L'aigua de consum humà

Els nitrats apareixen quan l’aigua es contamina amb compostos nitrogenats. Hi ha dues causes principals de contaminació:

• La contaminació puntual, que prové de fonts com les indústries, les granges o les ciutats (abocament de residus idustrials o aigües residuals).
• La contaminació difusa, que prové sobretot de l’ús dadob amb fertilitzants en l’agricultura.

A més, quan l’aigua es desinfecta com a part del procés per fer-la potable, algunes substàncies com l’amoni i els nitrits es transformen en nitrats. Per tant, els nitrats que trobem a l’aigua que consumim provenen tant de la contaminació natural com dels processos de tractament.

Els nitrats són presents en:

• L’aigua que bevem. És la principal via d’ingestió de nitrats en el cas dels infants petits, especialment els lactants, quan la concentració de nitrats és alta (més de 50 mg/l).
• Alguns aliments:
  • Les verdures. Les bledes, els espinacs i l’enciam poden acumular molts nitrats, però la quantitat depèn de factors com el tipus de planta i de condicions com la temperatura, la llum solar o el tipus de fertilitzant utilitzat.
  • Les carns curades com els embotits. En el cas del fuet, la llonganissa o el xoriço, els nitrats i els nitrits s’afegeixen com a conservants, ja que el nitrit ajuda a evitar la proliferació d’un tipus de bacteri que pot causar botulisme, una malaltia de transmissió alimentària.

Els principals efectes perjudicials dels nitrats en la salut són: 

Efectes sobre la capacitat de transport d’oxigen de la sang o metahemoglobinèmia (excés de metahomoglobina a la sang)

L’hemoglobina és una proteïna rica en ferro que transporta l’oxigen dels pulmons a la resta del cos. Quan els nitrats  es converteixen en nitrits tenen la capacitat de transformar-la en metahemoglobina, una forma d’hemoglobina que no pot fixar l’oxigen. Un excés de metahemoglobina impedeix que l’oxigen arribi als teixits i fa que la pell agafi un color blavós (cianosi). La gravetat dels símptomes depèn de la quantitat d’hemogoblina.  

La conversió de nitrats a nitrits:

• Es pot produir dins del cos, gràcies als bacteris presents a la boca o als intestins, o bé, en el cas dels aliments, durant el procés de fabricació. Les persones amb infeccions intestinals poden produir més nitrits i, tenen, per tant, més risc de patir metahemoglobinèmia. 
• Requereix un cert nivell d’acidesa (pH). Normalment, l’acidesa de l’estómac impedeix que els bacteris proliferin i, per tant, transformin els nitrats en nitrits. Però si es redueix l’acidesa (per exemple, amb la presa de medicaments antiàcids), els bacteris poden créixer més i convertir els nitrats en nitrits. Els infants petits tenen més risc de patir metahemoglobinèmia perquè tenen un pH més alt a l’estómac.

D’altra banda, en condicions normals, el cos disposa d’un mecanisme capaç de convertir de nou la metahemoglobina en hemoglobina, però certes situacions poden interferir en aquesta capacitat i augmentar, per tant, la predisposició de les persones a desenvolupar metahemoglobinèmia, com ara presentar problemes genètics o ser un nadó. 

Efectes sobre la glàndula tiroide

La tiroide és una glàndula en forma de papallona que es troba a la part inferior del coll. Segrega dues hormones que controlen el metabolisme, un conjunt de processos físics i químics que es produeix a l’interior de les cèl·lules i que regula les funcions corporals, com ara la respiració, la circulació sanguínia, o la digestió. Per produir aquestes hormones el cos necessita iode i els nitrats dificulten que el cos l’absorbeixi. Com a conseqüència, els nivells d’aquestes hormones a la sang es redueixen i, alhora, els d’una altra hormona que estimula la tiroide augmenten. Aquesta alteració pot fer que la glàndula tiroide augmenti de volum i el coll s’inflami. 

Altres efectes

Els estudis que han investigat la relació entre els nitrats i nitrits en l’aigua que bevem i el càncer no són concloents. Ara bé, l’Agència Internacional de Recerca sobre el Càncer (IARC) classifica els nitrats i nitrits com a "probables causants de càncer" per als humans (grup 2A) en certes condicions, ja que els nitrits poden formar alguns compostos carcinògens.

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) recomana que els nitrats a l’aigua de consum no superin els 50 mg/l (com a ió de nitrat) per protegir contra problemes com la metahemoglobinèmia i els efectes sobre la tiroide.

Pel que fa als nitrits, el límit és de 3 mg/l (com a ió de nitrit) per evitar problemes de metahemoglobinèmia.

Aquestes recomanacions protegeixen especialment els nadons alimentats amb biberó, però també són vàlides per a tota la població.

