Escola promotora de salut

L’etapa escolar és un període de creixement i desenvolupament físic i intel·lectual que requereix un gran consum d’energia i, per tant, una alimentació saludable. Alhora, els menjadors escolars esdevenen un espai idoni per adquirir uns hàbits alimentaris saludables, que poden mantenir-se al llarg de tota la vida, mitjançant:

• Una oferta de menús saludable, sostenible i gastronòmicament variada, agradable i atractiva.
• La promoció de comportaments i habilitats que facilitin la destresa i actituds adequades a taula, com ara fer servir el tovalló i els coberts correctament.
• El foment d’hàbits d’higiene, entre els quals hi ha rentar-se les mans abans i després de cada àpat.
• El desenvolupament d’activitats que permetin als infants identificar els aliments i la seva procedència, afavorir el coneixement sobre la producció i l’obtenció d’aliments, interessar-se per la gastronomia autòctona en relació amb les tradicions, etc.

Per avaluar i millorar la qualitat de l’oferta del menjador escolar, els centres educatius del nostre territori poden adreçar-se al Programa de Revisió de Menús Escolars a Catalunya (PReME) de l’Agència de Salut Pública de Catalunya. 

D’altra banda, els centres educatius públics i privats que imparteixen 2n cicle d’educació infantil i primària poden rebre gratuïtament fruites, hortalisses i llet per al consum de l’alumnat a l’hora d’esmorzar o berenar dins del recinte escolar. Per aconseguir-ho, cal que sol·licitin la participació al Programa de fruita i llet a les escoles del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació.

També, en alguns casos, els centres formatius disposen de màquines expenedores d’aliments i begudes que, pel fet de ser un sistema d’autoservei, poden comportar que l’alumnat abusi d’aliments amb un contingut calòric alt i amb un valor nutricional baix, o mengi entre hores de manera no controlada i redueixi, així, la ingesta dels àpats principals. Per evitar riscos, convé que aquestes màquines disposin d’una oferta de begudes i aliments saludable.

Finalment, una alimentació saludable també és una alimentació segura i sostenible. Per això, l’Agència Catalana de Seguretat Alimentària (ACSA) posa a l’abast de les escoles i les entitats diversos materials educatius (en línia i impresos), elaborats conjuntament amb el Departament d’Educació i Formació Professional, sobre temes relacionats amb la higiene, la conservació i la preparació dels aliments o el malbaratament alimentari. 

L’activitat física comporta nombrosos beneficis a totes els edats, però durant la infància i adolescència és fonamental per créixer amb salut, ja que ajuda a desenvolupar i a enfortir els músculs i els ossos, així com a millorar la memòria, l’atenció, la capacitat d’aprenentatge i el rendiment escolar. Afavoreix, a més, les relacions socials i fomenta valors positius com ara l’afany de superació, la constància i la cooperació. Alhora, contribueix a regular el pes corporal i a mantenir nivells normals de sucre a la sang, de manera que redueix el risc de contraure malalties cròniques en l’etapa adulta, com l’obesitat i la diabetis mellitus de tipus 2.  

Amb l’objectiu de promoure l’activitat física als centres educatius, l’Agència de Salut Pública de Catalunya ofereix accés a diferents recursos: 

• La guia “Mou-te i menja bé!”, amb informació i recomanacions que desmunten mites sobre l’alimentació, la hidratació i l’activitat física i reforcen consells avalats per professionals de la nutrició i l’activitat física.
• El Programa La Milla Diària, per tal que l’alumnat corri o camini de pressa durant quinze minuts al dia a l’aire lliure durant l’horari escolar en el moment escollit per l’escola. 
• La guia “Pauses actives! En moviment a l'aula”, que proposa integrar diverses activitats físiques, d’entre 5 i 10 minuts de durada, dins la rutina de l’aula durant la jornada escolar, on l’alumnat passa la major part del dia assegut. 

