Alguns factors poden predisposar les persones a patir una malaltia cardiovascular. N’hi ha que no es poden controlar, com l’edat, el sexe i determinats aspectes genètics, i d’altres que es poden modificar amb l’adopció de mesures que afavoreixin un estil de vida saludable.
Es consideren factors de risc cardiovascular que predisposen a l’aparició de les malalties cardiovasculars el tabaquisme, l’obesitat, la diabetis de tipus II, el colesterol elevat i la hipertensió arterial. A Catalunya, dues de cada 10 persones de menys de 45 anys i 6 de cada 10 homes i 5 de cada 10 dones entre 45 i 64 anys presenten un factor de risc cardiovascular, com a mínim.
- L’edat. El risc per als homes s’incrementa a partir dels 45 anys i el de les dones, a partir dels 55 anys.
- El sexe. Els homes en presenten més predisposició que les dones. Les dones en tenen més risc a partir de la menopausa. Convé destacar que, en el cas de l’infart, el sexe hi adquireix especial rellevància, ja que en la detecció i el tractament d’aquest tipus de malaltia tradicionalment ha existit un biaix de gènere. Aquest biaix es deu a la creença general i errònia que les malalties cardiovasculars són cosa d’homes, malgrat que actualment esdevenen la primera causa de mortalitat femenina. En el cas de les dones, l’atac de cor es pot manifestar de manera diferent que en els homes, amb símptomes que pot ser que no s’identifiquin com a infart de miocardi, com ara debilitat, sensació d’indigestió o fatiga. Això fa que costi més de reconèixer que estan patint un infart i es trigui més a demandar o rebre atenció urgent (o fins i tot es pensi que no la necessiten), i que presentin, per tant, més risc de patir seqüeles greus i de morir.
- Els antecedents familiars, especialment si les persones afectades van patir malalties cardiovasculars en una edat primerenca (pare abans dels 55 anys i mare abans dels 65 anys).
- El nivell de renda. La salut i la malaltia tenen una dimensió social que vincula l’estat de salut amb la situació socioeconòmica. En el cas de les malalties cardiovasculars, el nivell socioeconòmic influeix en la presència i el grau de control dels factors de risc modificables. En el grup de les persones amb rendes més baixes, solen observar-se més dificultats per seguir una alimentació saludable i, per tant, més predisposició a tenir el colesterol elevat o sobrepès i obesitat, així com més tendència a consumir tabac i alcohol, i més probabilitat de patir estrès i afectació per factors psicosocials.
- El consum de tabac. El tabaquisme es considera el principal factor de risc modificable. Les persones fumadores tenen tres vegades més risc de patir una malaltia cardiovascular que la resta de la població. En el consum de tabac hi ha dos components que perjudiquen l’aparell circulatori:
- La nicotina, que produeix dany en la paret interna de les artèries, alteracions de la coagulació i augment dels nivells de colesterol LDL o “dolent” a la sang.
- El monòxid de carboni, que disminueix l’aportació d’oxigen al teixit muscular del cor i incrementa el colesterol i la capacitat de les plaquetes d’unir-se i formar coàguls.
- L’alimentació. Una dieta poc equilibrada, rica en greixos, farines i proteïnes i amb un alt contingut en sal i sucre, pot afavorir l’aparició d’altres factors de risc, com un colesterol elevat, hipertensió arterial, diabetis de tipus II i obesitat.
- El sedentarisme. El comportament sedentari es defineix com el temps que es passa assegut o al llit amb baixa despesa d’energia, mentre s'està despert, en el context d’entorns ocupacionals, educatius, domèstics, comunitaris, de lleure i transport. A més de perjudicar el sistema cardiovascular de forma directa, la manca d’activitat física contribueix a accentuar els efectes d’altres factors de risc, com són l’obesitat i la hipertensió arterial.
- L’obesitat. El risc depèn en gran manera del tipus d’obesitat, en funció de la localització del greix:
- Obesitat perifèrica. El greix s’acumula als glutis, cuixes i braços.
- Obesitat central. El greix s’acumula a l’abdomen. És el tipus d'obesitat que afecta més el sistema cardiovascular perquè està relacionat amb l’aparició de diabetis de tipus II i l’acumulació de greix en altres òrgans vitals.