A Espanya, la normativa actual (Reial decret 3/2023) estableix un límit de 50 mg/l de nitrats i de 0,5 mg/l de nitrits en l’aigua de la xarxa de distribució.

Els grups més vulnerables a la metahemoglobinèmia són:

• Les dones.
• Els infants, especialment els nadons.
• Les persones adultes amb baixa acidesa a l’estómac o que prenen antiàcids.
• Les persones amb problemes genètics que afecten el transport d’oxigen a la sang.

Pel que fa als efectes sobre la tiroide, les persones més vulnerables a la reducció de l’absorció d’iode són:

• Les dones embarassades.
• Els infants, especialment els nadons, perquè els nivells d’hormones tiroïdals són molt importants per al seu desenvolupament i perquè en tenen menys reserves que les persones adultes.

Es recomana que les persones incloses dins d’algun dels grups de població especialment vulnerable, s’abstinguin de consumir aigua que superi els 50 mg/l de nitrats per beure o cuinar. Cal tenir en compte que quan l’aigua es bull no desapareixen els nitrats, sinó que se’n provoca la concentració.

Pel que fa als lactants alimentats amb llet artificial, a l’hora de preparar biberons, cal utilitzar aigua envasada o d’un altre abastament que sigui apta per al consum.

En cas de dubte, és convenient consultar-ho amb el metge o metgessa de capçalera. El contingut elevat de nitrats en l’aigua d’abastament no en limita la utilització per a altres usos domèstics que no impliquin la ingestió, com dutxar-se, rentar la roba o netejar els estris de cuina.

Per saber els nivells de nitrats a l’aigua de la vostra zona, podeu preguntar a l’ajuntament, contactar amb l’empresa que gestiona l’aigua o consultar el SINAC (Sistema d’Informació d’Aigües de Consum).

Els ajuntaments són els responsables de subministrar l’aigua que consumim, ja sigui directament o a través d’una empresa, i han de garantir-ne la seguretat.

Les empreses que gestionen l’aigua han de controlar la qualitat de l’aigua que distribueixen. La freqüència amb què es mesuren els nitrats depèn de la quantitat d’aigua que es distribueix cada dia a cada zona. Si es detecta que els nitrats superen el límit permès, el Departament de Salut pot demanar més controls a les companyies d’aigua.

Quan bullim l’aigua, els nitrats es concentren més. Això vol dir que, si cuinem aliments amb aquesta aigua, com en els brous, els nitrats poden augmentar. Per això, convé que les persones més vulnerables als seus efectes (com els nadons, les dones embarassades o les persones amb malalties d’estómac) no utilitzin aigua amb més de 50 mg/l de nitrats per cuinar. La resta de la població pot utilitzar l’aigua per cuinar sense problemes.

Sí, es pot rentar qualsevol aliment amb aigua d’abastament, ja que la quantitat de nitrats que pot quedar als aliments és molt petita.

Sí, encara que l’aigua tingui continguts elevats de nitrats podeu utilitzar-la per dutxar-vos, rentar la roba o netejar els estris de cuina, sense risc per a la salut.

Els animals de companyia poden tenir les mateixes restriccions que les persones. Si teniu dubtes, consulteu el veterinari per saber si el vostre animal de companyia és sensible als nitrats.

Els nitrats no es poden eliminar bullint l’aigua o filtrant-la. Hi ha sistemes especials per fer-ho, però són més adequats per a xarxes d’aigua públiques. Abans d’instal·lar-los a casa, cal valorar si són apropiats per les característiques de la instal·lació i si el cost val la pena. A més, no tots els aparells que es venen per a ús domèstic serveixen per eliminar nitrats.

• Els nitrats que trobem a l’aigua que consumim provenen tant de la contaminació natural com dels processos de tractament.
• La ingesta d’aliments o d’aigua amb un contingut elevat de nitrats (més de 50 mg/l) pot produir una alteració de la capacitat de transport d’oxigen de la sang (metahemoglobinèmia), així com una disminució de l’absorció del iode, que afecta el funcionament de la glàndula tiroide.
• L’ús d'aigua que conté quantitats elevades de nitrats per dutxar-se, rentar la roba o netejar els estris de cuina no comporta riscos per a la salut.
• Els grups de població amb més risc de patir aquests efectes són les dones, els infants, especialment els nadons, les persones adultes amb baixa acidesa a l’estómac o que prenen antiàcids i les persones amb problemes genètics que afecten el transport d’oxigen a la sang.
• Per prevenir efectes perjudicials, les persones incloses en els grups de risc NO han d'utilitzar l’aigua amb un contingut elevat de nitrats per beure o cuinar. 
• Per conèixer el nivell de nitrats a l’aigua de la vostra zona, podeu preguntar a l’ajuntament, contactar amb l’empresa que gestiona l’aigua o consultar el SINAC (Sistema d’Informació d’Aigües de Consum).