El trastorn bipolar és una malaltia mental greu que es caracteritza per canvis dràstics en l’estat d’ànim. Les persones afectades oscil·len entre episodis d’eufòria i activitat (manies) i períodes de tristor i desesperança (depressió).
Aquest trastorn va més enllà dels alts i baixos emocionals que poden experimentar totes les persones: els símptomes són molt intensos, duren setmanes o mesos, tenen un gran impacte en la qualitat de vida i poden arribar a posar en risc la vida de la persona afectada.
Tot i que és una malaltia crònica, es pot arribar a controlar amb el tractament adequat, que en molts casos permet portar una vida normal.
Destaquem
No se’n coneixen les causes exactes.
Sovint es parla de factors que poden predisposar les persones a patir trastorn bipolar:
- Genètics. El trastorn bipolar pot ser hereditari, però això no vol dir que pel fet de tenir un familiar afectat s’hagi de desenvolupar la malaltia.
- Bioquímics. Els investigadors associen el trastorn bipolar amb un funcionament defectuós del sistema límbic, que és el que s’encarrega de regular l’estat d’ànim. D’altra banda, hi ha proves que existeix una relació entre la malaltia i l’alteració dels neurotransmissors que intervenen en l’aparició dels símptomes. Els neurotransmissors són les molècules mitjançant les quals les neurones es comuniquen entre elles a través d’impulsos elèctrics. Dos d’ells, la noradrenalina i la serotonina, s’han trobat en concentracions molt baixes durant l’episodi depressiu. En la fase maníaca, en canvi, hi ha un excés de noradrenalina i dopamina.
D’altra banda, hi ha factors que poden afavorir l’aparició del trastorn bipolar en persones amb predisposició a patir-lo, com ara l’estrès derivat de certes experiències de vida (una situació d’abús, la mort d’un familiar o la pèrdua del lloc de treball), o el consum de drogues.
Els canvis d’estat d’ànim bipolars s’anomenen “episodis anímics”. Les persones afectades poden tenir episodis maníacs, depressius o mixtos. Els símptomes poden variar en funció de la persona i amb el pas del temps.
- Episodi maníac. Aquesta fase pot incloure:
- Felicitat i optimisme exagerats.
- Nerviosisme i agitació.
- Excés de confiança en un mateix.
- Irritabilitat.
- Hiperactivitat.
- Parla excessiva i ràpida.
- Acceleració del pensament.
- Despeses excessives i inapropiades.
- Pèrdua de la gana.
- Disminució de la necessitat de dormir.
- Augment de l’impuls sexual.
- Idees delirants o al·lucinacions.
Algunes persones experimenten hipomania, una forma menys severa de mania.
- Episodi depressiu. Durant aquest episodi la persona pot experimentar:
- Tristor, buidor i desesperança.
- Manca d’energia.
- Autoestima baixa.
- Ansietat.
- Cansament.
- Dificultats de concentració.
- Pèrdua d’interès en les activitats quotidianes.
- Sentiment de culpa i desesperació.
- Augment o pèrdua de pes.
- Pèrdua o excés de gana.
- Insomni o somnolència.
- Idees delirants o al·lucinacions.
- Pensaments suïcides.
Les persones no sempre passen d’una fase a una altra, sinó que hi ha etapes de normalització de l’estat d’ànim i desaparició dels símptomes.
El trastorn bipolar és sovint difícil de diagnosticar per diverses raons:
- Els símptomes són similars als d’altres trastorns mentals, com ara l’esquizofrènia i la depressió.
- La inestabilitat anímica és tan freqüent que es pot arribar a confondre amb el caràcter de la persona, especialment en el cas del trastorn bipolar ciclotímic, que es caracteritza per l’alternança constant d’hipomanies i petites depressions.
Les persones afectades poden presentar altres problemes de salut també mentals, com els trastorns d’ansietat o el trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH), o físics, com malalties cardíaques o relacionades amb la glàndula tiroide.
L’estudi diagnòstic de la malaltia pot incloure:
- Història clínica psiquiàtrica i mèdica general. Per a la seva elaboració es recull informació extensa referida a la persona, a la seva família (antecedents) i al medi en què viu (entorn social).
- Avaluació de l’estat mental mitjançant qüestionaris tipus test.
- Un registre diari dels estats d’ànim del pacient, patrons de son i altres factors que puguin contribuir al diagnòstic.
- Valoració general de l’estat de salut.
- Exploracions complementàries necessàries per descartar altres problemes de salut que presenten símptomes similars i determinar la presència de trastorns associats.
L’objectiu del tractament és el control dels símptomes. El tractament farmacològic és imprescindible i convé complementar-lo amb tractament psicològic de caire psicoeducatiu.
Els medicaments més utilitzats són els estabilitzadors de l’estat d’ànim, els antidepressius, els antipsicòtics i els ansiolítics. Per aconseguir resultats òptims cal combinar-los i anar ajustant les dosis. Aquest procés pot ser llarg i requereix paciència, perquè alguns fàrmacs poden trigar setmanes o mesos a fer efecte. En aquest sentit, és molt important seguir les pautes d’administració prescrites i no suspendre voluntàriament el tractament per tal d’evitar la reaparició dels símptomes o altres riscos per a la salut, com la síndrome de retirada.
En alguns casos greus, o quan els medicaments no funcionen o estan contraindicats, es pot recórrer a la teràpia electroconvulsiva (TEC). Aquest tractament utilitza corrent elèctrica per provocar una convulsió al cervell i així millorar els símptomes de la malaltia.
L’altre punt clau del tractament del trastorn bipolar és la intervenció psicològica i psicoeducativa, que pot incloure:
- Teràpia de ritmes interpersonals i socials. Consisteix a establir una rutina diària (alimentació, activitat física i descans) per millorar la gestió de l’estat d’ànim.
- Teràpia cognitivoconductual. Pot ajudar a identificar els factors desencadenants dels episodis i a controlar l’estrès.
- Psicoeducació. Permet conèixer millor la malaltia i aprendre a prevenir recaigudes.
- Teràpia centrada en la família. El suport de la família pot contribuir a la millora del compliment del tractament i a millorar el pronòstic de la malaltia.
Hi ha alguns consells que poden ajudar a conviure amb la malaltia i a millorar la qualitat de vida:
- Establir rutines saludables per al control de l’estat d’ànim:
- Fer activitat física.
- Seguir una alimentació saludable.
- Tenir uns bons hàbits d’higiene del son.
La combinació d’alimentació saludable i activitat física regular contribuirà, també, a limitar l’augment de pes i la diabetis, dos efectes secundaris d’alguns medicaments.
- Prendre la medicació correctament. El compliment de les pautes d’administració prescrites és molt important per controlar els símptomes i evitar recaigudes i altres riscos per a la salut.
- Buscar suport en els amics i la família. Poden oferir afecte, comprensió i suport, i ajudar a identificar els signes d’alerta dels canvis d’estat d’ànim.
- Evitar el consum d’alcohol i altres drogues.
-
Atenció a la salut mental i les addiccions (Obre en una nova finestra)
Pla director de salut mental i addiccions del Departament de Salut
-
Terminologia de l’atenció a la salut mental i a les addiccions (2020) (Obre en una nova finestra)
Diccionari de termes sobre l'atenció a les persones amb problemes de salut mental publicat pel Departament de Salut i el TERMCAT, amb l’assessorament continuat de diferents professionals de la psiquiatria i amb la col·laboració de la Societat Catalana de Psiquiatria i Salut Mental.