Preguntes freqüents sobre el document de voluntats anticipades

Es tracta d’un document on doneu instruccions al vostre metge sobre quin tipus d’atenció mèdica desitjaríeu o no rebre al final de la vida en el cas de trobar-vos en una situació d’incapacitat per prendre decisions i comunicar-vos. 

El DVA promou el principi ètic i legal de l’autonomia del pacient a l’hora de prendre decisions relatives a la salut, fins i tot quan aquest ja no pot decidir per si mateix.

Qualsevol persona major d’edat i en plenes capacitats pot expressar de manera lliure i anticipadament les instruccions a tenir en compte quan les circumstàncies no li permetin expressar personalment la seva voluntat. 

La persona que té l’enteniment suficient per comprendre el seu diagnòstic, així com els beneficis, riscos i alternatives del tractament proposat. 

El millor moment per fer un DVA és quan el pacient conserva les plenes capacitats.

Tant les instruccions verbals com per escrit han d’ésser tingudes en compte pels professionals sanitaris que us tractaran. Nogensmenys, l’interès del DVA és el fet d’ésser un document per escrit, ja que les instruccions escrites són més efectives perquè disminueixen els malentesos i la possibilitat de dubtes per part de metges, familiars o altres persones properes. 

De tota manera, sempre que la persona conservi les capacitats, si expressa una voluntat de viva veu després d’haver realitzat el DVA el que tindrà validesa és la voluntat de viva veu.

Per una banda, el DVA us permet exercir el vostre dret a decidir sobre l’atenció mèdica que desitgeu. Per altra banda, el DVA ajuda a descarregar de l’angoixa que genera als familiars i amics el fet d’haver de decidir per vosaltres. 

L’existència de DVA comporta l’obligació legal i ètica de tenir-los en compte per part dels professionals sanitaris, ara bé, això sempre sota una lectura crítica i prudent que porti a una decisió basada en el respecte a la voluntat del pacient sempre que aquesta no impliqui una acció contra l’ordenament jurídic explícit, contra les bones pràctiques mèdiques (tenint en compte que el pacient té dret a la limitació o negativa al tractament) o que sorgeixi una situació no prevista en la qual se’ns plantegi el dubte sobre si en aquest cas el malalt mantindria la lletra del contingut del DVA.  

Els centres assistencials han d’ajudar a la realització del DVA proporcionant professionals sanitaris amb els coneixements i la formació necessària per poder informar i orientar sobre la manera de confeccionar un DVA. 

En una situació d’emergència l’equip sanitari ha d’actuar molt ràpidament i possiblement no tingui coneixement de la vostra voluntat, però després d’haver superat la situació d’emergència hi ha l’opció de retirar els tractaments que  no desitgeu. 

No és necessari comptar amb la presència d’un metge però si que és cert que pot ser de gran ajuda a l’hora d’orientar en la presa d’algunes decisions, en el moment que el redacteu i al vostre representant en el moment de la seva aplicació. 

El DVA està regulat per la Llei 21/2000, del 29 de desembre, sobre els drets d’informació concernent a la salut i l’autonomia del pacient, i la documentació clínica, així com per la Llei 2/2024, del 6 de febrer, de modificació de la Llei 21/2000, sobre els drets d'informació concernent la salut i l'autonomia del pacient, i la documentació clínica, que amplia la possibilitat de formalitzar el DVA davant de professionals sanitaris.

No hi ha cap DVA que sigui l’oficial. De tota manera, hi ha diferents models que us poden servir de guia. Les parts bàsiques d’un DVA podrien ser: 

• Els criteris fonamentals que s’han de tenir en compte: la jerarquia de valors, les creences i les expectatives personals de l’autor del DVA.
• Les situacions sanitàries concretes en les quals s’han de tenir en compte aquests criteris fonamentals.
• Les instruccions i límits concrets en relació amb l’actuació mèdica davant de decisions previstes en funció de les possibilitats evolutives.

Tot i això, el Departament de Salut ofereix dos models orientatius per ajudar a redactar un DVA:

No oblideu que el contingut del DVA és lliure i no està estandarditzat perquè depèn de la singularitat de la persona que l’escriu. Tot i així, hi ha diversos models de DVA i recomanacions de contingut que us poden ajudar a concretar les vostres instruccions. 

