Contacte
Ablació del clítoris
La mutilació genital femenina és qualsevol procediment que implica l'extirpació total o parcial dels genitals externs femenins o altres lesions als genitals femenins amb finalitat no terapèutica.
La Llei 17/2020, del 22 de desembre, de modificació de la Llei 5/2008, del dret de les dones a erradicar la violència masclista considera aquesta pràctica un tipus de violència masclista en l’àmbit social o comunitari, “encara que hi hagi consentiment exprés o tàcit de la dona”.
El procediment, que suposa una violació dels drets humans de les nenes i les dones, s’acostuma a dur a terme entre la infància i els 15 anys d’edat per raons fonamentalment culturals o religioses, i comporta conseqüències que poden arribar a ser greus per a la salut.
Tot i que habitualment aquesta pràctica la duen a terme persones sense capacitació mèdica, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) alerta que en els darrers anys s’ha produït un augment significatiu en la proporció de mutilacions genitals femenines realitzades per professionals de la salut. Aquest fenomen, conegut com a medicalització de la mutilació genital femenina, respon a la creença que el procediment és més segur quan hi ha intervenció mèdica.
La mutilació genital femenina es classifica en quatre tipus de procediments:
- L'extirpació parcial o total del gland del clítoris (la part externa i visible del clítoris, que és una part sensible dels genitals femenins), i/o el prepuci del clítoris (el plec de pell format per la unió dels llavis anteriors, que cobreix el clítoris).
- L'extirpació parcial o total del gland del clítoris i els llavis menors (els plecs interns de la vulva), amb o sense extirpació dels llavis majors (els plecs externs de la pell de la vulva).
- L’estrenyiment de l’obertura vaginal amb el tall o el reposicionament dels llavis menors o majors, mitjançant punts de sutura, amb o sense extirpació del prepuci i gland del clítoris. Aquesta pràctica s’anomena infibulació.
- Tota la resta de procediments perjudicials per als genitals femenins amb finalitat no mèdica, com ara punció, perforació, incisió, raspat i cauterització de l’àrea genital.
La pràctica de la mutilació genital femenina és fruit d’una combinació de factors socioculturals dins les famílies i les comunitats.
En alguns casos, esdevé una norma social, de manera que motivacions com la necessitat d'acceptació i la por al rebuig de la comunitat contribueixen a perpetuar-ne la pràctica.
Sovint es considera part necessària de la criança de les nenes i una manera de preparar-les per a l'edat adulta i el matrimoni. De fet, s'associa a una major possibilitat de casar-se.
També pot estar motivada per creences al voltant del que es considera un comportament sexual acceptable, amb l'objectiu de garantir la virginitat abans del matrimoni i la fidelitat conjugal.
S’acostuma a associar amb idees culturals de feminitat, una manera de “netejar” i embellir les nenes, mitjançant l’extracció de parts del cos que es consideren brutes, no femenines o masculines.
Malgrat que freqüentment es relaciona amb creences religioses, no hi ha cap religió que en prescrigui la pràctica.
Aquesta pràctica comporta nombroses conseqüències per a la salut de les dones, tant immediates com a mitjà i llarg termini, en funció del grau de mutilació.
La mutilació genital femenina produeix un dolor intens, que dificulta la micció i provoca una retenció de l'orina, i una hemorràgia que pot arribar a ser molt greu. L'ús de material quirúrgic no esterilitzat ocasiona infeccions locals de la ferida, que en alguns casos causa una septicèmia (presència de bacteris a la sang) mortal. També pot aparèixer tètanus, hepatitis o infecció pel VIH.
Les seqüeles ginecològiques poden persistir en el temps i produir esterilitat o infertilitat. Hi ha una modificació de la sensibilitat sexual, que en molts casos provoca anorgàsmia. La mutilació genital també pot comportar complicacions en el part, com esquinços, fístules i patiment fetal.
Quant a les conseqüències psicològiques, són freqüents els sentiments d'humiliació, vergonya i els terrors nocturns, així com l'ansietat i la depressió.
El Departament de Salut garanteix els serveis sanitaris per a la prevenció, la detecció, l'atenció i la recuperació de les situacions de risc o pràctica efectiva de la mutilació genital femenina en nenes i dones, mitjançant els equips de pediatria, medicina familiar i comunitària i el conjunt de professionals de la salut dels programes d'atenció a la salut sexual i reproductiva (ASSIR).
El sistema sanitari públic també garanteix la cirurgia reconstructiva de clítoris a totes les dones residents a Catalunya que han patit la mutilació genital femenina. Aquesta intervenció la duu a terme una unitat mixta de professionals de ginecologia i cirurgia plàstica i té un abast fonamentalment anatòmic i funcional, si bé no es pot garantir la plena recuperació de la sensibilitat a la zona afectada.
