Contacte
En l’etapa final de la vida, els símptomes i problemes de salut que presenta la persona depenen, en primer lloc, del seu tipus de malaltia. Poden ser intensos, causats per diferents factors, van canviant al llarg de la malaltia i, sovint, afecten la persona i el seu entorn familiar.
Símptomes més freqüents
El dolor és un dels símptomes més freqüents i, alhora, un dels més temuts. En ocasions, les persones afectades temen que la progressió de la malaltia provoqui situacions de patiment insostenible que superi totes les possibilitats mèdiques. És important saber que actualment la medicina compta amb suficients tractaments, farmacològics i no farmacològics, per controlar i combatre el dolor.
Hi ha altres símptomes freqüents que pot presentar la persona que es troba en situació de malaltia avançada i terminal:
- Anorèxia: és la manca o disminució de les ganes de menjar. Acompanya sovint diverses malalties digestives (hepatitis, càncer d'estómac, etc.) i extradigestives (insuficiència cardíaca congestiva, urèmia, insuficiència respiratòria, infeccions agudes i cròniques, neoplàsies, etc.). També és un símptoma de certs trastorns psíquics, com l'ansietat i la depressió.
- Caquèxia: és l’alteració profunda de l'organisme que apareix en la fase final de certes malalties. Es caracteritza per un amagriment intens, astènia (sensació general de cansament), anèmia, apatia, edemes (inflor) mal·leolars (als turmells) i facials, pell seca, rugosa i de color groguenc, i síncopes (pèrdues sobtades i transitòries de la consciència provocades per una disminució del flux sanguini cerebral).
- Astènia: és la sensació patològica de debilitat o cansament, generalitzada a tot el cos, semblant a la que s’experimenta després de practicar un exercici físic fort.
- Deshidratació: és la disminució de la quantitat d'aigua de l'organisme com a resultat d'un desequilibri entre l'aportació i les pèrdues d'aigua o d'aigua i de sals conjuntament.
- Dispnea: és la sensació de dificultat de la respiració associada a un augment de l'esforç per respirar. Quan és lleugera, es redueix a la sensació subjectiva, i quan és més greu hi ha signes objectius, com l'augment de la freqüència respiratòria (polipnea o taquipnea), l'augment de la profunditat de la inspiració, la dilatació dels narius (forats del nas) i la contracció dels músculs accessoris.
- Insomni.
- Nàusees i vòmits.
- Restrenyiment.
- Diarrea.
- Depressió.
- Ansietat.
- Confusió.
Informació relacionada
AMUNTSímptomes menys freqüents que requereixen atenció urgent
Convé saber que hi ha altres símptomes menys freqüents, però que requereixen atenció de manera urgent:
- Hipercalcèmia: és el nivell de calci en sang elevat per damunt de les xifres normals que provoca símptomes en el sistema nerviós central, neuromuscular, renal i gastrointestinal, entre d’altres.
- Compressió medul·lar: és la que exerceix un os fracturat, un tumor, un abscés, un coàgul sanguini, etc., damunt d'aquest òrgan.
- Crisis convulsives o epilèptiques.
- Hemorràgies: a conseqüència d'una ruptura traumàtica o patològica (lesió vascular macroscòpica) o de trastorns de la coagulació (lesió vascular microscòpica).
Símptomes durant els darrers dies de vida
Durant els darrers dies de vida de la persona malalta, l’allitament, l’estat semicomatós, la dificultat per empassar aliments (tant líquids com sòlids) i els sorolls respiratoris són els símptomes que es donen amb freqüència.
Problemes en la família i l'entorn cuidador
La família i l’entorn cuidador poden presentar també alguns problemes relacionats amb la situació d’estrès i preocupació que viuen, com ara cansament, aïllament i ansietat.