Contacte
Galteres
La parotiditis o galteres és una malaltia vírica aguda i contagiosa que es caracteritza per la inflor d'una o més glàndules salivals, generalment les paròtides.
Normalment la malaltia és benigna i autolimitada, però, de vegades, poden aparèixer complicacions: la més freqüent en els nois, després de la pubertat, és l'orquitis (inflamació del testicle) i en les noies l'ooforitis (inflamació de l'ovari).
La parotiditis és més comuna en nens d'entre dos i dotze anys que no han estat vacunats contra la malaltia, encara que la infecció pot ocórrer a qualsevol edat i les complicacions són més habituals en els adults. Les persones que no hagin tingut la malaltia ni hagin estat vacunades són susceptibles de patir-la.
Generalment, el temps que transcorre entre l'exposició al virus i el moment d'emmalaltir (període d'incubació) és de dotze a vint-i-quatre dies.
En un percentatge petit de casos, el virus de la parotiditis pot infectar:
- El sistema nerviós central.
- El pàncrees.
- Els testicles.
La parotiditis era una malaltia comuna durant la infantesa que, en l'actualitat, ha disminuït el nombre de casos gràcies a la vacuna triple vírica, inclosa en el calendari vacunal.
A Catalunya, des de l’any 2001 fins al 2006, la freqüència de brots de parotiditis notificats va ser molt baixa, entre 0 i 3 brots l’any. L’any 2007, coincidint amb l’augment observat a altres països i d’altres comunitats autònomes de l’Estat, es va registrar un important augment en el nombre de brots declarats, que van arribar a un total de 34. A partir de llavors, el nombre de brots declarats anualment va disminuir, essent 12 l’any 2008, 2 l’any 2009, 4 l’any 2010, 7 l’any 2011 i 21 l’any 2012.
Quan es produeixen brots epidèmics, l’Agència de Salut Pública de Catalunya, mitjançant les seus territorials es posa en comunicació amb les persones relacionades amb l’àmbit implicat per indicar-los si és recomanable administrar alguna dosi de record.
Destaquem
La parotiditis es transmet de persona a persona per mitjà de les gotetes de la respiració (per exemple, quan s'esternuda), o per contacte directe amb objectes que han estat contaminats amb saliva infectada.
Els primers símptomes de les galteres són:
- Dolor facial.
- Febre.
- Mal de cap.
- Cansament.
- Pèrdua de la gana.
Després d'aquests símptomes, apareix la inflamació de les glàndules paròtides, situades a prop de la línia de la mandíbula, per sota de les orelles. També hi ha una inflamació de les temples o de la mandíbula.
La parotiditis pot presentar complicacions i requerir assistència mèdica si va acompanyada dels següents símptomes:
- Enrogiment dels ulls.
- Somnolència persistent.
- Vòmit o dolor abdominal persistent.
- Mal de cap intens.
- Dolor o tumor als testicles.
Els problemes més seriosos, però menys freqüents són:
- Sordesa.
- Encefalitis.
- Meningitis.
- Inflamació dels testicles, en els homes.
- Inflamació dels pits, dels ovaris o, fins i tot, pot provocar l’avortament, en les dones.
Cal dirigir-se al servei d'urgències o trucar al número d'emergències (112) si es pateixen convulsions.
L'examen físic confirmarà la inflamació de les glàndules. Com que hi ha altres virus que poden donar signes similars a la parotiditis, caldran proves de laboratori per confirmar la presència del virus en la saliva, o dels anticossos específics en la sang.
No hi ha tractament específic per a la parotiditis, però podem alleugerir les molèsties amb:
- L'aplicació de compreses fredes o calentes al coll.
- La ingesta de líquids addicionals i aliments tous.
- Gàrgares d’aigua tèbia amb sal.
- L'ús de paracetamol.
Cal tenir present que no s'ha de donar àcid acetilsalicílic (aspirina) a les criatures amb una malaltia vírica, ja que hi ha risc de patir la síndrome de Reye (complicació neurològica poc freqüent, però sovint mortal, que apareix en la infància).
Els malalts generalment es recuperen, fins i tot si hi ha altres òrgans compromesos, i adquireixen immunitat per tota la vida contra la malaltia.
Es recomana que els nens que han patit la parotiditis no tornin a l'escola fins passats nou dies des de l'inici de la inflor de les galtes per tal de reduir-ne l'exposició a altres nens. És important seguir aquesta recomanació, ja que la malaltia és molt transmissible i pot passar fàcilment d'una persona a una altra i afectar els nens no vacunats.
Les persones que han estat en contacte amb la malaltia i per qualsevol motiu no s’han vacunat, no han d'assistir a l'escola o lloc de treball fins passats vint-i-sis dies des de l'inici dels símptomes de l'últim cas notificat.
La vacunació és la mesura fonamental en la prevenció de la parotiditis. En el calendari de vacunacions sistemàtiques de Catalunya s’administren dues dosis de la vacuna triple vírica (xarampió, rubèola i parotiditis) als dotze mesos i als tres anys d’edat.
La vacunació és el millor mètode preventiu. A banda, cal saber que es poden contraure galteres per estar amb una altra persona que en tingui, ja que la malaltia es pot transmetre per contacte directe amb les secrecions nasals o de la gola de les persones infectades.
El temps en què els malalts poden contagiar altres persones va des de tres dies abans fins quatre dies després d'aparèixer la inflor de les galtes, encara que pot allargar-se fins a nou dies.
Des que una persona susceptible s'ha infectat fins que apareixen els primers símptomes de parotiditis poden passar entre catorze i vint-i-cinc dies.
Si apareix un cas de parotiditis en una llar d'infants o en una escola, s'ha de comunicar ràpidament als serveis de salut pública corresponents. En aquestes situacions, les actuacions que cal dur a terme en matèria de prevenció corresponen a les unitats de vigilància epidemiològica dels serveis territorials de Salut.
061 Salut Respon (les 24 hores, tots els dies)
-
-
En aquesta guia es recullen de manera detallada les bases per eliminar les malalties immunoprevenibles en general i, específicament, les de la parotiditis, així com l'epidemiologia i el quadre clínic de la malaltia i l'estratègia que es proposa per aconseguir-ho.