L'aigua és un recurs fonamental per a la vida i la salut de les persones, però no sempre és apta per al consum. A conseqüència de l'activitat humana, sigui industrial, agrícola, ramadera o domèstica, les aigües subterrànies i superficials incorporen substàncies o microorganismes que les poden fer perjudicials.
La importància de beure aigua desinfectada
Per evitar la transmissió de malalties infeccioses a través de l'aigua cal tractar-la de manera adequada i desinfectar-la. La desinfecció sistemàtica de les aigües de consum públic és una de les actuacions de salut ambiental que ha salvat més vides humanes. No desinfectar l'aigua de consum humà és un risc innecessari per a la salut. Sobretot, afecta els infants, les persones amb immunodeficiències, la gent gran i les persones no acostumades a un tipus d'aigua determinat. A Catalunya, el procediment més utilitzat per desinfectar l'aigua és la cloració, mitjançant l'aplicació del clor gasós o de solucions d'hipoclorit sòdic, popularment conegut com a lleixiu.
Els nitrats a l'aigua de consum
Què són els nitrats?
Els nitrats són una sal química derivada del nitrogen que, a concentracions baixes, es troba de manera natural en l’aigua i el sòl.
Quina és la causa de la presència de nitrats en l’aigua que consumim?
La presència de nitrats en l’aigua d’abastament és la conseqüència de la contaminació de les aigües naturals per compostos nitrogenats. Es pot parlar de dos tipus principals de fonts de contaminació de les aigües naturals per compostos nitrogenats: la contaminació puntual i la difusa. El primer cas s’associa a activitats d’origen industrial, ramader o urbà (abocament de residus industrials, d’aigües residuals urbanes o d’efluents orgànics de les explotacions ramaderes, lixiviació d’abocadors, etc.), mentre que en el cas de la contaminació difusa, l’activitat agronòmica n’és la causa principal.
Si bé les fonts de contaminació puntual poden causar un gran impacte sobre les aigües superficials o sobre localitzacions concretes de les aigües subterrànies, les pràctiques d’utilitzar adob amb fertilitzants (orgànics o inorgànics) són generalment les causants de la contaminació generalitzada de les aigües subterrànies. Hi ha determinats processos de potabilització d’aigües naturals destinades a l’abastament de la població, com és el cas de la desinfecció, que comporten l’oxidació dels compostos nitrogenats (com l’amoni i els nitrits), a nitrats. Per tant, en les aigües de consum públic, la presència de nitrats és conseqüència del contingut d’aquest compost en les aigües naturals i de la transformació dels altres compostos nitrogenats a nitrats, a causa de la desinfecció necessària.
Com estem exposats als nitrats?
La ingestió de nitrats no és exclusiva de l’aigua de beure, ja que aquest compost es pot trobar en molts aliments. La incorporació dels nitrats i nitrits a l’organisme es produeix majoritàriament per la ingesta de vegetals i carns curades com els embotits; en el primer cas, les bledes, els espinacs i l’enciam, tenen gran capacitat d’acumulació de nitrats, si bé aquesta concentració dependrà del tipus i varietat genètica, i de factors ambientals (com per exemple la temperatura, la llum solar o el nitrogen orgànic o inorgànic disponible); en el segon cas, es tracta de productes carnis com per exemple, fuet, llonganissa i xoriço, en què s’incorporen les sals sòdiques i potàssiques dels nitrats i dels nitrits com a conservants, ja que el nitrit impedeix de manera molt eficaç la proliferació d’espores de Clostridium botulinum i, per tant, la formació de la toxina botulínica.
D’altra banda, l’aigua de consum pot esdevenir la principal via d’entrada dels nitrats a l’organisme, en el cas dels infants i especialment els lactants, quan la concentració de nitrats a l’aigua és elevada (>50 mg/l).
Quins efectes perjudicials per a la salut comporta la ingesta de nitrats?
Els principals efectes adversos descrits per l’exposició als nitrats són la metahemoglobinèmia i l’afectació de la glàndula tiroide. També s’han descrit efectes cancerígens per compostos formats a partir de la seva presència, tot i que hi ha menys informació sobre aquest aspecte.
Efectes sobre el transport d’oxigen als teixits o metahemoglobinèmia
La metahemoglobinèmia consisteix en un increment anormal de metahemoglobina a la sang, la qual, esdevé incapaç de fixar l’oxigen, atès que es tracta d’una hemoglobina modificada. La conseqüència principal rau en la disminució en el transport d’oxigen als teixits, i dona lloc
a una coloració blavosa de la pell (cianosi); aquesta manifestació clínica, entre altres efectes adversos, esdevindrà més o menys greu, en funció de la concentració de metahemoglobina.
