Contacte
El significat associat a “malaltia avançada” o “malaltia en fase terminal” pot ser viscut per la mateixa persona malalta i els familiars com a sinònim de “no poder fer res” quan, en canvi, sovint encara es pot fer molt per millorar la seva situació.
El tractament curatiu i el pal·liatiu en el context d’una malaltia avançada tenen la mateixa importància i es van alternant en funció dels problemes que presenta la persona afectada, més que en funció del temps de vida previst.
L’atenció ha de ser respectuosa amb la voluntat, els valors i les prioritats de la persona malalta i la seva família. Això requereix que s’ajudi la persona de manera empàtica i se li faciliti la informació necessària perquè, juntament amb els seus familiars i els professionals sanitaris, prengui la millor decisió informada sobre l’atenció que vol rebre en el marc d’una relació comprensiva i compassiva.
Periòdicament, de manera proactiva, per tal d’evitar complicacions, cal que els professionals revisin si el tractament està funcionant, si està alleugerint els símptomes i si està donant resposta a les necessitats que presenta la persona afectada. També cal revisar-lo per detectar nous problemes que puguin anar apareixent.
Amb la valoració inicial i periòdica que l’equip sanitari fa a la persona malalta es detecten els principals problemes, així com les necessitats que la família i l’entorn cuidador puguin presentar.
L’atenció que s’ofereix al final de la vida proporciona:
- Alleugeriment del dolor i altres símptomes: hi ha molts fàrmacs disponibles per al tractament del dolor, des dels més habituals (per exemple, el paracetamol) fins als més potents (com és la morfina). A vegades també es poden utilitzar altres tècniques per disminuir el dolor, sobretot en persones amb càncer. Les mesures no farmacològiques i altres teràpies (fisioteràpia, psicoteràpia, etc.) són complementàries del tractament farmacològic.
- La majoria de les vegades, tant el dolor com els altres símptomes es poden controlar amb el tractament adequat. L’elecció del fàrmac depèn del tipus, la causa i la gravetat del dolor o símptoma. El tractament ha de ser el més senzill, còmode i efectiu possible i ha d’incorporar els tractaments farmacològics i no farmacològics disponibles.
- Tractament de les necessitats psicològiques, emocionals, socials, espirituals i altres aspectes pràctics que requereix la persona malalta.
- Suport que ha de permetre, en la mesura que sigui possible, tenir el màxim grau d’activitat i de qualitat de vida a la persona que pateix una malaltia avançada i terminal.
- Suport i acompanyament a la família i el seu entorn cuidador per ajudar-los a afrontar el patiment de la situació, així com el procés de dol quan sigui necessari.
Els símptomes refractaris són aquells que no responen a cap tractament. L’única manera de controlar-los és mitjançant la disminució de consciència de la persona amb malaltia avançada i terminal, tant com sigui necessari. Així doncs, l’objectiu de la sedació pal·liativa, que és la mitigació del patiment del pacient mitjançant una reducció proporcionada del nivell de consciència, pot utilitzar-se durant un temps, fins que el símptoma es controli, o mantenir-se fins al final de la vida, si és necessari.
L’atenció en l’etapa final de la vida es pot rebre en el domicili, en els centres d’atenció primària i en els centres hospitalaris (d’aguts, de mitjana o llarga estada). Segons la complexitat de la situació en què es trobi la persona malalta, l’equip sanitari responsable de l’atenció ha de facilitar els recursos més adequats a les seves necessitats i, per tant, també tindrà en compte que se l’atengui en el lloc més idoni.
Baners Tractament Cures pal·liatives
-
Decidir sobre l'atenció al final de la vida. Obre en una nova finestra.
Decisions compartides
