Contacte
La triquinosi és una malaltia causada per les larves d'un cuc intestinal, Trichinella spp., que migren i s'encapsulen a la musculatura. Normalment, els casos de triquinosi tenen l'origen en el consum de carn de porc senglar o de productes elaborats amb aquesta carn.
En els humans, generalment és benigna, però pot variar des d'una infecció no aparent fins a una malaltia mortal, especialment si afecta persones grans o no es diagnostica i es tracta ràpidament.
El nombre de casos de triquinosi ha disminuït notablement als països desenvolupats gràcies a l’adopció de mesures d’higiene, als requisits d’alimentació a les explotacions ramaderes i a la inspecció veterinària als escorxadors. Això no obstant, s’han d’extremar les precaucions en el consum de carn de cacera i en la matança d’animals en domicilis.
La triquinosi es transmet pel consum de productes carnis crus o poc cuinats, que contenen el paràsit Trichinella spp. Es pot trobar en la carn d'animals com el porc senglar, el porc domèstic, el cavall, l'os, la guineu, la rata o el llop. Els animals salvatges, especialment els carnívors o els omnívors, poden considerar-se font potencial de la malaltia.
En el nostre context habitual, els principals reservoris del paràsit són el porc senglar, els rosegadors i els carnívors.
La cocció i, en alguns casos, la congelació inactiven el paràsit, però la salaó i la dessecació no. Per això, els pernils, les llonganisses i altres productes curats elaborats amb carn són possibles transmissors d'aquesta malaltia, si l'animal estava parasitat.
No s'ha descrit la transmissió de la triquinosi entre persones.
Els símptomes poden variar en funció de la sensibilitat de la persona, el seu estat immunitari i la quantitat de larves ingerides. També pot ser que no se'n presentin.
Els símptomes principals inclouen:
- Manifestacions gastrointestinals, com ara diarrea, malestar abdominal o còlics.
- Febre.
- Edema (inflor) de parpelles superiors, seguit d'hemorràgies a la conjuntiva (la mucosa que recobreix la part posterior de la parpella i la part anterior del globus ocular) i a la retina amb dolor i fotofòbia.
- Dolor muscular (especialment en respirar, mastegar o en fer servir els músculs llargs), set, sudoració, calfreds, debilitat, prostració (abatiment extremat per la pèrdua completa de les forces musculars).
- Símptomes respiratoris i neurològics.
- Insuficiència miocardíaca.
Si la persona ha consumit carns estranyes o poc cuites, els exàmens per diagnosticar la infecció comprenen:
- Una analítica completa de la sang.
- Una biòpsia del múscul.
- Estudis serològics: s'examina la sang per detectar la presència d'anticossos contra un microorganisme. Certs microorganismes estimulen el cos per produir anticossos durant una infecció activa.
- Estudi de la creatina-fosfocinasa: és un enzim que hi ha, sobretot, al cor, al cervell i al múscul esquelètic. També es realitza observant la sang.
No hi ha un tractament específic per a la triquinosi, un cop les larves han envaït els músculs. Els analgèsics poden ajudar a alleugerir el dolor muscular.
La majoria de persones amb triquinosi no presenten símptomes i la infecció es resol per si sola. Les infeccions més greus poden ser més difícils de tractar, especialment si existeix afectació dels pulmons, del cor o del cervell.
S'ha de buscar assistència mèdica si es presenten símptomes que suggereixen la presència de triquinosi i s'ha consumit recentment carn poc cuita o crua que pugui haver estat contaminada.
La carn de porc i d'animals salvatges s'ha de cuinar completament per matar l'organisme enquistat. La congelació només és efectiva per a determinades espècies del paràsit. Cal destacar que la carn assecada, fumada o salada no és fiable per prevenir la infecció.
Com a consumidors, heu de procurar:
- Consumir productes carnis procedents d'establiments autoritzats, perquè són controlats.
- Coure bé la carn: la cocció a 70° C és suficient per deixar inactiu el paràsit.
Des del punt de vista legal, cal fer una distinció entre:
- Les carns de caça destinades a la comercialització. El reglament de la Unió Europea estableix el protocol necessari per evitar el consum de carn amb triquina. Les persones que intervenen en el procés de comercialització, des dels caçadors fins als restauradors o detallistes, són les responsables directes de complir les condicions establertes legalment.
- Les carns de caça destinades al consum particular dels caçadors. Si sou caçadors i heu caçat un porc senglar per consumir-lo en el vostre entorn familiar, heu de demanar a un veterinari que inspeccioni l'animal i que analitzi la carn per descartar qualsevol risc de transmissió de malalties.
Per conèixer els establiments de manipulació de caça on cal portar els animals de la cacera, us podeu adreçar als serveis regionals de l'Agència Salut Pública de Catalunya.
Qualsevol veterinari que disposi dels mitjans apropiats, en l'exercici de tasques privades, pot inspeccionar les mostres de carn. El Col·legi Oficial de Veterinaris de cada província (Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona) us informarà dels veterinaris més propers.