La toxicitat dels nitrats és el resultat de la propietat que tenen de reduir-se a nitrits, els quals són capaços d’oxidar l’hemoglobina i convertir-la en metahemoglobina. Aquest procés es pot produir en l’organisme mateix, amb els bacteris presents a la saliva o al tracte gastrointestinal, o bé, en el cas dels aliments, durant el procés de fabricació; en el primer supòsit, aquesta reacció endògena té una rellevància especial en el cas de les infeccions gastrointestinals, atès que es dona una sobreproducció d’òxid nítric com a producte de la infecció bacteriana. Aquest mecanisme pot esdevenir una font important de nitrits i, per tant, pot predisposar les persones a patir metahemoglobinèmia.
La conversió de nitrats a nitrits requereix d’un interval determinat de pH i, per tant, d’acidesa. Habitualment, la mateixa acidesa de l’estomac dificulta la proliferació bacteriana i com a conseqüència, la reducció dels nitrats. En els casos en què s’ha reduït l’acidesa gàstrica o bé es prenen antiàcids, s’afavoreix la proliferació bacteriana i la reducció de nitrats a nitrits. Els infants presenten un pH gàstric més elevat que els adults, per la qual cosa són més susceptibles que es produeixi el procés de conversió de nitrats a nitrits i a la formació de metahemoglobina corresponent. En condicions normals, l’organisme té una certa capacitat reparadora respecte a això, mitjançant un mecanisme enzimàtic que permet convertir la metahemoglobina formada una altra vegada en hemoglobina. Les persones que tenen una deficiència congènita de NADH-metahemoglobina-reductasa o NADH-citocrom b5- reductasa, ja sigui de manera generalitzada o només en els eritròcits, tenen una disminució d’aquesta capacitat reparadora i, com a resultat, són més susceptibles a desenvolupar la metahemoglobinèmia. Els nadons amb pocs mesos de vida, tenen menys desenvolupat aquest mecanisme, fet que també els fa més susceptibles.
Efectes sobre la glàndula tiroide
Els nitrats inhibeixen l’absorció del iode i alteren el funcionament de la glàndula tiroide. Aquesta alteració produeix una disminució en sang de les hormones T3 i T4 i alhora un increment de l’hormona tirotropina (TSH), que estimula la tiroide. L’alteració del nivell d’hormones de la tiroide pot comportar un augment del volum de la glàndula i produir goll.
Altres efectes
Els estudis epidemiològics que han investigat la relació entre l’exposició als nitrats i nitrits en l’aigua de beure i el càncer no n’han trobat una evidència en aquesta associació per ella mateixa.
L’Agència Internacional de Recerca del Càncer (IARC) classifica la ingesta de nitrats o nitrits com a probables carcinògens per als éssers humans (grup 2A), sota condicions de nitrosació endògena. Això és degut al fet que els agents nitrosants que sorgeixen dels nitrits, poden reaccionar en determinades condicions amb compostos nitroestables (amines i amides) i donar lloc a compostos N-nitrosos (N-nitrosamines i N-nitroamides), alguns dels quals són carcinògens coneguts.
Quins són els grups de població més sensibles als efectes adversos dels nitrats consumits a través de l’aigua de consum?
La ingesta d’aliments o d’aigua que continguin quantitats elevades de nitrats pot produir una alteració de la capacitat de transport d’oxigen de la sang (metahemoglobinèmia), com també una disminució de l’absorció del iode, que afecta el funcionament de la glàndula tiroide.
Els grups de població especialment vulnerables a la metahemoglobinèmia són els següents:
- Les dones
- Els infants (especialment els lactants).
- Els adults amb un nivell reduït de l’acidesa gàstrica o bé que prenen antiàcids.
- Els grups de població que tenen genèticament alterada la capacitat de transport d’oxigen de la sang com ara:
Les persones amb deficiència congènita de NADH-metahemoglobina-reductasa, ja sigui generalitzada o només en els eritròcits.
Les persones amb anomalies estructurals de l’hemoglobina (Hb Ms).
Pel que fa als efectes sobre la glàndula tiroide, els grups de població especialment vulnerables a una disminució de l’absorció del iode són les dones embarassades i els infants, especialment els nadons, per la importància d’aquests nivells en el seu desenvolupament i també perquè tenen menys quantitat de reserves d’aquestes hormones respecte als adults.
Quin és el nivell segur de nitrats en l’aigua de consum?
L’Organització Mundial de la Salut (OMS), a les seves Recomanacions per a la qualitat de l’aigua de consum humà, ha establert un valor màxim de 50 mg/l de nitrats com a ió de nitrat, per protegir-se de la metahemoglobinèmia i els efectes en la tiroide i, pel que fa als nitrits, ha establert un valor de 3 mg/l com a ió de nitrit, per evitar la metahemoglobinèmia induïda pel nitrit de fonts endògenes i exògenes. Aquests valors protegeixen la població més sensible, que són els lactants alimentats amb biberó, i per extensió, la població general.