Alguns continguts del vostre DVA poden consistir a designar una persona que us representi, descriure quins tractaments mèdics acceptaríeu o rebutjaríeu a la fi de la vida, demanar cures pal·liatives, entre d’altres.

Són aquells procediments que reprodueixen de manera artificial aquelles funcions vitals bàsiques que el pacient ja no pot dur a terme per ell mateix degut al seu estat de salut. L’objectiu de les mesures de suport vital és el manteniment de la vida i no la curació.  

Exemples de mesures de suport vital són:  

• el ventilador mecànic, un aparell que l’ajuda a respirar,
• l’alimentació i hidratació artificials, per via venosa o per sonda,
• l’administració de medicació per evitar infeccions,
• la diàlisi, per extreure les toxines dels ronyons quan aquests no funcionen,
• la reanimació cardiopulmonar (RCP), utilitzada en cas d'aturada cardiorespiratòria. 

Podeu demanar un tractament l’objectiu del qual és millorar la qualitat de vida i no el guariment. Aquestes mesures s’anomenen cures pal·liatives i consisteixen en el conjunt de procediments que tenen per objecte proporcionar comoditat i evitar el dolor i el sofriment. 

Sí, podeu especificar voluntats relatives a la donació d’òrgans, donació del cos per a la investigació científica, o la voluntat sobre l’enterrament o la incineració, entre d’altres. 

Tingueu present, però, que possiblement l’autoritat i la potestat respecte a algunes d’aquestes “altres consideracions” no pertanyi als metges sinó a altres figures professionals, a qui s’haurà d’acudir per tal d’assegurar-ne l’acompliment.  

• Quina és la meva jerarquia de valors morals?
• Què és per a mi la dignitat i en quines situacions sentiria que l’he perduda?
• Amb quin tipus de limitacions estaria disposat a viure? (com ara: no poder alimentar-me, hidratar-me i respirar per mi mateix)
• Si tinc creences religioses, fins a quin punt influencien en la meva visió del món?
• Com n’és d’important per a mi poder reconèixer la família i altres persones properes?
• Sota quines circumstàncies preferiria la mort abans que continuar vivint?

Aquesta decisió és solament vostra. Nogensmenys, cal tenir present que encara que en la nostra societat l’esdeveniment de la mort és una qüestió que tendeix a ser marginada com a tema de reflexió, no es pot negar que es tracta d’un esdeveniment natural i comú a tots els éssers vius. Així, seria convenient que com a mínim es plantegés la possibilitat d’encarar-la com a objecte de reflexió o de diàleg amb persones properes. 

El representant és una persona de plena confiança que designeu per al DVA, que ha de conèixer els vostres valors i la vostra voluntat tot tenint facultats per interpretar-la i aplicar-la. La seva funció consisteix a fer d’interlocutor amb el metge o l’equip sanitari quan no pugueu expressar la vostra voluntat per vosaltres mateixos. En principi, el representant no hauria de contradir el contingut del document però sí que pot manifestar-se en aspectes no mencionats en el DVA, com poden ser: el consentiment informat (per realitzar determinats procediments mèdics), la valoració de les circumstàncies en funció dels avenços de la tècnica mèdica, l’oportunitat de la donació d’òrgans o d’investigació científica, etc. 

De tota manera, podeu limitar l’actuació del representant en funció de la confiança que hi dipositeu. El fet de designar una representació no és obligatori però sí molt aconsellable. 

Un persona adulta que conservi les seves plenes capacitats. 

Aquesta opció és molt recomanable ja que pot donar-se el cas que el primer representant designat es trobi impossibilitat per exercir la seva funció.

Atesa la importància capital de les funcions i decisions encomanades al representant, convé evitar que el pugui afectar cap mena de conflicte d’interessos, i assegurar que les decisions es prendran en interès del pacient. És per això que convé que el representant no sigui, per exemple, cap dels testimonis del document, ni el metge responsable que haurà d’executar les seves decisions, ni el personal sanitari que hi tingui vinculació. Això no exclou que puguin ser representants persones en què, per la vinculació afectiva o de parentiu amb el pacient, calgui suposar que donaran prioritat als interessos d’aquest.

Sí, podeu especificar al document els noms de les persones que no voleu que prenguin decisions relatives a la vostra salut. 

