Contacte
La salut sexual és poder viure la sexualitat d’una manera integral, autònoma, igualitària, satisfactòria i respectuosa, amb la garantia dels drets sexuals i reproductius.
El concepte de sexualitat és molt divers en relació amb els factors culturals, religiosos i socials, entre altres. La sexualitat ens acompanya al llarg de tota la vida, des que naixem fins que ens morim, i s’expressa tant en l’àmbit de les emocions com en el del comportament.
Algunes malalties com la diabetis, la hipertensió, la hipercolesterolèmia i les afectacions neurològiques, entre altres, poden afavorir les disfuncions sexuals. És un problema de salut que pot afectar homes i dones, però que pot ser tractat i d’aquesta manera afavorir el gaudi de la sexualitat.
Avui dia, homes i dones tenen una vida més llarga i amb una salut més bona. Com a resultat d'aquesta millora en la salut moltes parelles continuen gaudint de la intimitat i de la seva vida sexual satisfactòriament.
Consells i recomanacions
Informar-se i parlar amb altres persones, la parella, familiars, amics, així com consultar amb un professional en cas de dubte, pot millorar la vostra salut sexual.
Si apareixen disfuncions sexuals que abans no es patien no s'han d'atribuir sistemàticament a l'edat o a problemes de la relació. Cal fer una consulta mèdica perquè molts símptomes sexològics ens poden estar indicant un problema de la salut en general.
En els darrers anys, s'ha comprovat que la disfunció erèctil pot ser un símptoma sentinella d'un problema cardíac o circulatori i, a vegades, pot anticipar el diagnòstic d'una cardiopatia isquèmica. Aquest no és un cas aïllat; per exemple, si un home abans no tenia ejaculació precoç i ara en té, ha de consultar al metge o la metgessa perquè podria tenir una prostatitis o una inflamació de pròstata.
El desig sexual pot estar influenciat per molts factors, no solament físics. Una manca de desig sexual en una parella estable pot indicar problemes de la glàndula hipofisària o d'altres glàndules hormonals.
Per altra banda, qualsevol tractament d'una disfunció sexual ha d'incloure l'estudi de les relacions de parella o les relacions personals i laborals. L'enfocament de les disfuncions sexuals ha de ser transdisciplinar, això vol dir que s'han de tenir en compte els diversos factors causals que hi poden intervenir al mateix temps.
Durant les diferents etapes de la vida, la sexualitat es viu de manera diferent. Cal que les persones s'escoltin a si mateixes i no actuïn sota la pressió de comportaments estereotipats que li poden fer difícil arribar a la satisfacció.
Cal explorar el comportament del cos als diferents estímuls i en diferents moments vitals. Així, pot ser bo no focalitzar únicament la vivència de la sexualitat en les relacions coitals.
En el cas de l'home, per exemple, cal que tingui en compte que el període refractari entre cada relació coital s'allarga amb l'edat. Això vol dir que l'home s'ha d'escoltar a ell mateix i disposar-se a tenir relacions coitals només quan senti que la seva funció sexual torna a estar disponible, en cas contrari, s'arrisca a no tenir l'erecció adequada i a pensar que té una disfunció erèctil.
En el cas de la dona, ha de tenir en compte la lubrificació vaginal, ja que és possible que durant la menopausa la lubrificació tardi més a venir i calgui més temps i més estímul sexualment eficaç per tal que sigui l'adequada. En aquesta circumstància, la dona ha de decidir ella, més que mai, el moment de la penetració, perquè serà ella i només ella qui sabrà com està la seva receptivitat.
En el cas del jovent, cal tenir en compte que els nois, en aquest moment de la vida, tenen predisposició a ejacular més ràpidament. Això pot fer que la noia no tingui temps d'arribar a un bon punt de satisfacció sexual i, per tant, han d'aprendre a sincronitzar els seus ritmes sexuals.
Aquestes s'adquireixen pel fet de mantenir relacions sexuals sense la protecció adequada amb alguna persona portadora d'una infecció. Se'n coneixen més de vint tipus i evitar-ne el contagi és possible.
A banda del vaginisme i la disparèunia, les disfuncions sexuals femenines són:
- Desig sexual femení parcialment inhibit o desig sexual hipoactiu.
- Desig sexual femení totalment inhibit.
- Aversió sexual femenina.
- Anorgàsmia en les seves diverses formes.
A més de l'ejaculació precoç i la disfunció erèctil, les disfuncions sexuals masculines són:
- Ejaculació retardada o manca total d'ejaculació (anejaculació).
- Desig sexual masculí parcialment inhibit o desig sexual hipoactiu.
- Desig sexual masculí totalment inhibit.
- Aversió sexual masculina.
- Disparèunia (dolor en les relacions sexuals).