Contacte
El xarampió és una malaltia vírica aguda caracteritzada per una erupció vermellosa a la pell, que pot cobrir tot el cos. És altament contagiosa i s'incuba a les cèl·lules de la faringe i als conductes respiratoris.
Dura, com a terme mitjà, entre set i deu dies. La malaltia és més greu en infants molt petits i en adults. Les persones afectades poden presentar complicacions, que inclouen otitis, pneumònia i encefalitis.
Així mateix, és una malaltia molt greu entre els infants desnodrits, i pot provocar fins i tot la mort. El xarampió és una malaltia que dona immunitat de per vida, per tant, un cop patit no es repeteix la infecció, però totes les persones que no han patit la malaltia ni han estat vacunades són susceptibles de patir-la.
Atesa la situació epidemiològica en països del nostre entorn, on estan augmentant els casos de xarampió, existeix un risc que a Catalunya n’arribin casos importats. Quan això succeeix pot ser que hi hagi contagis a persones no vacunades produint-se brots en general amb un nombre limitat de persones afectades.
L’Agència de Salut Pública de Catalunya treballa per evitar nous contagis i recorda a tota la població la importància d'una correcta vacunació amb les dues dosis pertinents, també, entre les persones que treballen en centres sanitaris, ja siguin professionals assistencials o d'altres àmbits, atès que si no estan vacunades poden ser transmissores de la malaltia. Encara que sembli que la probabilitat d'emmalaltir sigui petita, el xarampió encara existeix i, per tant, el virus pot infectar qualsevol persona no protegida.
Totes les persones que no han patit la malaltia ni han estat vacunades, són susceptibles de patir-la.
La malaltia es pot transmetre habitualment per contacte directe amb les secrecions nasals o de la gola de les persones infectades i, menys sovint, per contacte amb objectes recentment contaminats amb aquestes secrecions.
El xarampió és una de les malalties que es transmet amb més facilitat. El període de temps en què els malalts poden contagiar altres persones va des d’uns 4 dies abans fins a 4 dies després de l'aparició de l’erupció.
Des del moment en què una persona susceptible s'ha infectat fins que se li manifesten els primers símptomes de xarampió poden passar entre 7 i 21 dies.
Comença amb símptomes de refredat (ulls envermellits, secreció de nas o tos) i febre superior als 38 °C, amb afectació de l'estat general. Passats tres dies, apareix una erupció vermellosa característica, molt poc prominent, envellutada al tacte, que s'inicia en el cap (darrere de les orelles), i es va estenent a la resta del cos, sense afectar els palmells de les mans ni la planta dels peus.
El xarampió és una malaltia molesta i les complicacions que se’n deriven poden ser greus. Aproximadament un 20% de les persones que pateixen la malaltia presenten otitis, diarrea o fins i tot pneumònia. Una de cada mil persones presenten encefalitis i en alguns casos pot ser mortal.
S'identifica amb seguretat per observació de les taques característiques de la malaltia (taques de Koplik) a la mucosa bucal, que apareixen a la boca cap al tercer dia després dels primers símptomes. Apareixen com uns grans de sal rodejats per una aurèola rosada, lleugerament inflamada. Malgrat això, el diagnòstic es fa mitjançant confirmació per anàlisi de sang, frotis faringi i/o orina.
Si se sospita que es tracta d'aquesta malaltia, cal consultar el metge o la metgessa, ja que són ells qui n'han de fer el diagnòstic, prescriure'n el tractament i comunicar-ho de manera ràpida als serveis de salut pública corresponents. Si apareix un cas de xarampió en una llar d'infants o en una escola, els serveis de salut pública duran a terme les actuacions adients per tal d'evitar la difusió de la malaltia.
Contra el virus no hi ha tractament específic: el metge o la metgessa recepta antitèrmics tipus paracetamol si hi ha febre, calamina per a la picor i xarop per a la tos.
És convenient beure abundants líquids durant el període febril.
Un cop desapareguda l'erupció, si no apareixen complicacions, el restabliment és ràpid.
En el cas de sobreinfecció bacteriana el metge o la metgessa prescriu el tractament antibiòtic més adient.
Actualment, a Catalunya es vacuna contra el xarampió mitjançant la vacuna triple vírica (contra el xarampió, les galteres i la rubèola) amb dues dosis, als 12 mesos i als 3 anys. La vacunació és la mesura fonamental en la prevenció del xarampió. L’administració d’aquesta vacuna té interès tant individual com comunitari per tal d’eliminar la malaltia de la comunitat.
També, des dels centres d’atenció primària, i d’acord amb criteris clínics, els metges de família recomanen l’administració de la vacuna triple vírica a determinades persones adultes, nascudes després de l’any 1966, que no hagin estat vacunades del xarampió i que no tinguin constància d’haver patit la malaltia.
Les persones nascudes abans de l’any 1966 es considera que han passat la malaltia en algun moment de la seva infància o adolescència, ja que al llarg d’aquests anys han viscut diversos brots epidèmics i, per tant, estan protegides enfront de la infecció.
El risc de patir alguna reacció adversa després de vacunar-se és molt baix i en cap cas és greu. No obstant això, entre un 5-10% de les persones vacunades poden presentar febre i una lleu erupció a la pell, i les contraindicacions són les generals de les vacunes vives atenuades: malaltia febril moderada o greu, embaràs, al·lèrgia als components de la vacuna, alteracions immunitàries, administració recent d’immunoglobulines o transfusions sanguínies.
Informació relacionada
-
-
Informació i recursos per a professionals de la salut
Vigilància epidemiològica del xarampió. Definició de cas, notificació de casos a la XVEC, protocols d'actuació, informes i altres recursos. (ASPCAT)