Contacte
Les infeccions de transmissió sexual (ITS) són infeccions que es poden transmetre durant les relacions sexuals, ja siguin vaginals, anals o orals. Poden ser causades per bacteris, virus o paràsits i afectar diferents parts del cos, com els genitals, l’anus o la boca. Sovint no provoquen símptomes, per això és important fer-se proves periòdicament.
Per saber-ne més
Seminari web: Què cal saber sobre les infeccions de transmissió sexual? - Escola de Salut Catalana
Transmissió
Les infeccions de transmissió sexual es transmeten principalment durant les relacions sexuals amb penetració (vaginals, anals o orogenitals), però també a través d’altres formes de contacte sexual sense penetració. Es poden transmetre per:
- Intercanvi de fluids corporals: ;a través de semen, secrecions vaginals o uretrals, i sang d’una persona que té la infecció. Exemples: VIH, hepatitis víriques, gonocòccia o infecció per clamídia.
- Contacte directe amb pell o mucoses: algunes ITS es transmeten per aquest tipus de contacte i, en determinats casos, hi ha lesions visibles. Exemples: herpes genital, berrugues genitals i sífilis.
L’ús de mètodes de barrera (preservatius externs o interns i protectors bucals de làtex) redueix significativament el risc de transmissió.
Transmissió no sexual
Algunes ITS o infeccions relacionades també es poden transmetre fora del context sexual:
- VIH i hepatitis B: per contacte amb sang d’una persona infectada, en compartir material d’injecció o utilitzar material no esterilitzat en tatuatges i pírcings.
- Sarna i lladelles (polls del pubis): per contacte corporal íntim o a través de roba contaminada.
- Durant l’embaràs, el part o la lactància: infeccions com el VIH o la sífilis poden transmetre’s de la progenitora al nadó.
Encara que una persona s’hagi tractat d’una ITS, es pot tornar a infectar, per això és essencial fer-se proves periòdicament i comunicar la possible exposició a les parelles sexuals.
AMUNTSituacions de risc
Qualsevol persona sexualment activa pot estar en risc d’adquirir una infecció de transmissió sexual en algun moment de la seva vida si manté relacions sexuals amb una persona infectada, encara que no presenti símptomes visibles.
Algunes situacions que poden augmentar el risc de transmissió són:
- Mantenir relacions sexuals orals, anals o genitals sense utilitzar mètodes de barrera (preservatiu o banda de làtex) amb una persona que té una ITS.
- El consum d’alcohol o altres drogues, que poden dificultar l’ús de mesures preventives.
- Compartir xeringues, agulles o altres materials per injectar-se drogues, joguines sexuals, així com estris no esterilitzats per a tatuatges i pírcings.
Diagnòstic
Per diagnosticar una ITS cal fer-se proves senzilles i ràpides, que poden incloure una extracció de sang, una mostra d’orina o una presa de mostra de secrecions genitals, anals o orals.
El diagnòstic el fan professionals de la salut, combinant els resultats de les proves amb l’exploració física.
Tractament
Avui dia, moltes ITS es poden tractar i curar fàcilment. Les infeccions causades per bacteris, com la infecció per clamídia, la gonocòccia, la sífilis o la infecció per tricomones, es tracten amb antibiòtics.
Les infeccions víriques (com el VIH, les hepatitis A i B, l’herpes genital o les berrugues genitals) no tenen una curació definitiva, però hi ha tractaments que ajuden a controlar els símptomes i reduir-ne la transmissió.
Rebre el tractament adequat i al més aviat possible és essencial per evitar complicacions a mitjà i llarg termini. El tractament sempre l’han de prescriure professionals sanitaris i cal seguir les seves indicacions pel que fa a la dosi, la durada i les visites de seguiment.
Si us han diagnosticat una ITS, és important comunicar-ho a les persones amb qui hagueu mantingut relacions sexuals recentment perquè puguin fer-se les proves i, si cal, tractar-se. Això evitarà noves transmissions.
Prevenció
Per reduir el risc d’adquirir o transmetre una ITS s’ha de tenir en compte que:
- L’ús correcte del preservatiu extern o intern és la mesura preventiva més eficaç.
- Altres mètodes anticonceptius (diafragma, esponges vaginals, píndola, pegats, injeccions o DIU) no protegeixen de les ITS.
- Existeixen vacunes per prevenir l’hepatitis A, B i alguns tipus del virus del papil·loma humà.
On adreçar-vos
Podeu demanar més informació sobre les ITS al vostre professional sanitari de referència, a l’equip d’atenció primària, a l’ASSIR o a les oficines de farmàcia. També podeu trucar al telèfon 061 Salut Respon, disponible les 24 hores.
Si sou adolescents o joves teniu recursos disponibles sobre salut sexual al web SexeJoves i, si teniu dubtes, podeu adreçar-vos als serveis de Tardes Joves disponibles en alguns centres d’atenció primària.