Prevenció del VIH / Sida

L'ús del preservatiu és la millor mesura preventiva per a la majoria d'infeccions de transmissió sexual (ITS). Convé:  

• Utilitzar un preservatiu nou cada cop que es té una relació sexual.
• Vigilar que el preservatiu no es trenqui en obrir l'embolcall o que no s'esgarrapi amb les ungles o els anells mentre es manipula.
• Tenir en compte que el consum de drogues o d'alcohol pot afectar l'habilitat a l'hora d'utilitzar el preservatiu correctament.
• No utilitzar mai al mateix temps un preservatiu extern i un d’intern, ja que la fricció pot provocar-ne el deteriorament.

Els preservatius externs i interns i els lubrificants es poden adquirir de forma gratuïta als centres d’atenció a la salut sexual i reproductiva, als centres d’atenció i seguiment de les drogodependències i a les ONG que duen a terme projectes de prevenció del VIH.

Addicionalment, els espais amb una elevada afluència de joves compten amb màquines dispensadores de preservatius externs, en paquets de tres unitats al preu d’1,50 € (la meitat del preu actual en el mercat).

Aquestes dues iniciatives es duen a terme en el marc del Pla per a l'accessibilitat al preservatiu, que pretén millorar-ne l'accés com a mitjà de prevenció especialment entre els joves i els adolescents, a través de l’abaratiment del preu final del producte i de l’ampliació dels punts de dispensació. El Pla és una de les iniciatives impulsades per la Subdirecció General d'Addiccions, VIH, ITS i Hepatitis Víriques (SGAVIHV) i incloses en el Pla d’acció enfront del VIH i altres ITS 2021-2030. 

Està demostrat que quan una persona infectada pel VIH, pren tractament antiretroviral i aconsegueix la supressió efectiva de la càrrega viral a nivells indetectables, el risc de transmissió del VIH a altres persones en les relacions sexuals és zero, fins i tot, quan no s'utilitza preservatiu. A aquest fet se’l coneix com a I=I o Indetectable = Intransmissible.

• Quan una persona vol quedar-se embarassada i desconeix el seu estat serològic, és a dir, si està infectada pel VIH, és convenient que es faci la prova de detecció del VIH.
• És convenient que consulti amb el seu professional sanitari de referència sobre les mesures per evitar la transmissió del VIH al nadó.
• La llet materna pot transmetre el virus, per això s’aconsella l’alletament artificial durant el període de lactància.

La profilaxi preexposició al VIH (PrEP) forma part d'una estratègia de prevenció combinada adreçada a persones que no estan infectades pel VIH, però que tenen una alta probabilitat d'exposició al virus. Els criteris d’elegibilitat per aquesta estratègia es recullen en el Protocol d’implementació de la PrEP i inclouen, entre altres, homes que tenen sexe amb homes, persones que practiquen chemsex, dones trans* o persones que exerceixen el treball sexual que han tingut pràctiques sexuals sense preservatiu.

La profilaxi preexposició es basa en l'ús de fàrmacs antiretrovirals per prevenir la infecció pel VIH prescrits i supervisats pel personal sanitari dels centres assistencials autoritzats. Actualment consisteix en l'administració d'un comprimit d'una sola presa diària per via oral, que es tolera bé i és molt efectiu si es respecten les pautes. L'estratègia PrEP també inclou la realització de proves periòdiques per a la detecció d'altres ITS, educació sexual i consell assistit per detectar altres necessitats i derivar-les a altres serveis, si escau.

La profilaxi postexposició al VIH està adreçada a persones no infectades que han tingut una relació sexual amb risc d’adquirir VIH.

Consisteix en l’administració d’una combinació de fàrmacs antiretrovirals a aquelles persones que han mantingut una relació sexual sense protecció amb una persona infectada pel VIH o de la qual en desconeixen l’estat.

El tractament l’ha de prescriure i supervisar un professional sanitari i només és efectiu si s’inicia durant les primeres 72 hores després de la relació sexual de risc. Per accedir-hi, cal adreçar-se al servei d’urgències de l'hospital de referència al més aviat possible, preferiblement durant les primeres 6 hores després de l’exposició de risc i sempre abans de les 72 hores des de l’exposició. El tractament és més eficaç com més aviat s’iniciï.