Pneumònia

Pulmonia

Una metgessa ensenya la radiografia de tòrax a un pacient des d'una tauleta

La pneumònia, coneguda popularment com a pulmonia, és una malaltia infecciosa que afecta els pulmons i que està causada per determinats gèrmens (bacteris, virus o fongs) o per la inhalació accidental d'un líquid o una substància química. El pneumococ és el bacteri causant de la pneumònia més freqüent, el qual pot provocar inflamació i excés de secrecions. El coronavirus SARS-CoV-2 també pot provocar pneumònia. 

Els pulmons tenen dues parts principals: les vies aèries (arbre bronquial) i els alvèols (sacs alveolars). Quan respirem, l'aire es mou a través de les vies aèries i dins dels alvèols. Des dels alvèols, l'oxigen va a la sang mentre que l'anhídrid carbònic en surt. Quan es té pneumònia els alvèols s'inflamen (s'irriten i s'inflen) i s'omplen de líquid, de manera que es fa difícil respirar.

Les persones amb més risc són les majors de seixanta cinc anys, les menors de dos i les que tenen algun problema de salut. En infants, és una de les infeccions més comunes de les vies respiratòries baixes. La pneumònia pneumocòccica també és més freqüent i greu en les persones amb malalties pulmonars i cardíaques cròniques i les que pateixen insuficiència renal, diabetis i malalties que produeixen immunodeficiències (sida, per exemple).

La causa de la pneumònia sol ser la presència de bacteris, virus, fongs o substàncies irritants que entren als pulmons en respirar.

L'Streptococcus pneumoniae (pneumococ) n'és el principal microorganisme responsable. Hi ha molts tipus diferents de pneumococ i quan una persona pateix una infecció d'un tipus concret, no queda protegida per a la resta. Per aquest motiu, al llarg de la vida es pot patir més d'una pneumònia pneumocòccica.

L'influenza (responsable de la grip), el virus respiratori sincicial (responsable de la bronquiolitis) i el SARS-CoV-2 (responsable de la COVID-19) són les causes més freqüents de la pneumònia d'origen víric. 

Els símptomes de la pneumònia poden incloure:

  • Tos, que pot produir una expectoració de mucositat (groguenca o verdosa).
  • Febre.
  • Dificultat per respirar.
  • Dolor al pit, que augmenta amb els moviments de la respiració o en tossir.
  • Mal d'estómac o vòmits.
  • Disminució de l'apetit.
  • Calfreds.
  • Mucositat.

L'examen físic i la història clínica ajuden a determinar si es pateix pneumònia. La radiografia del tòrax i les anàlisis de sang també poden ser útils. 

El diagnòstic pot incloure, a més, la realització de proves microbiològiques per determinar quin microorganisme és el responsable de la pneumònia, com ara els cultius de sang i d’esput o secrecions respiratòries, i la detecció d'antígens (proteïnes d’un agent infecciós específic) en l'orina. 

El tractament depèn de la causa i del tipus de pneumònia, de la intensitat dels símptomes, de la salut de la persona malalta i de l'edat.

En el cas de la pneumònia bacteriana, se solen receptar antibiòtics. Un cop es comença el tractament, la majoria dels símptomes milloren en un parell de dies, tot i que la tos pot durar diverses setmanes.

Cal assegurar-se de seguir amb molta atenció les instruccions del metge o la metgessa i de prendre’s tot l'antibiòtic receptat. Si no, poden quedar bacteris vius dins del cos que poden provocar una recaiguda i, a més, pot augmentar el risc de resistència als antibiòtics.

La pneumònia causada per virus pot millorar amb el repòs i bevent líquids. Els antibiòtics no serveixen per tractar infeccions virals, però hi ha medicaments que poden alleujar el dolor i disminuir la tos.

Si la causa de la pneumònia és un fong, el metge o la metgessa pot receptar un medicament adequat: un antifúngic o antimicòtic.

Si la pneumònia és greu és possible que es requereixi hospitalització. Si se sent dificultat per respirar (falta d'aire) és possible l'administració d'oxigen per facilitar la respiració. També es poden administrar antibiòtics intravenosos. Les persones que tenen un sistema immunitari afeblit, malalties del cor o pulmonars, i aquelles que estan malaltes abans de la pneumònia tenen més probabilitats de requerir hospitalització. Els nadons, infants petits i adults de seixanta cinc anys o més també tenen un risc més elevat.

A banda de prendre antibiòtics o qualsevol altre medicament receptat pel metge o la metgessa, mentre es pateix pneumònia és recomanable fer el següent:

  • Descansar força per ajudar el cos a combatre la infecció.
  • Beure líquids en abundància per mantenir la hidratació i per fluïdificar la mucositat de l'interior dels pulmons. És recomanable beure molta aigua, te calent i brous.
  • Deixar de fumar i evitar estar al voltant de gent que fuma, ja que pot empitjorar els símptomes i augmentar el risc de recaigudes i altres problemes pulmonars.
  • Evitar llocs on l'aire no sigui pur com, per exemple, el que es respira prop de les xemeneies que estan enceses.
  • No sortir de casa fins que els símptomes desapareguin. El metge indicarà el moment de tornar a la feina o a l'escola.
  • Fer servir un humidificador d'aire fred o banyar-se amb aigua tèbia per ajudar a eliminar les secrecions dels pulmons i facilitar la respiració.

El calendari de vacunacions sistemàtiques inclou la vacunació contra la pneumònia als dos, quatre i onze mesos, i als seixanta-cinc anys.

D’acord amb l’experiència assolida, les vacunes contra la pneumònia són segures. Com totes les vacunes, però, poden produir alguns efectes secundaris de tipus local (envermelliment, dolor, inflamació) que desapareixen al cap d’uns dies.

La vacunació contra el pneumococ també està indicada en les persones amb malalties en les quals la infecció pneumocòccica suposa més risc que en la població sana.

Prevenir la pneumònia sempre és millor que tractar-la. Les mesures preventives inclouen rentar-se les mans amb freqüència, no fumar, reduir el consum d'alcohol, seguir una alimentació saludable i mantenir una bona salut bucodental. També és útil fer servir mascareta per netejar àrees amb pols o floridures. 

La vigilància epidemiològica de la malaltia pneumocòccica invasiva (MPI) a Catalunya es coordina des del sistema de notificació microbiològica de Catalunya. L’SNMC és un sistema bàsic d’informació sanitària que forma part de la Xarxa de Vigilància Epidemiològica de Catalunya i que està constituït pel conjunt del laboratoris de microbiologia dels centres sanitaris hospitalaris i extrahospitalaris, de caràcter públic i privat de Catalunya.

A partir de l’any 2015, segons el Decret 203/2015, la MPI passa a ser una malaltia de declaració microbiològica obligatòria. Els microbiòlegs de la xarxa assistencial de Catalunya han de notificar a l’SNMC els casos aguts causats per Streptococcus pneumoniae que es detectin en una mostra habitualment estèril segons el document Criteris diagnòstics dels microorganismes que es declaren al sistema de notificació microbiològica de Catalunya. S’han de notificar les variables epidemiològiques i microbiològiques (serotips) i l’estudi de la sensibilitat antibiòtica, com es detalla al Protocol de vigilància de les resistències antimicrobianes de Catalunya.

Correu de contacte: memergents@gencat.cat

Data d'actualització:  22.10.2021