Els tatuatges i els pírcings són formes diferents de decorar el cos, mentre que la micropigmentació és un procés per embellir-lo.
El pírcing consisteix a penjar joies i altres objectes de metall mitjançant la perforació de la pell, mucoses o qualsevol altre teixit corporal.
El tatuatge és un dibuix que es fa amb la introducció de pigments colorants a la pell per mitjà de puncions.
La micropigmentació fa servir la mateixa tècnica a fi d'embellir llavis, celles, ulls i arèola mamària o de dissimular cicatrius i cremades.
Totes aquestes tècniques tenen en comú que trenquen la barrera de protecció natural més externa del cos humà, composta per la pell i les mucoses. Aquests canvis estètics tampoc no estan exempts de riscos, els més importants dels quals es relacionen amb les infeccions.
La legislació catalana actual regula les condicions tècniques i sanitàries dels establiments que fan pírcings, tatuatges i micropigmentacions, així com la formació necessària dels professionals que s'hi dediquen. També estableix l'obligació del consentiment informat, un document que ha de signar tothom qui vulg
ui fer-se una d'aquestes tècniques, i que informa del tipus de pràctica a què s'ha de sotmetre, de les indicacions i contraindicacions que té, dels riscos sanitaris, de les possibles complicacions i de les cures necessàries per a la cicatrització. A més, les persones menors de setze anys han de presentar un certificat de maduresa signat pel pare, la mare o el tutor legal.Les complicacions més importants que es poden presentar es relacionen amb les infeccions. La col·locació d'un pírcing o la pràctica d'un tatuatge en condicions no adequade
s, pot ser la causa d'infeccions potencials pels virus transmesos per la sang, com els de les hepatitis B i C o el de la immunodeficiència humana o la verola del mico.Aquestes pràctiques també es poden associar a infeccions bacterianes, tant en el punt on s'ha fet l'actuació corporal com a distància. La utilització de tintes defectuoses per fer tatuatges o tècniques de micropigmentació han estat les causes responsables de brots d'infeccions per bacteris o fongs.
Aquestes pràctiques també poden comportar problemes derivats d'al·lèrgies als materials utilitzats o cicatritzacions exagerades amb l'aparició de queloides, que són lesions de la pell produïdes per creixements exagerats del teixit que constitueix la cicatriu. Les complicacions secundàries a la col·locació d'un pírcing també tenen a veure amb el lloc anatòmic. El temps de cicatrització (habitualment llarg) varia segons el lloc triat i com més llarg és, més s'incrementa la probabilitat d'infecció. Els pírcings que perforen el cartílag no són recomanables, ja que tenen més risc de complicacions i, per tant, moltes vegades han de ser retirats. Els pírcings a la boca i als llavis poden provocar problemes orals, com la pèrdua de teixit de les genives i fractures dentals.
A banda de les complicacions mèdiques, també se'n poden presentar de psicosocials. Especialment en el cas dels tatuatges, que poden estigmatitzar les persones i ser una font de problemes, com la de trobar una feina. Moltes persones que s'han fet un tatuatge en un lloc visible se l'acaben traient, la qual cosa tampoc no està exempta de dificultats.
Informació relacionada
Aquests són els consells que cal tenir en compte i la informació bàsica que cal saber a l'hora de fer-se un tatuatge, posar-se un pírcing o fer-se una micropigmentació:
- Abans de fer-ho, cal:
- Haver meditat bé la decisió, especialment en el primer cas, ja que els tatuatges són difícils d'eliminar.
- Consultar amb el metge o metgessa possibles contraindicacions que se’n poden derivar.
- Tenir en compte que no s’han d’aplicar tatuatges i pírcings en zones on hi ha lesions o ferides de la pell com èczemes, psoriasi, herpes, berrugues, al·lèrgies o lesions a la mucosa, tant si són agudes com cròniques.
- No prendre, els dies previs a l’aplicació d’un pírcing o d’un tatuatge, medicaments antiagregants com l’aspirina, els anticoagulants o els vasodilatadors, alcohol, i tampoc sol ni raigs UVA en la zona d’aplicació.
- Quant a l'establiment on s'ha de practicar alguna d'aquestes tècniques:
- Ha de ser un centre autoritzat. La legislació atribueix als municipis la competència d'autorització i controls sanitaris. En cas de dubte o queixa sobre la legalitat d'un establiment, cal acudir a l'àrea de sanitat del consistori corresponent.
