Sobrepès / Excés de pes

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) defineix l’obesitat com l’acumulació anormal o excessiva de greix que representa un risc per a la salut física, emocional i social.
D’acord amb les dades difoses per la Federació Mundial d’Obesitat, actualment hi ha prop de mil milions de persones afectades arreu del món i es preveu, a més, que aquesta xifra continuï augmentant fins a gairebé duplicar-se l'any 2035, de manera que una de cada quatre persones tindrà obesitat. L’any 2022, l’OMS estimava que 390 milions entre 5 i 19 anys presentaven excés de pes (incloent-hi l’obesitat) al món.
En les últimes dècades, la prevalença d’infants i adolescents de 5 a 19 anys amb excés de pes mostra una tendència creixent. Entre els anys 1990 i 2022, en aquests grups d’edat s’ha observat un augment significatiu del 8% al 20%, en el cas del sobrepès, i del 2% a un 8%, en el cas de l’obesitat. El 2024, 35 milions d’infants menors de cinc anys tenien sobrepès.
En l’àmbit estatal, els resultats de l’Estudio ALADINO 2023 mostren una prevalença d'excés de pes del 36,1% que es correspon amb un 20,2% de sobrepès i un 15,9% d’obesitat, sense diferències significatives per sexe. A Catalunya, segons dades de l’Enquesta de salut de Catalunya de l’any 2023, un de cada tres nens i nenes entre 6 i 12 anys (33,9%) té excés de pes (sobrepès o obesitat). Els nens tenen un percentatge superior d’excés de pes (38,6%) que les nenes (28,8%).
L’obesitat és un problema de salut; és una malaltia complexa i multifactorial. Malgrat que la causa fisiològica d’aquesta malaltia és un desequilibri entre l’energia o les calories consumides i l’energia o les calories gastades, el seu origen es troba en una interacció tant genètica com ambiental. És a dir, els estils de vida i els hàbits d’ingesta, l’alimentació i la pràctica d’activitat física estan sovint condicionats per factors de l’entorn que propicien el desenvolupament de l’obesitat en persones genèticament predisposades.
Els factors de l’entorn o ambientals, també anomenats “determinats socials de la salut”, conformen el denominat “ambient obesògenic” i són la suma de diferents influències que els entorns, les oportunitats o les circumstàncies de la vida exerceixen per promoure l’obesitat en les persones o en la societat. Alguns exemples d’això són la disponibilitat d’equipaments i espais verds als barris, el tipus d’establiments de menjar propers, el nivell socioeconòmic de les persones o famílies, el nivell educatiu, els sistemes de transport disponibles, els mitjans de comunicació i la publicitat i, en general, les polítiques públiques, especialment les vinculades a l’alimentació i l’activitat física.
En resum, les causes de l’obesitat són:
- La biologia humana. El cos humà està dotat de mecanismes propis per protegir-se de la fam i això, en un entorn d’abundància d’aliments i sedentarisme, pot fomentar l’excés de pes i també dificultar-ne la pèrdua.
- La genètica. Els gens determinen entre el 40 i el 70% de la probabilitat de desenvolupar obesitat.
- Els determinants socials desfavorables. L’habitatge, el nivell educatiu, les condicions de treball, el pressupost familiar, etc.
- L’estigma del pes. L’estigmatització sobre el pes reforça la idea que l’obesitat és només una responsabilitat individual. Això fa que les persones amb obesitat sovint se sentin culpables de patir aquesta malaltia i no busquin l’atenció i el suport adequats i necessaris.
- El màrqueting comercial d’aliments malsans. Hi ha una relació complexa entre els sistemes alimentaris i la salut amb la comercialització d’aliments i begudes que promouen l’obesitat. No es pot oblidar l’impacte de la publicitat directa i indirecta en les eleccions alimentàries i en el consum final d’aquests aliments.
- L’alimentació. L’elevat consum d’aliments ultraprocessats (rics en sucres, greixos i sal), l’absència de lactància materna, l’augment de la mida de les racions comercials, l’augment d’àpats fora de casa, etc., contribueixen al ràpid augment de l’obesitat.
