Contacte
Tic dolorós
La neuràlgia del trigemin o tic dolorós és un tipus de dolor crònic que afecta la cara.
El trigemin és un dels 12 parells de nervis cranials que s’originen a la base del cervell. Té tres branques que condueixen les sensacions de les zones superior, mitjana i inferior de la cara. També és responsable de la funció motora dels músculs de la masticació.
El dolor és intens i sobtat i pot aparèixer als ulls, la mandíbula, els llavis, les genives, les dents, el nas, el front o el cuir cabellut. Generalment s’inicia en tocar alguna d’aquestes zones, o en mastegar, parlar, somriure, badallar, raspallar-se les dents i, fins i tot, amb els canvis de temperatura.
La neuràlgia del trigemin afecta principalment dones majors de 50 anys i té un gran impacte en la qualitat de vida. La por a patir un atac pot ser molt estressant, fins al punt d’arribar a convertir la realització de les activitats de la vida diària en tot un repte. En alguns casos, pot causar pèrdua de pes, aïllament i depressió.
Actualment se’n desconeix la causa, però la majoria dels casos estan associats a la compressió del nervi trigemin per un vas sanguini. La compressió provoca el desgast del revestiment protector que hi ha al voltant del nervi (beina de mielina). Aquest deteriorament fa que el nervi enviï senyals anormals al cervell.
La compressió vascular del nervi pot ser conseqüència del procés d’envelliment, a mesura que els vasos sanguinis s’allarguen i pressionen els nervis.
Alguns tumors també poden exercir pressió sobre el nervi trigemin.
Una altra possible causa n’és l’esclerosi múltiple, ja que danya la coberta protectora de mielina dels nervis.
En alguns casos, la neuràlgia del trigemin es deu a malformacions arteriovenoses, lesions cerebrals, lesions quirúrgiques i traumatismes facials.
La neuràlgia del trigemin es caracteritza per produir atacs de dolor punxant, cremant, sobtat i intens, semblant a un xoc elèctric. Aquests atacs duren entre pocs segons i dos minuts i es localitzen en un dels dos costats de la cara. Poden produir-se regularment durant dies, setmanes o mesos, i desaparèixer llargs períodes de temps.
El dolor es pot iniciar en realitzar activitats de la vida quotidiana, com ara somriure, menjar, rentar-se la cara, afaitar-se o maquillar-se, i pot localitzar-se en una zona concreta o disseminar-se.
Durant els dies previs a un atac algunes persones experimenten una sensació de pessigolleig o entumiment, o un dolor persistent i constant.
Sovint els episodis de dolor empitjoren amb el temps, amb períodes de remissió més breus.
Algunes persones desenvolupen una sensació de dolor, palpitacions i cremor més contínua.
No hi ha cap prova específica que permeti diagnosticar la neuràlgia del trigemin.
Generalment, el diagnòstic es basa en la descripció dels símptomes (localització del dolor, característiques, desencadenants, etc.), l’exploració física i un examen neurològic.
El metge també pot sol·licitar una ressonància magnètica nuclear cranial per descartar l’esclerosi múltiple o un tumor com a possibles causes del dolor.
Si els resultats d’aquesta prova no són prou precisos, es pot realitzar una angiografia per ressonància magnètica, que mostra clarament els vasos sanguinis amb l’ajuda d’un colorant que s’injecta prèviament a la sang.
Hi ha altres afeccions que poden causar dolor facial i que cal descartar, com ara la migranya, els problemes dentals o la sinusitis. Aquest tipus de dolor també pot ser conseqüència d’intervencions quirúrgiques o un accident cerebrovascular.
L’objectiu del tractament és alleujar el dolor i reduir la proporció dels atacs. Les opcions disponibles inclouen medicaments, cirurgia i teràpies complementàries.
Tractament farmacològic
És l’opció terapèutica de primera elecció en la majoria dels casos.
Els medicaments més utilitzats són els anticonvulsius, que també serveixen per tractar l’epilèpsia. Poden ajudar a millorar els símptomes perquè redueixen els impulsos elèctrics als nervis i la seva capacitat de transmetre dolor.
També s’empren relaxants musculars i antidepressius, que alteren l’acció química al cervell que permet sentir el dolor.
La medicació s’acostuma a retirar quan el dolor remet (freqüentment després de 6-12 mesos).
Cirurgia
S’utilitza quan els medicaments no funcionen o produeixen efectes secundaris difícils de tolerar.
Els procediments quirúrgics més utilitzats són:
- Descompressió microvascular. Consisteix a traslladar o eliminar els vasos sanguinis que estan comprimint el nervi trigemin. És la intervenció més efectiva, però la més invasiva.
- Rizotomia trigeminal percutània. Es destrueixen selectivament les fibres nervioses que condueixen la sensibilitat del dolor.
- Radiocirurgia estereotàctica. Es dirigeix una dosi focal de radiació a l’arrel del nervi trigemin. Es tracta d’una tècnica mínimament invasiva.
La majoria d’aquests procediments impliquen riscos, com ara entumiment facial o accident vascular cerebral, i no garanteixen la desaparició del dolor.
Teràpies complementàries
S’acostumen a utilitzar en combinació amb els medicaments. Aquestes teràpies inclouen l’acupuntura, la teràpia vitamínica, la teràpia nutricional i l’estimulació elèctrica dels nervis.