Psicosi. Canal Salut

Trastorns psicòtics

La psicosi és un problema de salut mental que fa que les persones percebin o interpretin allò que els envolta de forma diferent a les altres persones del seu entorn.

Es caracteritza per una distorsió de la percepció de la realitat i per una alteració significativa del funcionament mental (pensament, emocions i conducta). L’aparició dels símptomes es coneix com a episodi psicòtic o brot psicòtic.

Els símptomes de psicosi es desenvolupen més sovint durant l’adolescència i els primers anys de l’edat adulta, i se’n situa l’inici més freqüentment abans dels 35 anys. El 3% de la població pot presentar símptomes de trastorn psicòtic.

A més dels trastorns psicòtics breus, les manifestacions psicòtiques poden estar associades a condicions de salut mental específiques, com ara l’esquizofrènia, el trastorn bipolar o la depressió greu, o poden caracteritzar-les.

La psicosi té un impacte significatiu en la qualitat de vida de les persones afectades per les dificultats en les relacions interpersonals, el rendiment acadèmic i laboral, i la capacitat per tenir una vida independent, així com en les seves famílies i cuidadors. Per aquest motiu, la detecció i el tractament en les fases inicials de la malaltia (psicosi incipient) són fonamentals per a la recuperació de les persones afectades.

Destaquem

Salut mental

Tipus de psicosi

En funció de la causa:
- Psicosi induïda per tòxics. Es produeix com a conseqüència del consum d’alcohol i altres drogues o bé de l’abstinència després d’un consum perllongat d’aquest tipus de substàncies.
- Psicosi reactiva breu. Es manifesta com a resposta a situacions de molta tensió o a canvis importants en les circumstàncies personals, com ara la pèrdua del lloc de treball o la mort d’un familiar.
- Psicosi orgànica. L’origen és un problema de salut o malaltia, com ara traumatismes, infeccions o tumors.
Segons la naturalesa dels símptomes:
- Trastorn delirant. El símptoma principal són les idees delirants o creences fermes en coses que no són certes.
- Trastorn esquizoafectiu. Es manifesten, de manera simultània o consecutiva, símptomes de trastorn afectiu (com la depressió) i de psicosi.
- Depressió psicòtica. Es tracta d’una depressió aguda combinada amb símptomes psicòtics.
En funció de la durada dels símptomes:
- Esquizofrènia. Els símptomes persisteixen durant un període de més de sis mesos.
- Trastorn esquizofreniforme. Els símptomes es manifesten durant un període inferior a sis mesos.

Causes

Certes persones són vulnerables o estan predisposades genèticament a presentar l’aparició d’una psicosi, però desenvoluparan el trastorn en funció dels factors ambientals estressants que s’esdevinguin al llarg de la seva vida, que actuaran com a precipitants de l’aparició del trastorn psicòtic.

En aquest sentit, no se’n coneixen les causes exactes, però es creu que són el resultat d’una combinació de factors genètics, neurobiològics, ambientals i psicosocials, que interactuen de manera complexa; per tant, l’aparició d’un trastorn psicòtic no es deu a una única causa.

Factors de risc

Els factors de risc que augmenten la probabilitat que una persona desenvolupi símptomes inicials de psicosi són:

Història familiar d’un trastorn psicòtic o malalties mentals particularment en un parent proper.
Factors ambientals com experiències traumàtiques durant la infància, abús físic o emocional, estrès crònic, esdeveniments de vida significatius, l’ambient familiar.
Consum de drogues: principalment el cànnabis i alcohol. Especialment l’abús del cànnabis pot facilitar l’aparició de símptomes psicòtics.

Senyals d’alarma

La detecció de la psicosi es fases inicials és fonamental però no sempre és fàcil. Abans que els símptomes psicòtics apareguin, poden tenir lloc altres símptomes més inespecífics o senyals d’alarma, que poden ocórrer un temps abans i que poden remetre si s’ofereix el tractament adequat.

Alguns dels senyals més habituals són:

Disminució del rendiment acadèmic o laboral.
Problemes de concentració o no poder-se concentrar en una sola cosa.
Estar més callat i aïllar-se.
Pensaments confusos.
Desconfiança vers les persones de l’entorn.
Canvis bruscos en l’estat d’ànim.
Problemes per dormir.
Manca de cura o higiene personal.
Idees insòlites i excessivament intenses.
Sentiments estranys o absència de sentiments.
Problemes per expressar-se verbalment.
Dificultats per distingir la realitat de la fantasia.

És important prestar atenció a aquests senyals per cercar ajuda professional al més aviat possible.

Símptomes

Els símptomes principals de la psicosi són:

Al·lucinacions. Experiències sensorials produïdes en l’absència d’un estímul, com ara sentir veus o veure objectes i persones que no hi són.
Idees delirants. Falses creences que persisteixen fins i tot quan hi ha evidència que no són vertaderes. Per exemple, pensar que s’és una altra persona o víctima d’una conspiració.

Altres símptomes inclouen un discurs incoherent o comportaments inadequats.

El terme “trastorn psicòtic incipient” fa referència a la primera vegada que una persona experimenta la presència de símptomes psicòtics o canvis inespecífics en el seu funcionament. Aquests canvis o símptomes poden ser, per exemple, desconfiança o suspicàcia, anar pel carrer i tenir la sensació que la miren, símptomes al·lucinatoris lleus com sorolls o murmuris, dubtes de si el que li passa és real o no, aïllament social i una baixada en el rendiment acadèmic o laboral.

