Contacte
La fibromiàlgia és una malaltia caracteritzada per dolor crònic a tot el cos, especialment als músculs i a les articulacions de l'esquena i les extremitats, i una exagerada i extensa sensibilitat local a la pressió en múltiples punts.
A més del dolor, les persones amb fibromiàlgia sovint presenten una sensibilitat augmentada i altres símptomes com fatiga, alteracions del son i dificultats cognitives.
Juntament amb la síndrome de fatiga crònica i la sensibilitat química múltiple, forma part d'un grup de malalties cròniques que comparteixen símptomes i mecanismes fisiopatològics, com ara la sensibilització central.
És una malaltia freqüent, que acostuma a afectar més les dones, i sovint s'acompanya de cansament, entumiment, rigidesa articular, formigueig, debilitat muscular, trastorns del son i de l'estat d'ànim, símptomes digestius, trastorns de memòria i atenció, i mal de cap, entre d'altres.
La fibromiàlgia pot afectar significativament la qualitat de vida de les persones que la pateixen i tenir un important impacte personal, familiar, laboral i social. Malgrat que en els darrers anys s'està investigant a fons aquesta malaltia, encara hi ha moltes incògnites sobre les seves causes i els mecanismes que influeixen en el seu desenvolupament.
A Catalunya la fibromiàlgia és la síndrome de sensibilització més freqüent, amb una prevalença estimada, l'any 2021, de 308 casos per 10.000 habitants. Afecta fins a 4 vegades més dones que homes i és més freqüent en la franja d’edat de 56 a 65 anys.
Aquesta desigualtat de gènere pot estar relacionada amb diversos factors que contribueixen al biaix en la percepció i diagnòstic de la malaltia.
- Factors biològics. Les dones poden experimentar canvis hormonals que influencien la percepció del dolor, així com diferències en la manera com el seu cos processa el dolor i respon a l'estrès. Aquests factors biològics poden contribuir a la major incidència de fibromiàlgia en les dones.
- Factors socials i culturals. Les expectatives de gènere i els rols socials poden influir en la manera com les dones perceben i descriuen els seus símptomes. Sovint, les dones són més propenses a buscar ajuda per a les seves queixes de salut, mentre que els homes poden tenir menys probabilitat de fer-ho, ja que les seves experiències de dolor es poden minimitzar o malinterpretar.
- Estereotips de gènere. Existeix un estereotip en el cas de les dones, que pot fer que els símptomes relacionats amb la fibromiàlgia, com el cansament, els trastorns del son i les alteracions de l'estat d'ànim, es considerin "menys greus" o conseqüències de l'estrès emocional o l'ansietat. Això pot portar a un biaix en el diagnòstic i el tractament.
- Bretxa de recerca. La majoria dels estudis clínics sobre la fibromiàlgia han estat realitzats amb poblacions majoritàriament femenines, però com a models animals, en particular, sovint utilitzen mascles. Això pot crear una visió incompleta de la malaltia que ignora les diferències que podrien existir en el sexe femení.
- Infradiagnòstic en homes. És un fenomen rellevant. Molts homes poden sentir-se menys còmodes a l’hora d’expressar el seu dolor per tal que no els percebin com a "febles" o "queixosos". Aquesta pressió social pot provocar que els homes no expliquin adequadament els seus símptomes o bé evitin buscar ajuda mèdica. A més, quan els homes presenten símptomes que es podrien atribuir a la fibromiàlgia, és més probable que els professionals de la salut busquin altres diagnòstics percebuts com a menys estigmatitzants, com l'ansietat o la depressió.
No es coneix la causa de la fibromiàlgia. Aquesta malaltia comporta l'alteració dels mecanismes neurològics que controlen, entre d’altres, la sensació de dolor, de tal manera que la seva percepció augmenta i fins i tot apareix amb estímuls que en altres persones no provocarien dolor.
S'ha constatat que determinades circumstàncies o vivències traumàtiques, físiques i/o emocionals, poden desencadenar-la, i que persones que pateixen altres malalties, com artritis cròniques o malalties del teixit connectiu, presenten fibromiàlgia amb més freqüència que la resta de la població.
El símptoma principal és el dolor generalitzat, especialment a la regió de l'esquena i a les extremitats, que es pot sentir com una cremor, una molèstia o punxades. A diferència de la resta de malalties, no es presenta deformitat ni signes inflamatoris en les zones de dolor.
A banda de dolor generalitzat i de cansament, que poden variar d'intensitat i presentar un ritme oscil·lant, altres símptomes freqüents són:
- Trastorns del son (dificultats per dormir o sensació de cansament en despertar; son no reparador).
- Trastorns de l'estat d'ànim (depressió, tristesa, ansietat).
- Mal de cap.
- Rigidesa.
- Debilitat muscular.
- Marejos.
- Formigueig que afecta sobretot les mans i els peus.
- Trastorns digestius. Episodis de restrenyiment i de diarrea (còlon irritable).
- Dificultat per a la concentració.
- Problemes de memòria (com ara no trobar la paraula que es vol dir i descuits freqüents).
