Triquinosi

Un porc senglar enmig del bosc

La triquinosi és una malaltia causada per les larves d'un cuc intestinal, Trichinella spp., que migren i s'encapsulen a la musculatura. Normalment, els casos de triquinosi tenen l'origen en el consum de carn de porc senglar o de productes elaborats amb aquesta carn. 

En els humans, generalment és benigna, però pot variar des d'una infecció no aparent fins a una malaltia mortal (la mortalitat sol ser inferior a l'1%, tot i que pot arribar fins al 35% si no es diagnostica i es tracta ràpidament).

Tot i que a Catalunya es diagnostiquen pocs casos de triquinosi humana, la seva gravetat requereix l'adopció de mesures per prevenir-la.

La triquinosi es transmet pel consum de productes carnis crus o poc cuinats, que contenen el paràsit Trichinella spp. Es pot trobar en la carn d'animals com el porc senglar, el porc domèstic, el cavall, l'ós, la guineu, la rata o el llop. Els animals salvatges, especialment els carnívors o els omnívors, poden considerar-se font potencial de la malaltia.

En el nostre context habitual, els principals reservoris del paràsit són el porc senglar, els rosegadors i els carnívors.

La cocció i, en alguns casos, la congelació inactiven el paràsit, però la salaó i la dessecació no. Per això, els pernils, les llonganisses i altres productes curats elaborats amb carn són possibles transmissors d'aquesta malaltia, si l'animal estava parasitat.

No s'ha descrit la transmissió de la triquinosi entre persones.

El període d'incubació de la malaltia, des que la larva entra a l'organisme fins que apareixen els efectes, és d'uns deu dies, i la infecció pot durar de deu dies a un mes.

Els símptomes principals d'una persona afectada per la triquinosi, són:

  • Manifestacions gastrointestinals, com ara diarrea, malestar abdominal o còlics.
  • Febre.
  • Edema (inflor) de parpelles superiors seguit d'hemorràgies subconjuntivals i retinianes amb dolor i fotofòbia.
  • Dolor muscular (especialment en respirar, mastegar o en fer servir els músculs llargs), set, sudoració, calfreds, debilitat, prostració (abatiment extremat per la pèrdua completa de les forces musculars). 
  • Símptomes respiratoris i neurològics.
  • Insuficiència miocardíaca.

Si la persona ha consumit carns estranyes o poc cuites, els exàmens per diagnosticar la infecció comprenen:

  • Una analítica completa de la sang.
  • Una biòpsia del múscul.
  • Estudis serològics: s'examina la sang per detectar la presència d'anticossos contra un microorganisme. Certs microorganismes estimulen el cos per produir anticossos durant una infecció activa.
  • Estudi de la creatina-fosfocinasa: és un enzim que hi ha, sobretot, al cor, al cervell i al múscul esquelètic. També es realitza observant la sang.

 

No hi ha un tractament específic per a la triquinosi, un cop les larves han envaït els músculs. Els analgèsics poden ajudar a alleugerir el dolor muscular.

La majoria de persones amb triquinosi no presenten símptomes i la infecció es resol per si sola. Les infeccions més greus poden ser més difícils de tractar, especialment si existeix afectació dels pulmons, del cor o del cervell.

S'ha de buscar assistència mèdica si es presenten símptomes que suggereixen la presència de triquinosi i s'ha consumit recentment carn poc cuita o crua que pugui haver estat contaminada.

La carn de porc i d'animals salvatges s'ha de cuinar completament per matar l'organisme enquistat. la congelació és també efectiva, però només per a determinades espècies del paràsit. Cal destacar que la carn assecada, fumada o salada no és fiable per prevenir la infecció.

Com a consumidors, heu de procurar:

  • Consumir productes carnis procedents d'establiments autoritzats, perquè són controlats.
  • Coure bé la carn: la cocció a 77° C és suficient per deixar inactiu el paràsit.
  • Congelar la carn, en cas de tenir dubtes sobre el seu origen: per a peces de gruix inferior a 15 cm, cal mantenir durant 20 dies a –15° C o durant 6 dies a –30° C, perquè es destrueixin els possibles quistos de triquina. Aquesta mesura, però, no és efectiva per eliminar el risc d'infestació per T. britovi.

Des del punt de vista legal, cal fer una distinció entre les carns de caça destinades a la comercialització i les destinades al consum particular dels caçadors. En el primer cas, el reglament de la Unió Europea estableix el protocol necessari per evitar el consum de carn amb triquina.

Les persones que intervenen en el procés de comercialització, des dels caçadors fins als restauradors o detallistes, són les responsables directes de complir les condicions establertes legalment.

Si sou caçadors i heu caçat un porc senglar per consumir-lo en el vostre entorn familiar, heu de saber que a Catalunya cada any es troben casos d'animals infectats de triquinosi. Per tant, per consumir la carn del porc senglar amb seguretat, heu de demanar a un veterinari que inspeccioni l'animal i que analitzi la carn per descartar qualsevol risc de transmissió de malalties.

Per conèixer els establiments de manipulació de caça on cal portar els animals de la cacera, us podeu adreçar als serveis regionals de l'Agència Salut Pública de Catalunya.

Servei Regional a Barcelona
Carrer de Roc Boronat, 81-95
08005 Barcelona
Tel.: 935 513 900

Servei Regional a Girona
Plaça de Pompeu Fabra, 1
17002 Girona
Tel.: 872 975 000

Servei Regional a Lleida
Avinguda de l'Alcalde Rovira Roure, 2
25006 Lleida
Tel.: 973 701 600

Servei Regional al Camp de Tarragona
Avinguda de la Reina Maria Cristina, 54
43002 Tarragona
Tel.: 977 224 151

Servei Regional a Terres de l'Ebre
Carrer de La Salle, 8
43500 Tortosa
Tel.: 977 448 170

Servei Regional a la Catalunya Central
Carrer de la Muralla del Carme, 7, 1r,
08241 Manresa
Tel.: 938 753 386

Servei Regional a l'Alt Pirineu i Aran
Plaça de Capdevila, 22, bxs.
25620 Tremp
Tel.: 973 654 617

 

Qualsevol veterinari que disposi dels mitjans apropiats, en l'exercici de tasques privades, pot inspeccionar les mostres de carn. El Col·legi Oficial de Veterinaris de cada província us informarà dels veterinaris més propers.


Col·legi Oficial de Veterinaris de Barcelona
Av. República Argentina, 21-25
08023 Barcelona, Espanya
Tel. 932112466
covb@covb.cat
https://www.covb.cat/


Col·legi Oficial de Veterinaris de Girona
Cor de Maria, 10 ent. 3
17002 Girona
Tel. 972 20 00 62
colvetgi@covgi.cat
https://www.covgi.cat/ca/


Col·legi Oficial de Veterinaris de Lleida
Canonge Brugulat, 7 pral.
25003 Lleida
Tel. 973 27 95 18
Mòbil: 605 044 254
veterinaris@colvetlleida.org
https://www.covll.cat/


Col·legi Oficial de Veterinaris de Tarragona
St. Antoni Ma Claret, 10 1er
43002 Tarragona
Tel. 977 21 11 89
covt@covt.cat
http://www.covt.cat/ 

 

Data d'actualització:  16.02.2021