Contacte
La infecció genital per clamídia és una infecció de transmissió sexual freqüent, causada pel bacteri Chlamydia trachomatis. És més comuna entre els joves (de menys de 25 anys). La infecció afecta els òrgans genitals, el recte i, menys freqüentment, la gola.
Molt sovint la infecció genital per clamídia és asimptomàtica i, si no es diagnostica i es tracta a temps, pot progressar i causar problemes de salut greus a curt i a llarg termini.
La infecció genital per clamídia es transmet a través de les relacions sexuals (vaginals, orals o anals) no protegides amb una persona infectada, tot i que aquesta no en presenti cap símptoma. També es pot transmetre de mare a fill durant el part vaginal si la dona embarassada està infectada per clamídia.
Encara que hagi rebut tractament i s'hagi curat d'un episodi previ, una persona que ha tingut infecció genital per clamídia pot tornar-se a infectar si no pren les mesures de prevenció adequades.
La majoria de persones que pateixen una infecció genital per clamídia no presenten símptomes i, per tant, no saben que estan infectades, tret que es facin la prova diagnòstica.
Quan hi ha símptomes, aquests acostumen a aparèixer d'una a sis setmanes després del contagi.
En la dona, les manifestacions de la infecció per clamídia, que afecta el coll de la matriu o altres òrgans de l'aparell reproductor (matriu, trompes de Fal·lopi), poden ser:
- Sensació de cremor en orinar.
- Necessitat d'orinar amb més freqüència.
- Alteració del fluix vaginal.
- Sagnat vaginal entre els cicles menstruals (pèrdues entre els cicles).
- Sagnat vaginal després de les pràctiques sexuals en què hi ha penetració vaginal.
- Molèsties o dolor durant les relacions sexuals.
- Dolor abdominal.
- Dolor lumbar.
- Febre.
Aquests símptomes es presenten sols o combinats, però en la majoria de casos (70-80%) no són percebuts.
En l'home, les manifestacions de la infecció per clamídia solen ser:
- Secreció anormal del penis (clara o blanquinosa).
- Sensació de cremor o dolor en orinar.
Si hi ha afectació als testicles:
- Dolor i inflamació dels testicles.
Infecció anal per clamídia
Els símptomes de la infecció anal per clamídia (quan es localitza a l'anus o al recte) són els mateixos per a homes i dones: dolor rectal, secreció anormal de l'anus i petites hemorràgies rectals.
Infecció faríngia per clamídia
Aquesta infecció és poc comuna i no acostuma a donar cap símptoma.
Per saber si una persona té infecció genital per clamídia cal que es faci proves diagnòstiques específiques. Per realitzar-les cal obtenir mostres de dins de la uretra (en l'home), de dins del coll de la matriu (en la dona) o bé del recte o de la faringe. A més, la infecció localitzada en l'àrea uretrogenital es pot diagnosticar fàcilment mitjançant una anàlisi específica d'orina.
Amb aquest tipus de proves es poden diagnosticar la majoria d'infeccions, tant les que són asimptomàtiques com les que donen símptomes.
Atès que molt sovint la infecció genital per clamídia és asimptomàtica en la dona, en alguns països es recomana realitzar periòdicament proves de detecció de la infecció entre les dones joves (de 25 anys o menys) sexualment actives i entre les dones de més edat que puguin estar en situació de risc per tenir una parella sexual nova o múltiples parelles sexuals.
També es recomana fer la prova de detecció de la infecció genital per clamídia a les dones embarassades si hi ha hagut risc d'haver-se infectat. S'ha de realitzar al primer trimestre de l'embaràs.
La infecció genital per clamídia es tracta fàcilment amb antibiòtics per via oral. Hi ha diferents antibiòtics que poden curar aquesta infecció. Sigui quin sigui el tractament escollit, és important seguir les dosis i pautes establertes pels professionals sanitaris.
Com que la infecció genital per clamídia sovint coincideix amb una altra infecció de transmissió sexual (la gonocòccia), de vegades es dona tractament antibiòtic per tractar-les totes dues.
També és recomanable que la parella o parelles sexuals d'una persona infectada visitin el metge o la metgessa perquè en faci una valoració i prescrigui el tractament antibiòtic corresponent.
Igualment es recomana no tenir relacions sexuals fins a assegurar-se que la infecció genital per clamídia s'ha curat.