- Dolor a les mandíbules i alteracions de l’articulació temporobandibular.
- Alteracions de la visió.
- Major sensibilitat a l’exposició a factors ambientals físics o químics.
- Síndrome de les cames neguitoses.
Els símptomes de la fibromiàlgia poden ser molt variables, augmentar en alguns casos i perdre intensitat en d’altres, i no tenen perquè presentar-se tots, ni al mateix temps, ni amb la mateixa intensitat. Generalment, la malaltia evoluciona amb oscil·lacions, de manera que hi ha períodes de millora i d’empitjorament (en forma de brots).
Alguns factors com els esforços físics, els canvis climàtics, l'ansietat, l'estrès i els estats premenstruals o menopàusics en poden aguditzar els símptomes.
Si es pateix dolor generalitzat o cansament intens sense un motiu aparent i els símptomes són persistents, cal adreçar-se al metge o la metgessa d'atenció primària per tal que faci una valoració.
El diagnòstic és bàsicament clínic, és a dir, és un/a professional de la medicina coneixedor/a de la malaltia qui el fa a partir dels símptomes més enllà del dolor generalitzat, la història clínica i l'exploració física completa de la persona afectada.
Les exploracions complementàries, ja siguin proves de laboratori o d'imatge bàsiques, serveixen per descartar altres processos que puguin donar símptomes semblants. Hi ha altres proves d'imatge més complexes que s'utilitzen en el context de la recerca, però no són necessàries per establir un diagnòstic.
Encara no hi ha un tractament capaç de curar la fibromiàlgia. Fins ara, el seu objectiu és millorar els símptomes de la malaltia per poder gaudir d'una millor qualitat de vida, amb les menors limitacions possibles per realitzar les activitats de la vida diària.
Un bon diagnòstic i una bona informació són la base del tractament, que pot anar acompanyat de:
- Fàrmacs (analgèsics, antidepressius, medicaments per ajudar a dormir, alguns relaxants musculars).
- Exercici físic regular adaptat a cada persona, al seu grau d’afectació i al seu moment vital.
- Tècniques de relaxació.
- Suport psicològic (sobretot en les fases inicials de la malaltia).
Aquestes mesures poden ajudar la majoria de les persones, encara que la resposta individual als tractaments és molt variable.
En molts casos, pot ser de gran ajut adreçar-se a associacions de pacients, com també a d’altres recursos comunitaris, a fi de trobar-hi activitats que puguin contribuir a una millora de la qualitat de vida.
Unitats d’expertesa per a l’atenció a les persones afectades per síndromes de sensibilització central
Actualment, Catalunya disposa d'unitats funcionals especialitzades en les anomenades síndromes de sensibilització central distribuïdes per tot el territori, que integren professionals tant de l'atenció primària com de l'atenció hospitalària, i participen en el procés diagnòstic i terapèutic de les persones afectades amb la finalitat de millorar la seva qualitat de vida.
En determinades circumstàncies el metge o la metgessa d'atenció primària derivarà la persona afectada a aquestes unitats especialitzades per ampliar el procés del diagnòstic o del tractament.
Els centres d’atenció primària ofereixen de manera periòdica grups psicoeducatius per treballar els símptomes de la malaltia i millorar la qualitat de vida mitjançant diverses estratègies, com ara pautes d'exercici terapèutic, afrontament del dolor a la vida diària amb tècniques cognitivoconductuals, tècniques de relaxació i mindfullness, i recomanacions d’hàbits saludables. Es tracta de grups multidisciplinaris conduïts per professionals de l'atenció primària de l'àmbit de la medicina, la infermeria, la fisioteràpia i la psicologia (Referents de Benestar Emocional-RBEC).
En aquests grups es treballa per millorar el maneig del dolor crònic, amb l’aprenentatge de tècniques cognitives i estratègies com ara la distracció, que consisteix a centrar l'atenció en estímuls diferents a la sensació dolorosa, o la visualització, que es basa en desenvolupar imatges sensorials per disminuir la intensitat del dolor o fer-lo més suportable. També es promou el coneixement de les causes del malestar i els canvis de comportament (activitat, relaxació), i es fomenta l’autoeficàcia i el propi control de la malaltia. D'aquesta manera, s’intenta augmentar la funcionalitat de la persona i reduir les respercussions del dolor en la vida diària.
-
ACAF (Obre en una nova finestra)
Associació Catalana d'Afectades i Afectats de Fibromiàlgia i d'altres Síndromes de Sensibilització Central
-
ACSFCEM (Obre en una nova finestra)
Associació Catalana d'Afectats per la Síndrome de Fatiga Crònica Encefalomielitis Miàlgica
-
AFIMOIC (Obre en una nova finestra)
Associació de Fibromiàlgia, Síndrome de fatiga crònica, Sensibilitat Química Múltiple i Síndrome electromagnètic de Mollet i Comarca
-
Plataforma Familiars FM-SFC-SQM (Obre en una nova finestra)
Associació de familiars de persones malaltes de fibromiàlgia, síndrome de fatiga crònica, sensibilitat química múltiple i altres símptomes de sensibilització central.
-