La gonocòccia, coneguda també com a gonorrea o purgacions, és una infecció de transmissió sexual causada pel bacteri Neisseria gonorrhoeae. Aquest pot créixer i multiplicar-se amb facilitat en les zones humides del cos humà com l'aparell genital i urinari de l'home (uretra) o de la dona (coll uterí, úter, trompes), la boca, la faringe i l'anus.
Si no es diagnostica i es tracta a temps, la gonocòccia pot provocar problemes de salut greus i permanents tant en homes com en dones, ja que els bacteris poden disseminar-se per l'aparell reproductor i causar la malaltia inflamatòria pèlvica a la dona i epididimitis a l'home, o de manera excepcional passar a la sang i ocasionar lesions cutànies i dolor i inflamació a les articulacions.
Destaquem
La gonocòccia es transmet durant les relacions sexuals (vaginals, anals, orals) sense protecció, per contacte amb les secrecions genitals (del penis o de la vagina), faríngies i rectals de persones infectades.
De vegades, la gonocòccia no dona cap símptoma ni molèstia a la persona que la pateix, però en canvi, pot ser transmesa a altres persones durant les relacions sexuals. No és necessari que hi hagi ejaculació per contraure-la o transmetre-la.
Una persona pot contraure gonocòccia però no presentar cap símptoma ni molèstia.
Les formes asimptomàtiques de la infecció són més freqüents en les dones.
Gonocòccia uretrogenital
En el cas de la infecció uretral en l'home, els símptomes acostumen a aparèixer al cap de tres o cinc dies després d'haver tingut contacte sexual amb una persona infectada i, en el cas de la infecció genital en la dona, en un període de 10 dies com a màxim, si bé és més variable i incert.
En la dona les manifestacions de la gonocòccia que afecten el coll de la matriu o altres òrgans de l'aparell reproductor (matriu, trompes de Fal·lopi) poden ser:
Aquests símptomes es presenten sols o combinats, i poden ser mínims o severs, però en la majoria de casos (50-70%) no són percebuts.
En l'home, les manifestacions de la gonocòccia solen ser:
Gonocòccia rectal
Els símptomes de la gonocòccia rectal (quan es localitza a l'anus o recte) són: fluix, picor o dolor a l'anus, dolor en anar de ventre i, de vegades, presència de sang o moc a la femta. La infecció rectal, especialment en la dona, es majoritàriament asimptomàtica.
Gonocòccia faríngia
La gonocòccia faríngia pot provocar mal de coll, però és més freqüent que no ocasioni cap tipus de molèstia.
Existeixen diverses proves diagnòstiques per detectar aquesta infecció. Normalment, es prenen mostres de les secrecions uretral, vaginal, anal o faríngia de la persona infectada per poder visualitzar o fer el cultiu del gonococ al laboratori.
La gonocòccia localitzada a la uretra o al coll de la matriu pot ser fàcilment diagnosticada mitjançant una anàlisi específica d'orina.
La gonocòccia es tracta amb antibiòtics, per via oral o amb injeccions, en una dosi única. Atès que sovint la gonocòccia coincideix amb la infecció per clamídies, en alguns casos es prescriu tractament antibiòtic per tractar-les totes dues.
Les formes greus de gonocòccia, com la malaltia inflamatòria pèlvica, necessiten ser tractades amb antibiòtics durant uns quants dies i normalment en règim d'ingrés hospitalari.
S'aconsella no tenir relacions sexuals fins passada una setmana d'haver acabat el tractament contra la infecció. Una persona que ha tingut gonocòccia pot tornar-ne a presentar si no pren les mesures de prevenció adequades, encara que hagi rebut tractament i s'hagi curat d'un episodi anterior.
És recomanable que la parella o parelles sexuals d'una persona infectada visitin el metge per poder ser valorades i rebre el tractament corresponent.
La utilització correcta del preservatiu en totes les pràctiques sexuals (vaginals, anals i orals) en redueix el risc de transmissió.
Les persones infectades que no tenen símptomes poden transmetre la infecció a altres persones sense saber-ho. Per això, quan algú sospita que pot haver-se exposat a aquesta infecció o a alguna altra durant les seves pràctiques sexuals, ha de visitar el metge o la metgessa perquè valori el seu cas, li demani les proves diagnòstiques pertinents i li prescrigui el tractament adequat.
La persona que ha estat diagnosticada i tractada per una gonocòccia hauria d'informar la seva o les seves parelles sexuals recents perquè es facin les proves diagnòstiques i rebin, si escau, tractament.
En cas de gonocòccia, es recomana realitzar proves per descartar la presència d'altres infeccions de transmissió sexual. En qualsevol cas, convé seguir les recomanacions i els controls indicats pels professionals sanitaris.
Algunes complicacions que pot causar són:
Situacions especials
Les persones amb gonocòccia tenen més probabilitats de contraure la infecció pel virus de la immunodeficiència humana (VIH) si tenen relacions sexuals no protegides amb una persona infectada. D'altra banda, la presència d'una gonocòccia en una persona infectada pel VIH facilita la transmissió d'aquesta infecció a altres persones per les relacions sexuals.
Una dona embarassada amb gonocòccia pot transmetre la infecció al seu fill o filla en el moment del part, la qual cosa pot ser causa d'alteracions oculars greus (conjuntivitis i fins i tot ceguesa), d'infecció de les articulacions i de septicèmia (infecció a la sang) en el nadó. La gonocòccia també pot provocar que la dona embarassada tingui un part prematur, és a dir, abans de temps. És convenient detectar la infecció al més aviat possible per tractar-la i reduir el risc que apareguin complicacions.
Per prevenir la conjuntivitis gonocòccica (i també per clamídies) s'aplica una pomada antibiòtica als ulls de l'infant immediatament després del part.
Podeu demanar més informació sobre les infeccions de transmissió sexual als metges o els infermers de capçalera, als ginecòlegs, als llevadors, als farmacèutics, o podeu trucar al telèfon d'informació i consultes 061 Salut Respon disponible les 24 hores.
Contacte