- La inactivitat física i el sedentarisme propiciats per uns entorns urbans inadequats, l’ús excessiu de pantalles i la disminució d’hores d’activitat física abans, durant i després de l’horari escolar.
- La manca de son, ja que altera les hormones que poden afectar el pes, igual que els alts nivells d’estrès.
- Certes situacions i etapes de la vida. La vida prenatal, l’adolescència, l’embaràs i algunes malalties i fàrmacs poden influir en l’augment de pes.
- La salut mental. Els símptomes d’alguns trastorns de salut mental i els fàrmacs prescrits per al seu tractament poden provocar un augment de pes.
El pes és un indicador de l’obesitat, però tractar l’obesitat comporta millorar la salut en general, no només perdre pes.
Cal destacar la importància de rebre assessorament professional a l’hora de perdre pes. En aquest sentit:
- No us refieu de les “dietes i productes miracle”, que prometen una pèrdua de pes ràpida i sense esforços. La immensa majoria d’aquestes no tenen cap evidència científica, no són eficaces a llarg termini, són un engany o frau i poden suposar mancances nutricionals i determinats riscos per a la salut.
- Tingueu en compte que el contingut i la informació de les aplicacions mòbils relacionades amb la nutrició (dietes, balanç energètic, consells, exercici, etc.) no sempre són fiables, ja que els desenvolupadors no sempre són professionals experts en salut.
Per tant, si necessiteu assessorament, consulteu sempre el vostre equip sanitari de referència (metge/ssa de família, infermera, referent de benestar emocional, dietista-nutricionista, fisioterapeuta, etc.).
El tractament de l’obesitat es basa en una combinació d’abordatges:
- Suport i teràpia psicològica. Són essencials per treballar el prejudici, l’estereotip i l’estigmatització social, la insatisfacció amb la imatge corporal i l’autoestima baixa, els trastorns de l’estat d’ànim, l’ansietat i l’estrès, etc., i també per oferir estratègies d’afrontament i superació a la persona amb obesitat.
- Canvis progressius d’hàbits alimentaris quan s’identifiquin ingestes inadequades proposant millores adaptades a les característiques i necessitats de cada persona. La presència d’obesitat no comporta necessàriament que els hàbits alimentaris no siguin saludables. És important tenir en compte els antecedents, les preferències personals, les circumstàncies socials, l’experiència, el resultat de tractaments previs i els riscos de patir altres malalties, considerant sempre els riscos i beneficis de la intervenció per a la salut.
- L’increment de la pràctica habitual d’activitat física pot ajudar en l’abordatge de l’obesitat, contribuint a una certa pèrdua de pes i a la millora de l’estat emocional. És important adaptar la proposta d’activitat física a les característiques i preferències de cada persona, i augmentar-ne gradualment la freqüència, la intensitat i la durada en el temps, combinant diferents tipus d’activitats (de resistència, de força, d’equilibri, etc.) amb l’objectiu de millorar l’estat de salut general.
- Promoure un bon descans és essencial per a l’abordatge de l’excés de pes. Dormir les hores necessàries i tenir uns horaris que afavoreixin un son reparador, contribueixen a la millora de la salut.
- Tractament amb medicaments. L’equip mèdic pot valorar la conveniència de prescriure medicaments.
- Tractaments endoscòpics o quirúrgics. Aquest tipus d’intervencions es reserven quan altres tractaments no han funcionat.
-
He guanyat pes: els medicaments em poden ajudar a perdre’n? (Obre en una nova finestra)
Medicaments i farmàcia
Les persones que viuen amb obesitat tenen un risc més gran de patir altres malalties cròniques com la diabetis, les malalties cardiovasculars, alguns tipus de càncer i depressió.
Al mateix temps, l’estigmatització que pateixen les persones afectades en perjudica el benestar físic i emocional, i no les ajuda a adoptar estils de vida més saludables, sinó tot el contrari: fa que se sentin culpables i sovint no demanin ajuda.
