés de temps de pantalles amb finalitat d’oci pot comportar una sèrie de conseqüències físiques, psicològiques i socials, com ara: 

• Miopia i fatiga visual.
• Un estil de vida sedentari que pot generar diferents problemes de salut, entre els quals hi ha l'obesitat i la diabetis.
• Alteracions de l’estat d’ànim.
• Alteracions del ritme de son i vigília. 
• Excés d’estimulació, distractibilitat o incapacitat de mantenir l’atenció.
• Reducció del temps dedicat a l’estudi o a d’altres responsabilitats.
• Absència d’alternatives de lleure variades i saludables.
• Manca del tipus d’interacció social necessària per construir una adequada identitat a la nostra societat.

D'altra banda, alguns continguts que circulen per la xarxa poden ser perjudicials per a tothom, però la immaduresa d'infants i adolescents fa aquest col·lectiu més vulnerable als seus efectes. Aquest tipus de continguts es relacionen amb:

Els hàbits de vida. Tots els consells i recomanacions sobre hàbits saludables: aportacions dels aliments, begudes, drogues, medicaments,  rutines esportives, hàbits sexuals, relacionals... poden tenir molt impacte (especialment en els adolescents) com a conseqüència de comportament gregari o de la comunitat d’interès que s’organitza en les xarxes socials o apps específiques. És el cas de continguts que fan apologia de l’anorèxia i la bulímia o d’autolesió del cos i d'aquells que promouen reptes (challenge) virals que poden arribar a ser suïcides. 

La violència. Missatges d’odi, escenes de violència extrema, crims i tot allò que posa en qüestió la bondat de l’ésser humà, són continguts que existeixen a la xarxa. També cal posar atenció en els personatges dels videojocs, que sovint exhibeixen idees del món adult, actituds racistes o sexistes, o comportaments clarament delictius com ara assassinats, violència de gènere, robatoris, etc. 

Els valors. Les conegudes tècniques de trols (trolls) o enemics/odiadors/seguidors hostils (haters) que usen perfils “cridaners” agreguen molts seguidors que repliquen els continguts o ajuden a la disseminació de campanyes d’odi molt ben orquestrades. De forma més perillosa, existeixen grups d’ideologies polítiques i/o religioses, que usen les xarxes socials per reclutar seguidors amb propaganda, i també les sectes coercitives, que fan servir tècniques de manipulació psicològica per aprofitar-se d’una situació de vulnerabilitat, i així captar les seves víctimes.

El sexe. Sovint la pornografia promou models de relacions sexuals androcèntriques poc respectuoses cap a les dones, i representa dones complaents, poc connectades amb el seu propi plaer. Aquest tipus de continguts poden condicionar les actituds respecte a la sexualitat en els propers anys de vida, ja que generen una alta exigència en ells i fomenten la infantilització i la cosificació en elles.

El comerç. La publicitat és present a la majoria de jocs gratuïts que utilitzen infants i adolescents, a les pàgines que visiten, a les aplicacions que fan servir de manera massiva... Aquesta publicitat, sovint enganyosa o abusiva, és pensada específicament per a aquest tipus de públic, i pot generar situacions de frau difícilment detectables en segons quines edats (per exemple, compres per internet o la participació en jocs d’atzar amb ús no autoritzat de la targeta de crèdit dels pares).

Observeu si el vostre fill o filla:

• Es concentra en excés a les activitats de la xarxa i no respon a estímuls externs (per exemple, quan el crideu repetidament per anar a sopar).
• Presenta molta tensió muscular o excitació mentre realitza l’activitat i no perd de vista la pantalla en cap moment.
• Necessita connectar-se quan arriba a casa, o no és capaç d’estar en un lloc sense cobertura, sense mòbil o sense l’ordinador.
• Presenta inquietud, angoixa, depressió o irritabilitat si no pot realitzat l’activitat.
• Discuteix amb familiars per l’ús que fa de l’ordinador, el mòbil o la consola.
• Dorm menys del que és necessari amb la finalitat de jugar o connectar-se a la nit.
• Perd l’interès per altres activitats lúdiques o socials, i deixa de banda inclús els amics habituals (només té amics a la xarxa).
• Perd la noció del temps i no respecta els horaris pactats (àpats, hora de dormir, tasques escolars, etc.).
• Té despeses excessives en aplicacions o accessoris.
• Disminueix el rendiment acadèmic o en altres obligacions de la vida quotidiana.

Davant d'aquests signes d'alarma o de qualsevol problemàtica associada als dispositius digitals que sobrepassa les vostres capacitats, consulteu amb un especialista.