Contacte
Galteres
La parotiditis o galteres és una malaltia vírica aguda i contagiosa que es caracteritza per la inflor d'una o més glàndules salivals, generalment les paròtides. Acostuma a afectar infants d'entre dos i dotze anys, encara que pot ocórrer a qualsevol edat.
Normalment, la malaltia és benigna i la majoria de les persones afectades es recuperen i adquireixen immunitat contra la infecció per a tota la vida. Tanmateix, de vegades, pot produir complicacions, especialment en les persones adultes.
Anys enrere, la parotiditis era una malaltia comuna durant la infantesa, però actualment, des de la incorporació de la vacuna triple vírica al calendari vacunal, el nombre de casos ha disminuït considerablement. Així, les persones susceptibles de patir-la són les que no han estat vacunades ni han tingut la malaltia.
Quan es produeixen brots epidèmics, l’Agència de Salut Pública de Catalunya, mitjançant les seus territorials es posa en comunicació amb les persones relacionades amb l’àmbit implicat per indicar-los si és recomanable administrar alguna dosi de record.
La parotiditis es transmet de persona a persona per mitjà de les gotetes de la respiració (per exemple, quan s'esternuda), o per contacte directe amb objectes que han estat contaminats amb saliva infectada.
El risc de transmissió es considera màxim en el període comprès entre pocs dies abans de l'aparició de la inflamació de la glàndula fins cinc dies després. Per tant, es recomana l’aïllament de les persones afectades durant cinc dies a partir del moment en què s’inicia la inflamació.
Generalment, el temps que transcorre entre l'exposició al virus i el moment d'emmalaltir (període d'incubació) és de catorze a vint-i-cinc dies.
Els primers símptomes de les galteres són:
- Dolor facial.
- Febre.
- Mal de cap.
- Cansament.
- Pèrdua de la gana.
Després d'aquests símptomes, apareix la inflamació de les glàndules paròtides, situades a prop de la línia de la mandíbula, per sota de les orelles. També hi ha una inflamació de les temples o de la mandíbula. Malgrat això, algunes persones no en presenten símptomes.
La parotiditis pot presentar complicacions i requerir assistència mèdica si va acompanyada dels següents símptomes:
- Enrogiment dels ulls.
- Somnolència persistent.
- Vòmit o dolor abdominal persistent.
- Mal de cap intens.
- Dolor o tumor als testicles.
Els problemes menys freqüents són:
- Sordesa.
- Encefalitis.
- Meningitis.
- Inflamació dels testicles, en els homes.
- Inflamació dels pits, dels ovaris o, fins i tot, pot provocar l’avortament, en les dones.
Cal dirigir-se al servei d'urgències o trucar al número d'emergències (112) si es pateixen convulsions.
L'examen físic confirmarà la inflamació de les glàndules. Com que hi ha altres virus que poden donar signes similars a la parotiditis, caldran proves de laboratori per confirmar la presència del virus en la saliva, o dels anticossos específics en la sang.
No hi ha tractament específic per a la parotiditis, però podem alleugerir les molèsties amb:
- L'aplicació de compreses fredes o calentes al coll.
- La ingesta de líquids addicionals i aliments tous.
- Gàrgares d’aigua tèbia amb sal.
- L'ús de paracetamol.
Cal tenir present que no s'ha de donar aspirina als infants amb una malaltia vírica, ja que hi ha risc de patir la síndrome de Reye (complicació neurològica poc freqüent, però sovint mortal, que apareix en la infància).
Les persones afectades generalment es recuperen, fins i tot si hi ha altres òrgans compromesos, i adquireixen immunitat per a tota la vida contra la malaltia.
Es recomana que els infants que han patit parotiditis no tornin a l'escola fins passats 5 dies després de la inflamació de les glàndules per tal de reduir el risc de transmissió de la malaltia. És important seguir aquesta recomanació, ja que la parotiditis pot passar fàcilment d'una persona a una altra i afectar els infants no vacunats.
Informació relacionada
La vacunació és la mesura fonamental en la prevenció de la parotiditis. La vacuna contra la parotiditis està inclosa en el calendari de vacunacions sistemàtiques i es combina amb la vacuna contra el xarampió i la parotiditis, coneguda com a triple vírica. Se n’administren dues dosis: la primera als dotze mesos i la segona als 3 anys. La triple vírica és una vacuna segura i efectiva.
Informació relacionada
La vacunació és el millor mètode preventiu. A banda, cal saber que es poden contraure galteres per estar amb una altra persona que en tingui, ja que la malaltia es pot transmetre per contacte directe amb les secrecions nasals o de la gola de les persones infectades.
Si apareix un cas de parotiditis en una llar d'infants o en una escola, s'ha de comunicar ràpidament als serveis de salut pública corresponents. En aquestes situacions, les actuacions que cal dur a terme en matèria de prevenció corresponen a les unitats de vigilància epidemiològica dels serveis territorials de Salut
-
-
Instruccions: Baixeu el document a l’ordinador, empleneu les dades, imprimiu-lo com a PDF i deseu a l’ordinador el formulari emplenat.
Cal formalitzar quan no sigui possible fer la declaració mitjançant el Repositori Epidemiològic de Catalunya (REC).
-