Contacte
Infecció d'orella / Inflamació d'orella
L’otitis és una infecció o inflamació d’alguna de les parts principals de l’orella. La més freqüent es localitza a l’orella mitjana i afecta, principalment, els infants. L’orella mitjana és una cavitat plena d’aire que se situa entre el timpà (membrana que separa l’orella externa de l’orella mitjana) i l’orella interna, i que conté uns ossos petits per transmetre les vibracions del so a l’orella interna. L’aire de l’orella mitjana és afavorit per un bon funcionament de la trompa d’Eustaqui (un petit canal que connecta la part superior de la gola amb l’orella mitjana).
L’otitis acostuma a aparèixer quan hi ha un mal funcionament de la trompa d’Eustaqui o una inflamació del timpà causada per un agent infecciós. La capa interna de la membrana timpànica produeix un líquid que es pot acumular a la caixa timpànica. Aquest líquid pressiona el timpà i pot arribar a perforar-lo i provocar una pèrdua de la capacitat auditiva (hipoacúsia).
En la majoria dels casos, sobretot en els no infecciosos, l’otitis mitjana es resol espontàniament, mentre que en d’altres cal tractament amb antibiòtics.
Destaquem
En funció de la part de l’orella afectada hi ha dos tipus principals d’otitis:
- Otitis mitjana. Afecta la mucosa de l’orella mitjana. Pot ser:
- Otitis mitjana aguda. És la més habitual. Acostuma a ser conseqüència d’una infecció vírica o bacteriana. S’inicia de sobte, dura poc temps i sol ser dolorosa.
- Otitis mitjana amb efusió. També s’anomena “otitis serosa”, “otitis exsudativa” o “otitis amb vessament”. En aquest cas no hi ha infecció, bé perquè mai no s’ha produït o bé perquè ja s’ha curat espontàniament.
- Otitis mitjana crònica amb efusió. És el mateix tipus d’otitis que l’anterior, però que no se soluciona i es manté un mínim de tres mesos. En poden ser la causa les al·lèrgies, algunes infeccions, els traumatismes a l’orella o la inflamació de les adenoides o l’aparició de vegetacions (petits coixinets de teixit situades a la part posterior del nas, prop de les trompes d’Eustaqui, i formades per cèl·lules del sistema immunitari). Pot arribar a afectar l’oïda i a provocar pèrdua auditiva (hipoacúsia).
- Otitis externa. També es coneix com a “otitis del nedador” perquè acostuma a afectar persones les orelles de les quals passen molt de temps en contacte amb l’aigua. Es localitza a l’orella externa, que inclou el pavelló de l’orella i el conducte auditiu. Generalment és causada per bacteris o per fongs.
- Otitis externa maligna. És una forma greu d’otitis externa que s’ha estès als ossos del voltant del crani en forma de necrosi (mort cel·lular) activa. És poc freqüent i acostuma a aparèixer en persones amb un sistema immunitari feble o en gent gran amb diabetis. S’origina per un bacteri i pot arribar a ser mortal.
La causa principal de l’otitis és l’acció dels bacteris que, o bé es queden atrapats a l’orella quan la trompa d’Eustaqui es bloqueja (otitis mitjana) o bé hi entren quan la humitat causa irritació i obre la pell del canal auditiu (otitis externa).
Hi ha diversos factors que afavoreixen l’aparició d’otitis:
- L’edat. L’otitis és més freqüent en infants, especialment en menors de 2 anys, per diversos motius:
- La trompa d’Eustaqui és més curta, més horitzontal i més recta, fet que afavoreix l’entrada dels bacteris; i també és més flexible i té una obertura més petita i, per tant, més fàcil de bloquejar.
- Les adenoides són més grans per constitució anatòmica o inflamació i, per tant, poden bloquejar parcialment la trompa d’Eustaqui.
- Els refredats són més freqüents.
- El sexe. És més freqüent en nens que en nenes.
- Les al·lèrgies.
- Les infeccions respiratòries, com ara el refredat.
- L’estació de l’any. L’otitis acostuma a ser més freqüent durant la tardor i l’hivern, quan hi ha més refredats i grips, i a la primavera, època d’al·lèrgies de tipus estacional, com ara l’al·lèrgia al pol·len.
- L’exposició a substàncies irritants, com ara el fum del tabac.
- L’ús de taps per a les orelles i de pròtesis auditives en persones amb predisposició a patir otitis, per la seva constitució anatòmica.
- Un ús incorrecte dels bastonets de cotó.
- Els traumatismes a l’orella.
- La diabetis.
- Un sistema immunitari feble.
- Anar a l’escola bressol, per contacte amb altres infants amb infeccions respiratòries.
Informació relacionada
L’otitis es pot iniciar amb picor o coïssor al conducte auditiu, però el símptoma principal és el dolor d’orella, especialment en tibar-la, pressionar-la, mastegar o moure el cap. L’otitis també por provocar envermelliment i inflamació de l’orella, la secreció d’un líquid blanquinós o groguenc i d’olor desagradable, i la sensació de tenir l’orella tapada, així com alteracions de l’equilibri i temporalment la pèrdua d’audició.