En el cas dels infants, l’obesitat els pot afectar profundament la salut física, les relacions socials, el benestar emocional i l’autoestima. La malaltia s’associa a un baix rendiment acadèmic i a una menor qualitat de vida.
En el cas dels adolescents, l’excés de pes pot tenir conseqüències psicosocials tals com una imatge corporal negativa i una baixa autoestima, depressió, aïllament i solitud, sentiments de rebuig, nerviosisme o ansietat, i conductes d’alt risc com el consum de tabac i alcohol. Així mateix, pot comportar menys anys d’educació, taxes més altes de pobresa i ingressos familiars més baixos.
S’ha demostrat, a més, que l’obesitat infantojuvenil sol persistir durant l’edat adulta.
Segons l’OMS, el sobrepès i l’obesitat, majoritàriament, es poden prevenir. Per això, cal fer fàcils i accessibles les opcions per a la salut: disposar d’entorns saludables i facilitadors i d’informació i coneixements que generin actituds i habilitats per cuidar-se i promoure la salut.
Per tant, és important l’execució sostinguda de polítiques basades en l’evidència que facilitin que l’activitat física periòdica i les opcions alimentàries més saludables estiguin disponibles i siguin assequibles i accessibles per a tothom, en particular per a les persones amb una situació socioeconòmica menys afavorida.
En aquesta línia, és important la implementació de polítiques alimentàries, tals com:
- Activar campanyes per evitar l’estigma i assetjament per raó de pes i/o morfologia corporal adreçades a tota la societat.
- Activar campanyes o programes per posar en valor l’oportunitat dels mil dies d’or* entre professionals de salut i les famílies.
- Facilitar l’oferta d’una alimentació saludable en entorns col·lectius o públics (escoles, centres de salut, llocs de treball, etc.).
- Facilitar l’accés a aliments bàsics, preferentment d’origen vegetal, frescos i mínimament processats.
- Afavorir polítiques de reducció d’impostos als aliments saludables.
- La regulació de la publicitat d’aliments i begudes no saludables dirigida a menors per tots els mitjans i la prohibició de patrocinis de congressos o esdeveniments esportius i avals d’associacions científiques o professionals de la salut.
- La promoció d’una oferta 100% saludable en màquines expenedores de centres educatius, sanitaris i esportius.
- La implantació d’un impost, almenys del 20%, a les begudes ensucrades, acompanyat de subvencions o baixades d’impostos a aliments saludables i disponibilitat d’aigua potable gratuïta a tots els centres i espais públics.
- L’aplicació efectiva de l’etiquetatge frontal mitjançant l’ús d'incentius, regulació i mecanismes de contractació pública.
- Els acords de reformulació amb la indústria, amb objectius més ambiciosos i de compliment obligat.
*Els mil dies d’or és un concepte que fa referència als primers mil dies de vida, i que abasta des de la concepció fins als dos anys de vida de l’infant. Aquesta etapa es considera essencial per desenvolupar les potencialitats del nadó, cosa que dependrà de les oportunitats que tingui per créixer saludable. En aquest context, prenen una gran rellevància aspectes com l’embaràs, la criança positiva, la lactància materna i la introducció i l’acompanyament de l’alimentació complementària, el contacte amb la natura, l’oci actiu i un ús responsable de pantalles.
Per la seva banda, la indústria alimentària pot tenir un paper important en la promoció de l’alimentació saludable reduint el contingut de greix, sucre i sal dels aliments processats:
- Assegurant que les opcions saludables i nutritives estiguin disponibles i siguin assequibles per a tots els consumidors;
- Limitant la comercialització d’aliments rics en sucre, sal i greixos, sobretot els aliments destinats als infants i adolescents; i
- Garantint la disponibilitat d’opcions alimentàries saludables i donant suport a la pràctica d’activitats físiques periòdiques al lloc de treball.
Així mateix, és essencial la implementació de polítiques equitatives per:
- Promoure un canvi de paradigma en tota la societat mitjançant la millora del coneixement, la comprensió i l’apreciació dels beneficis de la pràctica d’activitat física.
- Crear entorns i oportunitats per ajudar les persones a participar en l’activitat física habitual com a persones, famílies i comunitats.
- Implementar accions efectives i coordinades per augmentar l’activitat física i reduir el sedentarisme.
- Facilitar l’oferta de l’activitat física dins del currículum escolar i/o en les extraescolars.
-
Pla dissenyat pel Departament de Salut l’any 2006, d’acord amb l’estratègia mundial de l’OMS sobre l’obesitat i l'Estratègia per a la Nutrició, Activitat Física i Prevenció de l’Obesitat (NAOS) de l'Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (AESAN).
-
El Poicat (Programa de prevenció i abordatge de l’obesitat infantil a Catalunya) busca millorar els hàbits dels infants, famílies i comunitats per prevenir l’obesitat infantil. Amb un enfocament multidisciplinari, incideix en l'alimentació, activitat física, son i ús de pantalles, combinant intervencions comunitàries i individuals. El programa, liderat per l'Agència de Salut Pública de Catalunya, s'ha començat a desplegar en 35 equips d’atenció primària i forma part del Pla de Salut de Catalunya 2021-2025.
-
Programa de revisió de menús escolars (PReME) (Obre en una nova finestra)
Projecte conjunt dels Departaments de Salut i Ensenyament, que ofereix als centres educatius de Catalunya la revisió de la programació de menús del menjador escolar per millorar la qualitat de l’oferta.
-
Promoció d’activitat física saludable
Iniciativa per difondre les recomanacions d’activitat física per a una bona salut i per aconseguir una població més activa, que s’inclou dins del Pla de salut i el Pla interdepartamental de salut pública (PINSAP), i que forma part de les iniciatives de l’àmbit sanitari del Pla integral de promoció de l’activitat física i l’alimentació saludable (PAAS).
-
Aula de promoció de la salut (Obre en una nova finestra)
Formació virtual adreçada als professionals sanitaris d’atenció primària, en el marc del Pla integral per a la promoció de la salut mitjançant l’activitat física i l’alimentació saludable (PAAS) de l’Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT).
-
Aquesta Instrucció té per objecte establir: l’ordenació i el model organitzatiu d’atenció a les persones adultes tributàries a cirurgia bariàtrica; les unitats i el seu nivell per a la cirurgia bariàtrica dins del SISCAT, als efectes de la contractació i compra de serveis per part del CatSalut, i la sectorització territorial que ordeni els fluxos de pacients, de tal manera que en funció del lloc on resideixin siguin referenciats als centres corresponents.
-
L'objectiu és definir les indicacions de cirurgia bariàtrica en població adulta i disminuir la variabilitat entre centres hospitalaris; analitzar i definir els diferents nivells quirúrgics segons la complexitat de la cirurgia bariàtrica en població adulta; definir el seguiment a curt/mitjà i llarg termini de la postcirurgia bariàtrica en població adulta i establir els criteris i requeriments mínims dels centres hospitalaris per dur a terme cirurgia bariàtrica en població adulta.
-
Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS)
-
Document de la Taula de diàleg per a la prevenció dels trastorns de la conducta alimentària que planteja una sèrie de mesures i propostes per minimitzar els efectes negatius en la salut física i mental dels infants i adolescents associats a la mesura del pes i la talla.
-
Informe del conveni entre l’Institut de Salut Carlos III i l’AQuAS, finançat pel Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat.
-
Informe de la Xarxa Espanyola d’Agències d’Avaluació de Tecnologies Sanitàries i Prestacions del Sistema Nacional de Salut.
-
La cirugía bariátrica mediante la banda gástrica ajustable (Obre en una nova finestra)
Informe del conveni entre l’Institut de Salut Carlos III i l’AQuAS, finançat pel Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat.
-
World Obesity Federation (Obre en una nova finestra)
Portal web de l'única organització global centrada exclusivament en l'obesitat. Compta amb un ampli ventall de recursos, com ara un recull de polítiques per a l'abordatge de l'obesitat, revistes i altres publicacions i l'Observatori Mundial de l'Obesitat, una gran base de dades disponible en línia que permet la consulta en diferents formats.