La infecció genital per clamídia es pot transmetre durant les relacions sexuals (orals, vaginals o anals) no protegides amb una persona infectada. La utilització correcta del preservatiu en totes les pràctiques sexuals (vaginals, anals i orals) en redueix el risc de transmissió.
Les persones infectades per clamídia que no presenten símptomes poden transmetre la infecció a altres persones sense saber-ho. Per això, quan una persona sospita que pot haver-se exposat a aquesta infecció per transmissió sexual o a alguna altra durant les seves pràctiques sexuals, ha de visitar el metge o la metgessa perquè valori el seu cas, li demani les proves diagnòstiques pertinents i li prescrigui el tractament adequat.
El tractament de la parella o parelles sexuals amb antibiòtics ajuda a evitar una possible reinfecció en la persona que l'ha presentat i també ajuda a prevenir que s'infectin altres persones. Per aquesta raó, la persona que ha estat diagnosticada i tractada per una infecció genital per clamídia hauria de fer-ho saber a la seva parella o parelles sexuals recents perquè es facin les proves diagnòstiques i rebin tractament.
Una persona que ha tingut infecció genital per clamídia pot tornar-se a infectar si no pren les mesures de prevenció necessàries, encara que hagi rebut tractament i s'hagi curat d'un episodi previ.
Les dones embarassades de 25 anys o menys, i les de dones embarassades de més de 25 anys amb risc d’infecció (per exemple, parella sexual nova, més d’una parella sexual o parella sexual amb ITS) han de fer-se les anàlisis de detecció des del primer trimestre de l'embaràs i caldrà repetir-la en el tercer trimestre quan el resultat hagi estat positiu o el risc de reinfecció sigui alt. També es recomana la prova de detecció del virus de la immunodeficiència humana. El tractament de la mare infectada pot evitar complicacions durant la gestació o el postpart i la infecció del fetus.
Més informació
Algunes de les complicacions que pot originar són:
Malaltia inflamatòria pèlvica
Una de les complicacions més greus en la dona és la malaltia inflamatòria pèlvica. Aquesta malaltia pot ser el resultat d'una infecció per clamídia no curada. Afecta la matriu i les trompes de Fal·lopi i pot ser causa d'esterilitat, d'embaràs ectòpic (embaràs fora de la matriu) o de dolor abdominal crònic.
Els símptomes poden ser dolor abdominal baix, dolor lumbar, febre, sagnat vaginal o pèrdues entre els cicles menstruals, dolor durant les relacions sexuals i augment del fluix vaginal.
Epididimitis
En principi, les complicacions de la infecció per clamídia en els homes són poc freqüents. Una d'aquestes complicacions és l'epididimitis, que pot ser el resultat d'una infecció per clamídia no curada i que afecta els testicles. L'epididimitis pot provocar dolor i inflamació de la bossa escrotal com a senyal d'inflamació d'una part del testicle anomenada epidídim. Sol ser molt dolorosa i quan afecta ambdós testicles pot ser causa d'infertilitat en l'home.
Altres complicacions
En alguns casos, la infecció genital per clamídia pot causar artritis (inflamació i dolor de les articulacions), que pot anar acompanyada d'erupció a la pell i inflamació dels ulls i de la uretra (síndrome de Reiter).
Situacions especials
Les noies adolescents i les dones joves sexualment actives tenen un risc més elevat d'infectar-se per clamídia per raons anatòmiques (no tenen ben desenvolupat encara el coll de la matriu).
Quan una dona embarassada pateix una infecció genital per clamídia i no rep tractament, el seu fill o filla té el risc de néixer de manera prematura o bé de presentar conjuntivitis o pneumònia al cap de poc temps d'haver nascut, a causa de la transmissió de la infecció per clamídia al nadó durant el part vaginal.
Les persones que presenten infecció genital per clamídia tenen més risc de contraure altres infeccions, com ara gonocòccia o el virus de la immunodeficiència humana (VIH).
Podeu demanar més informació sobre les infeccions de transmissió sexual als metges o els infermers de capçalera, als ginecòlegs, als llevadors, als farmacèutics, o podeu trucar al telèfon d'informació i consultes 061 Salut Respon, disponible les 24 hores.
-
Infeccions de transmissió sexual (Obre en una nova finestra)
Plans d'actuació, guies, protocols i altres materials d'interès de l'Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT).