Contacte
La síndrome de Reye és una malaltia, potencialment greu, que es caracteritza per una inflamació del cervell i del fetge de ràpida evolució. És poc freqüent i afecta principalment infants d’entre 4 i 14 anys.
Acostuma a manifestar-se després de l’inici d’una infecció vírica, principalment la grip o la varicel·la, i la seva aparició s’associa a l’ús de medicaments que contenen àcid acetilsalicílic, especialment l’aspirina, emprada per tractar els símptomes d’aquestes malalties. El nombre de casos de la síndrome de Reye s’ha reduït considerablement des que l’administració d’aquests medicaments es desaconsella en persones menors de 16 anys, excepte en cas de prescripció mèdica.
Els infants afectats requereixen ingrés hospitalari, sovint en unitats de cures intensives, i la majoria es recuperen. La detecció precoç és fonamental per al bon pronòstic de la malaltia. Si no es tracta a temps, pot causar lesions cerebrals, discapacitat i, fins i tot, la mort.
La síndrome de Reye deu el seu nom a Ralph Douglas Kenneth Reye, el patòleg australià que la va descriure per primera vegada, l’any 1963.
Actualment, se’n desconeix la causa. Tanmateix, diversos estudis indiquen que els infants que han pres aspirina per tractar infeccions causades per un virus, principalment la grip i la varicel·la, tenen més risc de patir la síndrome. Per aquest motiu, l’any 2003, el Comitè de Seguretat de Medicaments d’Ús Humà, l’òrgan assessor de l’Agència Espanyola del Medicament, va difondre, entre altres, les recomanacions següents:
- l’obligatorietat de prescripció mèdica per a tots els medicaments amb contingut d’àcid acetilsalicílic, i
- la inclusió, dins la fitxa tècnica i el prospecte d’aquests medicaments, de la contraindicació del seu ús per tractar processos febrils, grip o varicel·la, en persones menors de 16 anys.
D’altra banda, l’aparició de la síndrome de Reye també s’ha relacionat amb alguns trastorns metabòlics hereditaris poc freqüents.
Generalment, la síndrome de Reye s’inicia després d’una infecció causada per un virus, sobretot la grip i la varicel·la, i amb menys freqüència, per un refredat i una gastroenteritis. Els símptomes es poden presentar entre 3 i 5 dies després de contraure-la, però poden aparèixer des del primer dia i fins a les tres setmanes posteriors.
La malaltia se sol manifestar amb vòmits persistents i cansament o somnolència, tot i que en el cas dels nadons i els infants menors de 2 anys els primers símptomes acostumen a ser diarrea i respiració ràpida.
A mesura que la síndrome evoluciona, la pressió a l’interior del crani augmenta i es poden produir alteracions en l’estat mental, com ara irritabilitat, comportament agressiu o irracional, i confusió.
Altres manifestacions són problemes visuals i auditius, dificultats en la parla i debilitat muscular greu.
La síndrome de Reye també pot afectar el fetge i causar una disminució del nivell de glucosa a la sang respecte al valor normal (hipoglucèmia), un augment del nivell d’amoni (un producte de rebuig del cos) o problemes de coagulació i sagnat.
En les etapes més avançades de la malaltia, poden aparèixer convulsions i/o pèrdua de la consciència.
Per diagnosticar la síndrome de Reye i descartar altres malalties es poden realitzar diverses proves, que poden incloure:
- Anàlisis de sang i orina.
- Biòpsia de fetge, que consisteix a extreure i analitzar al laboratori una mostra de les cèl·lules del fetge.
- Punció lumbar, que consisteix a extreure i analitzar al laboratori una mostra de líquid cefalorraquidi, que envolta el cervell i la medul·la espinal.
- Tomografia computada o ressonància magnètica del cap, dues proves de diagnòstic per la imatge que serveixen per explorar el cervell amb detall.
No hi ha un tractament específic per a la síndrome de Reye; les mesures terapèutiques s’adrecen a alleujar-ne els símptomes.
Els infants i adolescents afectats requereixen hospitalització, generalment, en les unitats de cures intensives, ja que la malaltia progressa molt ràpidament.
El tractament pot incloure:
- Suport respiratori.
- Administració de líquids per via intravenosa per prevenir la deshidratació, així com de glucosa per normalitzar-ne el nivell a la sang.
- Tractament amb medicaments per alleujar els símptomes, com ara diürètics per eliminar l’excés de líquids, antiepilèptics si es manifesten convulsions, etc.
La majoria dels infants es recuperen, però en alguns casos la malaltia pot deixar seqüeles, principalment associades a la inflamació del cervell.
Per prevenir la malaltia s’ha evitar l’administració de medicaments que contenen àcid acetilsalícilic als infants i adolescents menors de 16 anys, excepte en cas que el metge o la metgessa en prescrigui l’ús.
En aquest sentit, cal tenir en compte que alguns medicaments de venda lliure poden contenir àcid acetilsalícic o els seus compostos (salicilats). Per això, abans d’administrar-los als infants i adolescents, convé llegir-ne el prospecte i consultar el farmacèutic o la farmacèutica, en cas de dubte.
Per reduir el risc de desenvolupar la síndrome també és fonamental complir amb el calendari de vacunacions, que inclou:
- La vacuna contra la varicel·la, als 15 mesos i als 3 anys. Els preadolescents d’11-12anys que no hagin passat la malaltia o no n’hagin estat vacunats també n’han de rebre dues dosis.
- La vacuna anual contra la grip a infants de 6 mesos a 5 anys i a tots aquells que presentin factors de risc.
D’altra banda, en el cas de la grip, la vacunació també està indicada en infants i joves de 5 a 18 anys en tractament amb àcid acetilsalicílic per indicació mèdica.