A l’Estat espanyol la normativa vigent, Reial decret 3/2023, de 10 de gener, pel qual s’estableixen els criteris tècnic sanitaris de la qualitat de l’aigua de consum, el seu control i subministrament, també estableix un valor paramètric de 50 mg/l de nitrats i de 0,5 mg/l de nitrits, en l’aigua de la xarxa de distribució.
Què s’ha de fer per evitar els efectes perjudicials?
Es recomana que les persones incloses dins d’algun dels grups de població especialment vulnerable, s’abstinguin de consumir aigua que superi els 50 mg/l de nitrats per beure o cuinar. Cal tenir en compte que quan l’aigua es bull no desapareixen els nitrats, sinó que se’n provoca la concentració.
Pel que fa als lactants alimentats amb llet artificial, a l’hora de preparar biberons, cal utilitzar aigua envasada o d’un altre abastament que sigui apta per al consum.
En cas de dubte, és convenient consultar-ho amb el metge o metgessa de capçalera. El contingut elevat de nitrats en l’aigua d’abastament no en limita la utilització per a altres usos domèstics que no impliquin la ingestió, com dutxar-se, rentar la roba o rentar els estris de cuina.
Si faig bullir l’aigua, els nitrats desapareixen?
No, en bullir l’aigua els nitrats no desapareixen.
Podem coure els aliments a casa amb aigua amb nitrats?
L’ebullició de l’aigua provoca la concentració de les sals dissoltes. En cuinar els aliments, especialment els brous, augmenta la concentració de nitrats. Per tant, és recomanable que les persones incloses en els grups de risc (nadons, dones embarassades, persones amb malalties d’estómac en tractament, etc.), no utilitzin aigua d’abastament, que supera els 50 mg/l de nitrats, per coure aliments. La resta de les persones poden utilitzar l’aigua per cuinar.
Podem netejar els aliments (verdures, fruita, etc.) amb l’aigua amb nitrats?
Tothom pot rentar els aliments amb aigua d’abastament, perquè la quantitat de nitrats que pot quedar retinguda en els aliments, és mínima.
Em puc dutxar amb aquesta aigua?
Encara que l’aigua tingui continguts elevats de nitrats es pot utilitzar per dutxar-se, rentar la roba o els estris de cuina, sense risc per a la salut.
Els animals de companyia poden beure aigua amb nitrats?
Cal pensar que calen les mateixes restriccions que per a les persones. Cal consultar al veterinari o veterinària si, per les característiques de l’animal de companyia, aquest s’ha de considerar com a sensible a la ingesta de nitrats.
Com es pot saber si l’aigua d’abastament supera el valor paramètric admès de nitrats? L’abastament d’aigües de consum és competència municipal. L’ajuntament pot prestar el servei directament o a través d’una empresa gestora. En qualsevol cas, l’ajuntament ha de garantir l’abastament d’aigua apta per al consum.
Les entitats gestores del subministrament estan obligades a fer autocontrols de la qualitat de l’aigua que distribueixen. La periodicitat de les determinacions de nitrats depèn del volum d’aigua distribuïda per dia, en cada zona d’abastament. A més, si en el Programa de vigilància del Departament de Salut es detecta una incidència que impliqui la superació del valor paramètric, es requereix a les companyies d’aigua perquè hi facin controls addicionals. Podeu conèixer els nivells de nitrats de l’aigua de la vostra zona d’abastament consultant a l’ajuntament, directament a l’entitat gestora del servei municipal o consultant el SINAC (Sistema d’Informació d’Aigües de Consum).
Es poden eliminar els nitrats a casa?
Els nitrats no s’eliminen per filtració física o ebullició. Hi ha sistemes de tractament específics d’eliminació de nitrats, la instal·lació dels quals pot resultar adequada per als tractaments de xarxes d’abastament públiques, però cal valorar-ne la idoneïtat en xarxes de distribució particulars, per les seves característiques tècniques i pel cost econòmic que representen. No tots els aparells que hi ha al mercat pensats per instal·lar-se a les llars, estan dissenyats per a l’eliminació de nitrats.
Bibliografia
Guidelines for drinking-water quality: Fourth edition incorporating the first and second addenda WHO. 2022.
Nitrate and nitrite in drinking-water. Background document for development of WHO guidelines for drinking-water quality. WHO/FWC/WSH.16.52. 2016.
Guidelines for Canadian drinking water quality. Guideline technical document. Nitrate and nitrite. Health Canada. 2013.
ATSDR Case studies in environmental medicine. Nitrate/nitrite toxicity. 2015.