Alimentació saludable en la primera infància (0-3 anys)

L’acte de menjar, a més de ser un procés nutritiu, té connotacions importants de convivència, proporciona plaer, facilita les relacions afectives i de comunicació, serveix com a element d’identificació social, cultural i religiosa, i permet acompanyar i potenciar la responsabilitat i l’autonomia, entre d’altres.

És important que en acompanyar els àpats dels infants mostreu una actitud respectuosa, sense coercions i tenint en consideració els gustos i la sensació de gana i sacietat dels infants:

• Eviteu que mengin més del que marquen els seus senyals d’autoregulació innats, és a dir, més del que indica el seu mecanisme de gana-sacietat:
  • Signes de gana: moviments de la mà a la boca, balbuceig, reflex de cerca amb la boca, sorolls i moviments de succió, respiració ràpida, dits apinyats, punys sobre el pit i abdomen, braços i cames flexionats, inclinar-se cap al menjar, seguir visualment els aliments amb els ulls, demanar o assenyalar el menjar, etc.
  • Signes de sacietat: tancar la boca i apartar el cap, deixar de succionar, empènyer el menjar o la mà de la persona cuidadora, estendre i relaxar les cames, els braços i els dits, etc.
• Permeteu que la mainada pugui repetir del primer plat i de fruites i hortalisses fresques, mentre que limiteu una quantitat determinada, més moderada, per al segon plat (carn, peix, ou). A més d’ajudar a promoure la responsabilitat sobre la seva alimentació, el fet de deixar que participin en la decisió sobre les quantitats pot contribuir a evitar o reduir el malbaratament alimentari, ja que es poden ajustar les quantitats de manera més real que a partir d’uns valors fixos o estàndards.
• No és recomanable, segons demostren diverses investigacions, que utilitzeu frases que remarquin els beneficis per a la salut d’un determinat aliment per tal que el consumeixi –per exemple, “et farà fort”, “no et posaràs malalta” o “t’ajudarà a créixer”–, atès que es pot aconseguir l’efecte contrari: que les criatures l’associïn amb un aliment menys agradable al gust i en mengin menys.
• Potencieu els àpats en família i garantiu-ne, com a mínim, un al dia, evitant la presència de pantalles (mòbils,televisió, tauletes, etc.). Compartir els mateixos aliments i preparacions entre adults i infants, també contribueix a una millor acceptació dels aliments i a evitar confrontacions. Els àpats són una gran oportunitat per a la relació, la comunicació, l’adquisició de responsabilitats i d’autonomia de la mainada, el cultiu del pensament crític per fer front a la pressió publicitària, la transmissió d’hàbits i valors, així com la prevenció de riscos. 

Les escoles bressol i llars d’infants han de promoure la lactància materna i garantir una alimentació segura, saludable i sostenible, seguint les recomanacions de les guies de referència. En aquest sentit, es recomana a aquests centres:

• Facilitar la possibilitat de continuar amb la lactància materna, tant presencialment (la mare assisteix a l’escola per donar-li el pit), com a través de l’emmagatzematge de la llet que la mare s’hagi extret prèviament si no es pot desplaçar.
• Garantir l’aportació prioritària de llet més enllà dels 6 mesos. A partir d'aquesta edat però, es comencen a oferir, a més de la llet, altres aliments, habitualment en un petit àpat a mig matí i un dinar (en alguns casos també s’ofereix berenar).
• Si s'ofereix esmorzar, convé optar per la fruita fresca, ja que a més de ser un aliment molt saludable, permet que la mainada experimenti amb diferents gustos, colors, textures, olors, etc., descobreixi les varietats pròpies de cada estació de l’any i desenvolupi habilitats motores vinculades a la manipulació de les fruites.
• Els menús s'han de dissenyar d'acord amb el calendari d'incorporació d'aliments, les freqüències recomanades de consum (consulteu les pàgines 44 i 45 de la guia L’alimentació saludable en la primera infància) i un patró alimentari saludable i sostenible, a partir de productes locals i de temporada. En aquest sentit, els àpats s’han de basar en aliments vegetals frescos, han d’evitar un excés de carn i làctics, per motius de salut i pel cost ambiental associat a la seva producció, i han d'incloure el peix amb certa moderació. Els aliments ultraprocessats no hi haurien de ser presents.
• Si s'ofereix berenar, es recomana triar aliments saludables sense sucres afegits ni sal, com ara fruita fresca, pa integral amb oli, pa integral amb tomàquet i oli, pa integral amb formatge, bastonets de pa sense sal, bastonets d’hortalisses, iogurt natural sense sucre, un got de llet, hummus, etc. Es important evitar la brioixeria, les galetes, la xocolata, la crema de xocolata, les postres làctiques ensucrades, etc.
• Fomentar l'autonomia i l'autocura dels infants amb una bona previsió de la seqüència i la rutina prèvia al dinar, respectant els ritmes diferents de cada criatura: acabar una activitat, rentar-se les mans, parar la taula, repartir els pitets o tovallons, desparar la taula, tornar-se a rentar les mans, rentar-se les dents, etc.
• Facilitar a les famílies les programacions alimentàries d'un termini mínim de 3 setmanes i especificar-hi el tipus de preparació i els ingredients que componen plats com ara el puré o l'amanida, així com el tipus de carn i de peix, per tal d’evitar que se’n repeteixin massa sovint les mateixes varietats.
• Adequar els menús als possibles trastorns o malalties més freqüents de la mainada (intoleràncies, al·lèrgies, etc.), així com a les necessitats vinculades a motius religiosos, culturals o ètics (menús vegetarians, sense porc, etc.).
• Tenint en compte que les necessitats energètiques de cada criatura són diferents i que a l'hora de menjar també influeixen altres aspectes, com ara les preferències alimentàries, el malestar emocional o la son i el cansament, lliurar a les famílies un registre diari de les ingestes dels infants pot generar preocupacions innecessàries i comparacions inadequades. És per això que pot ser recomanable oferir aquesta informació en el context d’unes pautes d’observació globals sobre les experiències que viu la criatura a l’escola bressol: quins interessos ha expressat, com ha gestionat els conflictes, quines fites de desenvolupament motriu ha assolit, etc.