En aquest sentit, és important destacar que no totes les persones que tinguin símptomes psicòtics incipients hagin de desenvolupar, necessàriament, un trastorn psicòtic complet. Algunes persones poden recuperar-se completament. La detecció i el tractament de la psicosi incipient són fonamentals per a la seva recuperació.

L’episodi psicòtic es desenvolupa en tres frases:

Fase prodròmica. Els símptomes inicials poden ser gairebé imperceptibles i les primeres manifestacions poden mostrar canvis en la manera d’expressar els sentiments, els pensaments o les emocions, alteracions en la rutina diària, disminució del rendiment, trastorns del son i dificultats de concentració, entre d’altres.
Fase aguda. Es manifesten símptomes clars d’alteració en la percepció de la realitat, com ara al·lucinacions o idees delirants.
Fase de recuperació. Amb un tractament adequat, la majoria de les persones es recuperen de l’episodi de psicosi i, en molts casos, mai no en tornen a patir.

Diagnòstic

L’estudi diagnòstic de la psicosi pot incloure:

Història clínica psiquiàtrica i mèdica general. Per elaborar-la es recull informació extensa referida a la persona, a la seva família (antecedents) i al mitja en què viu (entorn social).
Avaluació de l’estat mental mitjançant entrevistes, proves i qüestionaris.
Valoració general de l’estat de salut, amb la sol·licitud de proves analítiques de sang i d’orina, i de neuroimatge, com un electroencefalograma (EEG), una tomografia computada (TC) cranial o una ressonància magnètica (RM) cerebral.
Exploracions complementàries necessàries per descartar altres problemes de salut que presenten símptomes similars i determinar la presència de trastorns associats.

Informació relacionada

Tractament

En les fases inicials de la psicosi, el tractament varia en funció de la persistència en el temps i la intensitat dels símptomes. Les intervencions es poden realitzar des del moment que es detecten els primers símptomes, que acostumen a ser més lleus i limitats que els que es manifesten durant un episodi psicòtic. En aquest cas, l’objectiu és evitar l’aparició del primer episodi psicòtic.

Si ja se n’ha patit un, durant els cinc anys següents el tractament se centra a facilitar-ne la recuperació i prevenir-ne les recaigudes. D’aquest període s’en diu “crític”, ja que és quan s’esdevé el màxim deteriorament funcional, durant el qual és possible que es produeixin recaigudes repetides, que es desenvolupin símptomes resistents al tractament i que hi hagi una acumulació de disfuncionalitats en l’àmbit personal, social i laboral.

A Catalunya el model d’atenció a la psicosi incipient vetlla per oferir, com més aviat millor, un tractament individualitzat preferent i al més àgil possible, centrat en la persona i la seva família en l’entorn més proper i normalitzat possible. Incorpora l’atenció primària de salut, els recursos socials, educatius i comunitaris per millorar la continuïtat de la cura, promovent l’autonomia i una millora en la qualitat de vida i funcionalitat de les persones.

En línies generals, el tractament de la psicosi és integral i individualitzat, adaptat a les necessitats específiques de cada pacient, i té com a objectiu la recuperació de la persona. La intervenció se centra en:

La recuperació personal (recuperar el sentit de la identitat, planificar un projecte de vida).
La recuperació funcional (incrementar habilitats per fer front a la vida de la forma més autònoma possible).
La recuperació clínica (disminució dels símptomes).

Cada persona és diferent i la manera de recuperar-se i els temps necessari per fer-ho pot ser diferent. La recuperació no només és la millora dels símptomes o de la funcionalitat sinó el poder tenir una vida satisfactòria i un projecte de vida.

Alhora, com a part del tractament per facilitar la recuperació de la persona, és fonamental fer un treball de prevenció de recaigudes consensuat entre el pacient, la família i l’equip terapèutic, que incorpori estratègies d’identificació de senyals de sospita.

Les intervencions inclouen teràpia psicològica i psicosocial, atenció a la família i, en cas que siguin necessaris, medicaments (generalment antipsicòtics).

Hi ha dos aspectes clau per a l’èxit del tractament:

Promoure la vinculació i la participació de la persona en el procés assistencial i en la presa de decisions al llarg de la intervenció.
Donar suport a la família i facilitar-ne la participació i la corresponsabilització en el procés de cura.

On adreçar-vos

Si penseu que teniu psicosi o risc de patir-ne, podeu adreçar-vos als recursos següents:

Equip d’atenció primària de referència

Podeu visitar el vostre centre d’atenció primària (CAP). El vostre metge o metgessa de família i l’especialista de pediatria us orientaran i us faran una avaluació preliminar i, si ho consideren convenient, us derivaran als serveis especialitzats.

Els equips comunitaris PAE-TPI estan vinculats als centres de salut mental d’adults (CSMA) i als centres de salut mental i infantil i juvenil (CSMIJ). Informeu-vos sobre com s’ha de contactar amb aquests centres al vostre municipi per tal de poder gestionar una primera visita.

Servei d’urgències

Si els vostres símptomes són greus o estan causant un risc significatiu per a vosaltres o per a uns altres, és possible que necessiteu que us avaluïn en un servei d’urgències.

061 Salut Respon

Teniu preguntes?

Si voleu fer una consulta per telèfon, podeu trucar al 061 Salut Respon, disponible les 24 hores.

És fonamental que busqueu ajuda professional, ja que un diagnòstic primerenc i un tractament adequat poden facilitar la recuperació completa o millorar significativament la qualitat de vida de les persones afectades.