- Està prohibit de practicar aquestes tècniques de manera ambulant, com ara a fires, congressos i esdeveniments similars, sense el permís previ municipal. En aquests casos s'hauran de complir les mateixes condicions sanitàries que en els establiments permanents.
- Ha de reunir les condicions higièniques necessàries.
- L'àrea de treball ha d'estar neta i aïllada de la resta del local. Hi ha d'haver un rentamans d'accionament no manual, ben equipat amb aigua corrent, dispensador de sabó i tovalloles d'un sol ús.
- Pel que fa al personal professional que ha de practicar la tècnica:
- Ha de tenir la formació que requereix la llei. El diploma que els acredita ha d'estar ben visible.
- Ha d'informar prèviament la persona de qualsevol aspecte relacionat amb la intervenció i resoldre tots els dubtes que pugui tenir.
- Ha de lliurar a la persona un document de consentiment informat perquè el signi abans de fer-se el tatuatge, el pírcing o la micropigmentació.
- A l'hora de fer-se un pírcing:
- Tot el material que es faci servir ha de ser estèril. És millor fer-lo amb una agulla estèril per tal de reduir el risc de contagiar-se del virus de l'hepatitis B i C, o de la sida.
- La peça que es posi hauria de ser d'or de 14-18 quirats o de titani, esterilitzades i envasades individualment, ja que així es reduirà el risc d'infecció i d'al·lèrgies.
- Tots els estris que es facin servir, com els adaptadors i altres elements necessaris, han d'estar esterilitzats i cal que es guardin en bosses o recipients estèrils fins que s'utilitzin.
- La persona que faci el pírcing, l'haurà de fer amb guants de tipus quirúrgic d'un sol ús i no haurà de tocar res més que el que hagi d'emprar per fer-lo.
- La pell s'ha de netejar i desinfectar abans de perforar-la.
- A l'hora de fer-se un tatuatge:
- El tatuador s'ha de rentar bé les mans i cada vegada que tatuï, posar-se guants de tipus quirúrgic, que sempre ha de dur posats.
- Els tints i pigments han d'estar autoritzats, ser estèrils i d'un sol ús.
- Les agulles han de ser estèrils i d'un sol ús.
- Després de fer-se un tatuatge o un pírcing, cal:
- Evitar tocar-se'l amb les mans brutes.
- Evitar saunes, platges i piscines, prendre el sol i raigs UVA els dies posteriors.
- Aplicar meticulosament les pautes de neteja i desinfecció fins que la ferida cicatritzi totalment.
- Consultar amb el metge o metgessa si apareix qualsevol reacció o alteració.
Informació relacionada
Actualment la tecnologia més utilitzada per eliminar tatuatges i la que proporciona millors resultats és el làser. L'energia del làser descompon la tinta en petits fragments, la sang els absorbeix i el cos els elimina de forma natural mitjançant el sistema limfàtic (orina i suor).
Habitualment són necessàries diverses sessions. El nombre de sessions i els resultats obtinguts depenen de diversos factors, com ara l'antiguitat, la profunditat, el color, la composició o la localització del tatuatge, així com el metabolisme de la persona o els seus hàbits de vida.
Els efectes secundaris més habituals són una mica de vermellor i inflamació. En alguns casos, poden aparèixer cremades, butllofes i posterior cicatriu.
És important que el procediment el realitzi un professional expert i degudament qualificat en un centre autoritzat en bones condicions higienicosanitàries.
Abans de sotmetre's al procediment, la persona ha de signar un document de consentiment informat.
Després de les sessions, cal tenir cura de la zona afectada, amb mesures com ara la neteja amb aigua i sabó, l'aplicació d'una crema específica per a l'eliminació de tatuatges i una bona hidratació, així com evitar-ne el rascat. Durant els dies posteriors, no es pot prendre el sol ni anar a saunes, piscines o platges.
-
Recursos i materials per a personal aplicador de tatuatges, micropigmentacions i pírcings.
Guia higienicosanitària, tintes autoritzades, materials divulgatius per a la informació de riscos i altres recursos d'interès per a professionals.
-
Informació per a persones que es volen formar i/o acreditar per dedicar-se a l'aplicació de tatuatges, micropigmentacions i pírcings i per a centres que volen oferir cursos higienicosanitaris homologats de TMP.
-
Requisits per dedicar-se a l'aplicació de tatuatges, micropigmentacions i pírcings
Informació sobre els requeriments que cal complir per exercir l'activitat d'aplicació de tatuatges, micropigmentacions i pírcings i condicions tècniques i higienicosanitàries dels establiments.