Normalment, el representant comença a exercir la seva funció quan la persona que ha realitzat el DVA ja no està capacitada per prendre decisions mèdiques i comunicar-les. El personal mèdic haurà determinat prèviament que el pacient ha perdut aquestes capacitats. 

El representant té accés a tota la informació necessària per prendre les decisions mèdiques que us incumbeixen. Un representant pot també participar en discussions i reunions concernents a la salut del pacient, i, si és pertinent, pot decidir quina informació mèdica vostra se li procurarà a altres persones. 

En relació amb les decisions que pren el representant, heu de saber que si el DVA inclou instruccions específiques sobre l’assistència sanitària, el representant les haurà de respectar i defensar. I si el DVA no determina què s’ha de fer en certes circumstàncies, llavors és el representant qui ho decidirà. 

El representant no ha de substituir els interessos, desitjos, valors o creences del pacient pels seus, sinó seguir els del pacient. Podeu limitar l’àmbit en el qual voleu que el seu representant actuï. 

És necessari que garantiu la vostra identitat, així com la vostra capacitat, que coneixeu el contingut del DVA i que aquest es correspon amb la vostra voluntat. Per tal de garantir aquests requisits de validesa, el DVA s’ha d’atorgar amb la intervenció de tres testimonis, davant d’un professional sanitari o davant d’un notari.

La llei exigeix que els tres testimonis siguin majors d’edat, que tinguin la capacitat d’obrar i que, com a mínim, dos d’ells no tinguin relació de parentiu amb la persona autora del DVA fins al segon grau ni hi estiguin vinculats per relació patrimonial.  

Per tal que es compleixin les instruccions del DVA cal que lliureu el document en persona o, en cas d’incapacitat de fet, un representant, al centre sanitari en el qual sereu atès per tal que s’inclogui a la vostra història clínica. Per tal de garantir la difusió del vostre DVA, també és convenient que en feu diverses còpies i les entregueu al vostre representant i persones properes.  

El Departament de Salut disposa d’un registre centralitzat de documents de voluntats anticipades per difondre’ls i facilitar-ne l’accés independentment d’on es trobi la persona titular. És aconsellable que registreu el DVA per garantir al màxim la seva difusió, però recordeu que això no li dona més validesa legal.

• Si el DVA s'ha formalitzat davant de tres testimonis, la responsabilitat de registrar el document recau sobre la persona que ha fet el document. Una altra opció és demanar al centre sanitari de referència que realitzi la gestió.
• Si el DVA s’ha formalitzat davant d’un professional sanitari, el registre del document el pot tramitar el centre sanitari.
• Si el DVA s’ha formalitzat davant de notari, es pot demanar al notari que registri el document.

Recordeu que aquesta opció només és necessària en cas d’haver validat el DVA a través de tres testimonis.

Per consultar quina documentació cal lliurar, accediu al tràmit de sol·licitud d’inscripció al registre.

Per consultar on heu de portar el DVA perquè sigui registrat, accediu al tràmit de sol·licitud d’inscripció al registre.

Un cop efectuat el DVA no té caducitat i, per tant, té efectivitat fins a la mort de la persona atorgant, però és molt convenient que es revisi i renovi periòdicament, sobretot si han esdevingut fets no previstos en el document anterior. 

Si ja heu fet i registrat el document de voluntats anticipades, podeu consultar-lo i obtenir-ne una còpia a l'apartat Voluntats i donacions de La Meva Salut, que és l'espai de consulta, personal i intransferible on hi ha disponible la informació de salut de les persones. 

És recomanable que el DVA es revisi en cas que s’esdevinguin canvis en el vostre estat de salut. Es pot fer una renovació del DVA per reafirmar la voluntat expressada fa molt temps o es pot substituir el DVA en cas de canviar de parer. També es pot modificar per adequar-lo millor als avenços de la tècnica científica.

Un DVA es pot canviar o revocar sempre que l’atorgant conservi les seves plenes capacitats. En aquest cas es recomana destruir el DVA que ja no es considera vàlid i les còpies entregades a les diverses persones, i de manera especial a l’equip mèdic.

En tot cas, cal tenir en compte que qualsevol modificació del document implica la repetició del procediment de validació i també de registre, en cas que s'hagi realitzat.

No és necessària la presència de cap advocat per modificar alguna de les voluntats expressades al DVA. Sempre que la persona conservi les plenes capacitats pot canviar la seva decisió i és aquesta darrera decisió la que serà respectada.