Contacte
El trastorn per dèficit d'atenció i hiperactivitat (TDAH) és un trastorn del neurodesenvolupament (relacionat amb la funció cerebral) que acostuma a aparèixer durant la infància i que es caracteritza per manca d'atenció, hiperactivitat i comportament impulsiu.
Es tracta d'una malaltia crònica que produeix un gran impacte en la vida dels infants afectats, ja que pot comportar dificultats en diversos àmbits:
- Cognitiu. El TDAH influeix en el desenvolupament de les funcions executives, que són activitats mentals complexes i responsables de la planificació, l'organització i l'avaluació del comportament necessari per assolir objectius.
- Acadèmic. Els infants que pateixen aquest trastorn poden presentar baix rendiment escolar i dificultats d'aprenentatge per a la lectura, l'escriptura i el càlcul.
- Conductual. L'activitat motora i verbal excessiva i la dificultat per regular les emocions i controlar les accions poden comportar el desenvolupament de conductes problemàtiques.
- Emocional. Les persones afectades presenten dificultat en el maneig de les reaccions emocionals i en el reconeixement de les emocions dels altres. Sovint experimenten sentiments depressius, de desconfiança, inseguretat i baixa autoestima.
- Familiar. En molts casos els infants amb TDAH no responen a les recompenses ni als càstigs i tampoc no aprenen dels seus errors, fet que influeix en la relació que estableixen amb els pares.
- Social. Les dificultats d'interacció i la manca d'habilitats socials poden limitar l'establiment de les relacions interpersonals. Altres característiques del TDAH que afecten aquest àmbit són la interpretació incorrecta de les situacions socials i les dificultats per respectar les normes, els límits, les promeses, els secrets i els favors.
Tot i que no se'n coneix la causa exacta, es creu que el TDAH és fruit d'una combinació de factors cerebrals, genètics i altres, com ara la prematuritat.
Els símptomes del TDAH acostumen a aparèixer a partir dels 6 anys i es manifesten en tots els entorns, com ara la família o l'escola.
El TDAH pot coexistir amb altres trastorns, com ara el trastorn de conducta (TC), l'ansietat i la depressió, el trastorn bipolar i l'epilèpsia.
La detecció precoç del TDAH és clau per a una intervenció que ajudi l'infant a desenvolupar el seu potencial i la prevenció de possibles trastorns associats.
Actualment el tractament del TDAH no és curatiu, sinó que té com a objectius millorar els símptomes i prevenir l'aparició d'altres trastorns associats.
Recull de recursos digitals sobre el TDAH per als infants afectats i les seves famílies.
Eines i recursos d'interès per a professionals sobre el maneig del TDAH.