Altres símptomes menys freqüents són els vòmits i la diarrea, dificultats per empassar, debilitat als músculs de la cara i, en casos greus, paràlisi dels nervis facials i del cap.
Els nadons i els infants afectats poden mostrar-se irritables i, per tant, que plorin més del que és habitual. Altres símptomes són que es toquin i s’estirin les orelles, que tinguin febre i que presentin problemes per menjar, beure o dormir.
Davant de la sospita d’otitis, el metge o metgessa realitza una otoscòpia o examen visual del conducte auditiu extern i el timpà mitjançant un instrument especial, anomenat “otoscopi”, que n’il·lumina i n’amplia la visió.
Per determinar si hi ha líquid darrere del timpà, també pot utilitzar un otoscopi amb un dispositiu pneumàtic. Mitjançant l’aparell es projecta aire cap a l’interior del conducte auditiu i s’observa com reacciona el timpà: si es mou, vol dir que no hi ha líquid i, si es mou poc o no es mou, que sí que n’hi ha.
En alguns casos es pot realitzar una timpanometria, que consisteix a col·locar a l’orella un tap petit i tou que conté un micròfon, un altaveu i un dispositiu que varia la pressió de l’aire i que permet avaluar la flexibilitat del timpà. Els resultats de la prova, que es registren en gràfiques anomenades “timpanogrames”, poden ajudar a determinar la presència del líquid acumulat darrere del timpà.
Si hi ha secreció de líquid, se’n pot enviar una mostra al laboratori perquè en faci un cultiu per tal d’esbrinar la causa de la infecció (en aquest cas, bacteris o virus).
Per avaluar la capacitat d’audició pot ser necessari realitzar una audiometria. En aquesta prova s’utilitzen auriculars que van connectats a un aparell, anomenat “audiòmetre”, i es mesura la intensitat o el volum mínim que han de tenir els sons que es transmeten perquè la persona pugui sentir-los.
Per buscar indicis d’infecció de l’os adjacent al conducte auditiu, pròpia de l’otitis externa maligna, la més greu, cal realitzar una tomografia computada (TC) o una ressonància magnètica (RM) del cap.
Informació relacionada
La majoria d’otitis mitjanes es resolen per si soles sense necessitat de tractament. En general només es recomana prendre mesures per als símptomes que provoquen, com ara analgèsics antitèrmics (ibuprofèn i paracetamol) per al dolor i la febre. Cal esperar 48 hores per valorar com evoluciona i si cal començar tractament amb antibiòtics, generalment en forma de gotes. Cal tenir en compte, però, que els antibiòtics només funcionen si la causa de la infecció és un bacteri i que, a més, no sempre eliminen el líquid que s’acumula darrere el timpà.
El metge o metgessa també pot prescriure gotes d’aplicació tòpica amb corticoides o antibiòtic, o amb una combinació de totes dues. En molts casos, per resoldre les otitis només cal tractament tòpic.
Els casos més greus es tracten amb antibiòtics que s’administren per via oral o intravenosa, especialment si l’otitis s’ha estès a l’os de l’orella (mastoïditis).
Si l’acumulació de líquid a la caixa timpànica no desapareix amb el tractament habitual o bé es pateix de forma recurrent, pot ser necessària la cirurgia. Es tracta d’una intervenció senzilla que consisteix a col·locar un petit tub de ventilació al timpà, que millora el flux d’aire i evita l’acumulació de líquid.
En el cas de l’otitis externa, supurativa o mitjana, és important mantenir l’orella ben seca fins que desaparegui la infecció. En aquest sentit, mentre l’otitis no estigui curada del tot, convé evitar l’entrada d’aigua dins l’orella.
La millor manera de prevenir l’otitis és controlar els factors que n’afavoreixen l’aparició. En aquest sentit, cal seguir les recomanacions següents:
- Tant els adults com els infants s’han de rentar les mans sovint amb aigua i sabó per evitar la propagació de bacteris i virus.
- Convé assegurar-se que els infants tenen totes les vacunes al dia. La vacuna antipneumocòccica, per exemple, els protegeix dels bacteris que poden causar otitis i infeccions respiratòries.
- Cal evitar l’exposició dels infants al fum de tabac.
- Es recomana optar, si és possible, per la lactància materna, ja que la llet materna conté uns anticossos que ajuden a prevenir les infeccions d’orella.
- Convé utilitzar taps de protecció per a la piscina.
- Després de banyar-se, cal eixugar-se bé les orelles amb una tovallola i inclinar el cap cap a ambdós costats per contribuir a expulsar l’aigua que hi pugui haver entrat.
- En general, no s’han de netejar les orelles perquè el conducte auditiu extern ja ho fa de forma natural. En aquest sentit, s’ha d’evitar l’ús de bastonets de cotó. Si es fan servir, només cal passar-los per la part externa de l’orella.