Per facilitar l’accés a la pràctica d’activitats físiques i esportives a tota la comunitat educativa i incrementar-la en horari no lectiu, la Secretaria General de l’Esport i el Departament d’Educació i Formació Professional promouen el Programa del Pla Català d’Esport a l’Escola. S’hi poden adherir tots els centres educatius de Catalunya que ho sol·licitin i compleixin els requisits establerts per gaudir d’avantatges com ara la participació de l’alumnat en les activitats fisicoesportives que organitzen el Consell Català de l’Esport i/o el consell esportiu corresponent. En el marc d’aquesta iniciativa s’impulsen diferents propostes com:

• Esport Blanc Escolar, per acostar els esports d’hivern a l’alumnat de 3r i 4t curs de primària (8-10 anys) dels centres escolars de les 9 comarques del Pirineu català.
• Esport Blau Escolar, que pretén promoure els esports de mar entre l’alumnat de 5è curs de primària (10-11 anys) dels centres escolars del litoral català.
• Fitjove, un programa adreçat a nois i noies adolescents de 4t d’ESO (preferentment, alumnes de centres d’ensenyament del Pla Català d’Esport a l’Escola que no fan cap activitat física ni esportiva) de promoció d’exercici físic com a mesura per combatre i prevenir les drogodependències. 
• Jocs Esportius Escolars de Catalunya, dirigits a tota la població en edat escolar del nostre país amb la finalitat d’impulsar un model de competició i activitat esportiva escolar educativa i participativa. 

Una bona salut bucodental és essencial per gaudir d’un bon estat de salut general i d’una bona qualitat de vida. En aquest sentit, és fonamental inculcar als infants els hàbits d’higiene i cura de la boca i les dents al més aviat possible. Per fer-ho possible, els centres educatius compten amb dues eines:

• El Programa de Salut bucodental a l’entorn escolar del Departament de Salut. Els equips d’odontologia de l’atenció primària es desplacen a les escoles per fer revisions bucodentals als alumnes d’I4 d’infantil, 1r i 6è de primària. L’objectiu de la revisió és detectar precoçment les eventuals malalties de la boca i informar-ne les famílies.
• El Programa “Dents fortes i sanes” de l'Agència de Salut Pública de Catalunya. Consisteix a distribuir un estoig d’higiene oral entre els alumnes de primer de primària de les escoles que ho sol·licitin. Aquest estoig inclou: un raspall infantil petit i de filaments suaus, un tub de pasta dental fluorada de 50 grams i instruccions per a un raspallat correcte.

El professionals dels centres educatius han de vetllar pel correcte desenvolupament psicoafectiu de l’alumnat, mitjançant eines que fomentin una bona salut mental i que permetin desenvolupar factors protectors, com una autoestima positiva. En aquest sentit, han de:

• Procurar que la classe sigui un entorn on els infants i adolescents se sentin segurs a l’hora d’expressar sentiments i emocions, sense por a ser jutjats pel professor o els seus companys.
• Facilitar l’aparició de les habilitats socials i l’assertivitat mitjançant un clima obert i tolerant a l’aula.
• Permetre les diferències individuals, donant exemple que s’ha d’acceptar les persones tal com són, amb els seus defectes i les seves qualitats, i promoure la tolerància i la bona convivència. 
• Fomentar l’esperit crític dels seus alumnes envers els mitjans de comunicació i la publicitat per tal de no deixar-se influenciar per modes o tendències contraproduents, i aprendre a discriminar entre les seves necessitats reals i les que s’intenten imposar a la televisió, les revistes o Internet.

Per tal d’acompanyar els professionals del món educatiu i els centres en la gestió del benestar emocional del seu alumnat, el Departament d’Educació i Formació Professional compta amb el Programa “Benestar per estar bé”. Els objectius són acompanyar els docents i altres professionals educatius de cicle superior d’educació primària, ESO i ensenyaments postobligatoris, oferir-los eines per a la millora del benestar emocional, donar-los suport quan detecten dificultats de gestió emocional amb l’alumnat, i assessorar-los davant de situacions greus que es puguin donar en el centre educatiu. Al mateix temps, es vol facilitar la detecció i la resposta grupal en situacions de risc de malestar, així com promoure actuacions amb impacte positiu en el benestar emocional d’infants i joves.