L’índex cintura maluc (ICC) és un bon indicador per valorar la distribució del greix. És el resultat de dividir el perímetre de la cintura entre el perímetre del maluc. El resultat obtingut permet determinar el nivell de risc cardiovascular de cada persona.
|
Valors normals |
Risc baix |
Risc moderat |
Risc alt |
---|---|---|---|---|
Dones |
0,71-0,84 |
< 0,75 |
0,75 - 0,85 |
> 0,85 |
Homes |
0,78-0,94 |
< 0,90 |
0,90 - 1,00 |
> 1,00 |
D’altra banda, les persones obeses tendeixen a presentar altres factors de risc associats, com ara una alimentació poc equilibrada, sedentarisme, diabetis o hipertensió arterial.
- El consum d’alcohol. L’alcohol té efectes perjudicials en el sistema cardiovascular i l’estat de salut en general: danya tant el teixit muscular del cor com els vasos sanguinis. L’evidència científica demostra que existeix una relació clara entre el consum d’alcohol i l’aparició d’hipertensió arterial i la miocardiopatia alcohòlica.
- La hipertensió arterial. La pressió arterial alta incrementa l’esforç del cor, accelera el procés d’enduriment de les artèries i augmenta el risc de patir un infart agut de miocardi, un ictus i insuficiència cardíaca. El risc es multiplica si aquesta afecció es combina amb altres factors que predisposen a patir malalties cardiovasculars.
- La hipercolesterolèmia o el colesterol elevat. L'arterioesclerosi sovint és conseqüència dels nivells alts de colesterol LDL o “dolent”. L'excés de colesterol s'acumula a les parets arterials i, al llarg dels anys, dona lloc a l'arterioesclerosi, que és una de les causes més freqüents de malaltia cardiovascular.
- La diabetis de tipus II. Els nivells alts de glucosa a la sang danyen progressivament els vasos sanguinis i acceleren el procés d’arterioesclerosi. El risc cardiovascular d’una persona amb diabetis de tipus II és similar al d’una persona no diabètica que hagi patit un infart.
- L’estrès i altres factors psicosocials. El paper de l’estrès com a factor de risc de les malalties cardiovasculars està poc estudiat per la dificultat de quantificar el grau d’estrès de manera objectiva. No està clar si en pot afavorir l’aparició a través d’altres factors de risc (per exemple, una alimentació poc equilibrada o el consum de tabac) o si esdevé un factor de risc per si mateix. Existeix certa evidència científica que altres factors psicosocials, com els conflictes emocionals, la depressió i l’ansietat, també afecten la salut cardiovascular.
- El consum de cocaïna i altres substàncies d’abús. L’addicció a la cocaïna afecta, bàsicament, persones entre els 25 i 55 anys. L’any 2017 hi havia a Catalunya 27.085 persones amb dependència a la cocaïna, de les quals 21.991 (81,2%) eren homes i 6.094 (18,8%) dones. Alguns estudis que analitzen la relació entre el consum de cocaïna i les malalties cardiovasculars conclouen que el nombre d’infarts i d’angines de pit associats a aquesta substància ha augmentat en els últims anys. També s’han relacionat altres patologies cardiovasculars amb les persones amb addicció a la cocaïna, com ara les miocarditis i miocardiopaties, les arrítmies cardíaques i les morts sobtades. Finalment, les persones que consumeixen substàncies d’abús són més propenses a sumar altres factors de risc cardiovascular.
El metge o metgessa fa un estudi individualitzat per calcular el risc que té una persona de patir una malaltia cardiovascular en els pròxims 10 anys i que té en compte els següents factors: els nivells de colesterol total (colesterol tipus HDL o “bo”, o LDL o “dolent”), l’edat, el sexe, el consum de tabac, tenir diabetis i la pressió arterial.
A Internet es pot trobar una eina que permet calcular aquest risc i que es basa en mètodes estadístics relacionats amb el nombre i la intensitat de factors de risc que presenta una persona.
D’acord amb els resultats obtinguts, es determinen tres nivells de risc:
- Risc elevat. Probabilitat superior al 20%. Això significa que de cada 10 persones amb aquest nivell de risc, 2 desenvoluparan una malaltia cardiovascular en els pròxims 10 anys.
- Risc moderat. Probabilitat d’entre el 10% i el 20%.
- Risc baix. Probabilitat inferior al 10%.
Cal tenir en compte que es tracta d’una eina orientativa que en cap cas pot substituir el criteri dels professionals de la salut. El metge o metgessa és qui ha de determinar el vostre risc cardiovascular.