L’alimentació vegetariana i la vegana, ben planejades i suplementades, poden satisfer les necessitats dels infants. 

Com a aliments proteics, en la dieta ovolactovegetariana s'inclouen els llegums (llenties, cigrons, mongetes blanques, vermelles i negres...) i els seus derivats (tofu, tempeh, proteïna de soja texturitzada, farina de cigró...); els ous; el seitan; la fruita seca picada (nous, ametlles...) o en forma de pasta (tahina , crema de cacauet, d’avellana...) i els lactis (llet, iogurt i formatge).

En la dieta vegetariana estricta o vegana els aliments proteics es limiten als llegums i derivats, al seitan i a la fruita seca picada o en pasta.

Per la seva riquesa i densitat nutricional, els llegums són la base de l'alimentació vegetariana, i una ració de llegums es pot utilitzar com una alternativa a una ració de carn, peix o ous. A més, en ser rics en hidrats de carboni i proteïnes, els llegums poden constituir un plat únic.

L’estructura tipus de l’àpat del dinar pot ser la següent:

• Primer plat: farinacis i/o llegums i/o verdures
• Segon plat: aliment proteic (ous, llegums i derivats, lactis i seitan)
• Guarnició: verdures i/o farinacis
• Postres: fruita fresca del temps
• Pa integral i aigua
• Oli d’oliva verge per cuinar i amanir

També es pot presentar com a plat únic amb la següent estructura:

• Plat únic:
  • Opció 1: llegums i verdures
  • Opció 2: farinacis i verdures i aliment proteic (ous, tofu, tempeh, proteïna de soja texturitzada, lactis i seitan)
• Postres: fruita fresca
• Pa integral i aigua
• Oli d’oliva verge per cuinar i per amanir

• La primera infància és una etapa idònia per aprendre uns hàbits alimentaris saludables i sostenibles, que promoguin un bon estat nutricional i un creixement òptim, una relació sana amb el menjar i tinguin cura del medi ambient.
• La llet materna és el millor aliment per al nadó. Es recomana l’alletament matern exclusiu durant els primers 6 mesos de vida. 
• És bo mantenir l’alletament matern fins als 2 anys d’edat o més, o bé fins que la mare i la criatura ho decideixin.
• A partir dels 6 mesos, se'ls pot oferir aigua segons la sensació de set que tinguin i s’aniran incorporant progressivament nous aliments, mantenint l’alletament matern a demanda: fruites, hortalisses i verdures, cereals integrals –pa, arròs, pasta, etc.–, llegums, ous, peix, carn, oli d’oliva verge, fruites seques (moltes o en pols, o en crema).
• La base de l’alimentació saludable, també en la primera infància, són els aliments vegetals frescos i mínimament processats.
• No s’han d’oferir aliments malsans i ultraprocessats: sucres, mel, melmelades, begudes ensucrades i sucs, cacau i xocolata, flams i postres làctiques ensucrades, galetes, brioixeria, farinetes, potets ensucrats i salats, cereals d’esmorzar ensucrats, patates xip i snacks salats, embotits i carn processada, etc. Si es fa, hauria de ser sempre a partir dels 12 mesos, en petites quantitats, molt de tant en tant i sense utilitzar-los com a premi o recompensa.
• L’aprenentatge d’hàbits alimentaris saludables durant la primera infància és un procés que cal facilitar, potenciant la participació, l’exploració, la descoberta, la coresponsabilitat i un acompanyament respectuós per part  de les persones adultes.
• Les criatures van adquirint destreses per menjar soles des de ben aviat. Acompanyem-les i encoratgem-les amb confiança i seguretat. Per ajudar que mengin de manera autònoma i que gaudeixin dels gustos, les textures, les olors i els colors dels diferents aliments és aconsellable oferir preparacions diferents dels triturats. 
• Els àpats són moments de contacte, relació i afecte. Amb una actitud receptiva i tolerant, d’acompanyament respectuós sense confrontació, es converteixen en espais on estrènyer els nostres vincles.
• La influència més important sobre els hàbits alimentaris és l’exemple de les persones adultes. Dediqueu temps, atenció i cura a l’estona de l’àpat, sense televisió, mòbils ni tauletes al voltant.
• Les persones cuidadores són les responsables d’adquirir i preparar aliments saludables per a la criatura, però ella, amb la seva capacitat d’autoregulació, decideix si vol menjar i quina quantitat (de peix, ous i carn, en canvi, és important limitar-ne les quantitats).
• Per tenir cura del medi ambient, convé reduir el consum de proteïna d’origen animal, escollir productes frescos, locals i de temporada, evitar el malbaratament i els envasos d’un sol ús.
• Les escoles bressol i llars d’infants han de promoure la lactància materna i garantir una alimentació segura, saludable i sostenible, seguint les recomanacions de les guies de referència.
• L’alimentació saludable i sostenible també és possible en situacions de diversitat: vegetarianisme, altres cultures alimentàries, al·lèrgies, celiaquia, etc.
• La higiene bucodental s’ha de cuidar des del naixement i, des de la primera dent, com a mínim 2 cops al dia.
• El moviment i el joc actiu en companyia són necessitats vitals. Més córrer, enfilar-se, jugar a pilota, ballar, etc.; menys cotxets, gandules, trones, sofàs, etc., i gens de pantalles.