D’altra banda, els centres universitaris també poden ser bons observatoris per detectar i prevenir el malestar emocional. L’alumnat està sotmès a un estrès específic, perquè es troba en ple procés de transició entre l’adolescència i l’edat adulta. En aquest sentit, les universitats catalanes compten amb referents de salut mental per ajudar els estudiants i amb pautes i eines bàsiques per a la prevenció i l’abordatge del risc de suïcidi, així com davant la conducta suïcida. 

Per tal de prevenir el tabaquisme entre els adolescents, el professorat de primer cicle d’ESO dels centres escolars pot demanar la inscripció de seu grup-classe al Programa “Classe sense fum”, coordinat per l’Agència de Salut Pública de Catalunya i el Departament d’Educació i Formació Professional. El programa parteix del compromís de tot un grup classe de no fumar durant un període de temps no inferior als sis mesos dins del curs escolar. Al llarg d’aquest període, els professors reforcen regularment la decisió dels alumnes amb la realització d’activitats educatives i fan un seguiment del compliment del seu compromís. Durant el darrer trimestre del curs, els grups que han completat el programa opten a diferents premis a través d’un sorteig i de les valoracions d’un jurat de professionals i un altre d’adolescents.

D’altra banda, l’Agència de Salut Pública de Catalunya també posa a disposició dels centres d’educació primària i secundària un ampli ventall de programes i recursos per a la prevenció del consum de drogues en l’àmbit educatiu. Alhora, compta amb una plataforma de suport a aquelles universitats que vulguin incorporar en els seus entorns una línia de treball sobre prevenció i addiccions (drogues i entorns digitals), anomenada EFECTE UNI. 

El personal docent té un paper clau en la detecció d’indicadors de relacions abusives que es poden produir tant en l’àmbit escolar com en l’àmbit personal o familiar.

L’assetjament escolar és un fenomen social de grup que implica el maltractament i l’abús de poder continuat cap a una persona o un col·lectiu concret. Aquest abús de poder deixa qui rep la violència en una situació de vulnerabilitat o indefensió. Les víctimes d'aquesta situació manifesten cinc senyals en l'entorn escolar que l’equip docent ha d’aprendre a identificar: baix rendiment, absentisme i abandonament; canvis sobtats de caràcter, angoixa, inseguretat, etc.; deteriorament o pèrdua d’objectes personals; tendència a aillar-se i a excloure’s del grup, i la negativa a explicar què els passa. A més, les persones que han patit assejament o que coneixen algú que n’està patint poden adreçar-se a la Unitat de Suport a l’Alumnat en Situació de Violència (USAV), que els proporcionarà informació i assessorament.

La violència masclista és un producte de la cultura patriarcal, la màxima expressió de la qual es construeix al voltant d’allò que coneixem com a masclisme. En aquest sentit, és fonamental dotar els professionals que treballen amb joves adolescents de les competències necessàries per prevenir les situacions d’abús en les relacions de parella i afectives i fomentar actituds i comportaments igualitaris. Per assolir aquest objectiu, l’Institut Català de les Dones compta amb el projecte “Estimar no fa mal”, que s'adreça principalment als professionals que treballen amb joves d’entre 10 i 19 anys. 

Els maltractaments i abusos exercits contra els infants i adolescents són un problema que sovint es manté ocult i és difícil de detectar, sobretot en infants molt petits que no ho poden verbalitzar o no són conscients de la gravetat dels fets. Els centres educatius són espais privilegiats per a la promoció del bon tracte a infants i adolescents, i l’aplicació de mesures preventives.