És millor prevenir que guarir

Hi ha càncers que si es detecten precoçment poden curar-se, per això és important que quan us ofereixin fer-vos una prova de cribratge, l'accepteu.

Actualment les proves recomanades són:

• Una mamografia cada dos anys a partir dels 50 anys per detectar el càncer de mama.
• Una prova a partir de la recollida d'una mostra de cèl·lules del coll uterí per detectar el càncer de coll uterí i la infecció pel virus del papil·loma humà (VPH). La prova és diferent segons l'edat:
  • Entre els 25 i els 29 anys: la mostra serveix per fer una citologia i estudiar les cèl·lules del coll uterí per detectar si hi ha lesions. Si no es troben lesions, la prova es repeteix al cap de 3 anys.
  • Entre els 30 i els 65 anys: la mostra serveix per detectar la presència del VPH, fins i tot abans que apareguin lesions a les cèl·lules del coll uterí. Si no es detecta el virus, la prova es repeteix
    al cap de 5 anys.
• Un test de sang en femta cada dos anys a partir dels 50 anys per al càncer colorectal.

El càncer de mama és el tumor més comú en les dones i el risc de patir-lo augmenta amb l'edat. La mamografia consisteix en una radiografia del pit que permet diagnosticar el càncer de mama quan encara és tan petit que no es nota en la palpació. Si es detecten a temps, la majoria es curen.

El càncer de coll uterí es pot prevenir en la majoria dels casos. Avui dia sabem que la causa principal d'aquest càncer és el VPH. La majoria de les infeccions pel VPH s'eliminen espontàniament. Només si la infecció pel VPH no s'elimina, pot provocar, amb els anys, canvis a les cèl·lules del coll uterí i donar lloc a les anomenades lesions precanceroses, que són lesions benignes que no donen símptomes i en què el tractament és molt efectiu. La participació al programa de detecció precoç d'acord amb les recomanacions establertes, contribueix a reduir els casos i les morts per càncer de coll uterí entre un 70-80%.

El càncer colorectal és un dels més freqüents entre els homes i dones de més de 50 anys. Si es detecta a temps, és molt fàcil de tractar i té moltes probabilitats de curació. La malaltia comença a partir d'un petit pòlip benigne que es pot acabar transformant en un càncer si no s'extirpa a temps. No acostuma a causar cap molèstia fins que la malaltia està molt avançada. Per això és important fer un diagnòstic precoç abans que comenci a donar símptomes.

Les vacunes fan que l'organisme generi les defenses per prevenir la malaltia d'una manera similar a com actuarien enfront del germen que la causa. Per tant, la vacuna reprodueix el fenomen natural de la immunització, amb l'avantatge de no haver de patir la malaltia.

La vacunació té un benefici individual, ja que protegeix contra la malaltia i també, en moltes ocasions, un benefici addicional per a la població perquè s'interromp la transmissió del germen entre persones.

El Departament de Salut estableix el calendari vacunal que ha de rebre la població de Catalunya i especifica quines vacunes són necessàries, a quina edat i de quines malalties protegeixen. Les vacunes recomanades són gratuïtes i es van modificant sobre la base de l'evidència científica per a totes les etapes de la vida. El calendari vigent (2023) protegeix contra 16 microorganismes mitjançant 15 vacunes.

D'altra banda, cal tenir en compte que a la tardor comença la campanya de vacunació contra la grip i la COVID-19, recomanada per a totes les persones que pertanyen a algun dels col·lectius de risc.

Addicionalment a les vacunes recomanades, s’inclou la immunització amb un anticòs monoclonal per als nadons de fins a 6 mesos contra el virus respiratori sincicial (VRS), responsable de la meitat de les bronquiolitis i d'una quarta part de les pneumònies en els menors d’un any. Aquest any la immunització comença:

• A partir del 16 de setembre al CAP, en el cas dels nadons nascuts entre l’abril i el setembre de 2024.
• A partir de l’1 d’octubre a l’hospital abans de l’alta hospitalària, en el cas dels nadons nascuts entre l’octubre de 2024 i el març de 2025.