Contacte
Gonorrea / Purgacions
La gonocòccia, coneguda també com a gonorrea o purgacions, és una infecció de transmissió sexual causada pel bacteri Neisseria gonorrhoeae. Aquest pot créixer i multiplicar-se amb facilitat en les zones humides del cos humà com l'aparell genital i urinari de l'home (uretra) o de la dona (coll uterí, úter, trompes), la boca, la faringe i l'anus.
Si no es diagnostica i es tracta a temps, la gonocòccia pot provocar problemes de salut greus i permanents tant en homes com en dones, ja que els bacteris poden disseminar-se per l'aparell reproductor i causar la malaltia inflamatòria pèlvica a la dona i epididimitis (inflamació de l'epidídim, una part del testicle) a l'home, o de manera excepcional passar a la sang i ocasionar lesions cutànies i dolor i inflamació a les articulacions.
La gonocòccia es transmet durant les relacions sexuals (vaginals, anals, orals) sense protecció, per contacte amb les secrecions genitals (del penis o de la vagina), faríngies i rectals de persones infectades.
De vegades, la gonocòccia no dona cap símptoma ni molèstia a la persona que la pateix, però en canvi, pot ser transmesa a altres persones durant les relacions sexuals. No és necessari que hi hagi ejaculació per contraure-la o transmetre-la.
Una persona pot contraure gonocòccia però no presentar cap símptoma ni molèstia.
Les formes asimptomàtiques de la infecció són més freqüents en les dones.
Gonocòccia uretrogenital
En el cas de la infecció uretral en l'home, els símptomes acostumen a aparèixer al cap de tres o cinc dies després d'haver tingut contacte sexual amb una persona infectada i, en el cas de la infecció genital en la dona, en un període de 10 dies com a màxim, si bé és més variable i incert.
En la dona les manifestacions de la gonocòccia que afecten el coll de la matriu o altres òrgans de l'aparell reproductor (matriu, trompes de Fal·lopi) poden ser:
- Sensació de cremor o de dolor en orinar.
- Alteració del fluix vaginal, que es torna groguenc, de vegades amb presència de sang.
- Sagnat vaginal després de les pràctiques sexuals en què hi ha penetració vaginal.
- Dolor abdominal al baix ventre.
- Sagnat vaginal entre els cicles menstruals (pèrdues entre els cicles).
Aquests símptomes es presenten sols o combinats, i poden ser mínims o severs, però en la majoria de casos (50-70%) no són percebuts.
En l'home, les manifestacions de la gonocòccia solen ser:
- Fluix groguenc del penis.
- Dolor o cremor en orinar.
- Si hi ha afectació al testicle: dolor o inflamació, normalment unilateral, del testicle.
Gonocòccia rectal
Els símptomes de la gonocòccia rectal (quan es localitza a l'anus o recte) són: fluix, picor o dolor a l'anus, dolor en anar de ventre i, de vegades, presència de sang o moc a la femta. La infecció rectal, especialment en la dona, es majoritàriament asimptomàtica.
Gonocòccia faríngia
La gonocòccia faríngia pot provocar mal de coll, però és més freqüent que no ocasioni cap tipus de molèstia.
Existeixen diverses proves diagnòstiques per detectar aquesta infecció. Normalment, es prenen mostres de les secrecions uretral, vaginal, anal o faríngia de la persona infectada per poder visualitzar o fer el cultiu del gonococ al laboratori.
La gonocòccia localitzada a la uretra o al coll de la matriu es pot diagnosticar fàcilment mitjançant una anàlisi específica d'orina.
La gonocòccia es tracta amb antibiòtics, per via oral o amb injeccions, en una dosi única. Atès que sovint la gonocòccia coincideix amb la infecció per clamídies, en alguns casos es prescriu tractament antibiòtic per tractar-les totes dues.
Les formes greus de gonocòccia, com la malaltia inflamatòria pèlvica, necessiten ser tractades amb antibiòtics durant uns quants dies i normalment en règim d'ingrés hospitalari.
S'aconsella no tenir relacions sexuals fins passada una setmana d'haver acabat el tractament contra la infecció. Una persona que ha tingut gonocòccia pot tornar-ne a presentar si no pren les mesures de prevenció adequades, encara que hagi rebut tractament i s'hagi curat d'un episodi anterior.
És recomanable que la parella o parelles sexuals d'una persona infectada visitin el metge o la metgessa perquè en faci una valoració i prescrigui el tractament corresponent.
La utilització correcta del preservatiu en totes les pràctiques sexuals (vaginals, anals i orals) en redueix el risc de transmissió.
Les persones infectades que no tenen símptomes poden transmetre la infecció a altres persones sense saber-ho. Per això, quan algú sospita que pot haver-se exposat a aquesta infecció o a alguna altra durant les seves pràctiques sexuals, ha de visitar el metge o la metgessa perquè valori el seu cas, li demani les proves diagnòstiques pertinents i li prescrigui el tractament adequat.
La persona que ha estat diagnosticada i tractada per una gonocòccia hauria d'informar la seva o les seves parelles sexuals recents perquè es facin les proves diagnòstiques i rebin, si escau, tractament.
En cas de gonocòccia, es recomana realitzar proves per descartar la presència d'altres infeccions de transmissió sexual. En qualsevol cas, convé seguir les recomanacions i els controls indicats pels professionals sanitaris.
Les dones embarassades amb risc alt de tenir aquesta ITS (parelles sexuals múltiples, parella sexual nova, parella sexual amb ITS, ús no sistemàtic del preservatiu amb parelles sexuals ocasionals, antecedents d’ITS, activitat de sexe comercial) han de fer-se les anàlisis de detecció des del primer trimestre de l'embaràs. Caldrà repetir-la en el segon trimestre quan el resultat hagi estat positiu o en el tercer si el risc de reinfecció és alt. També es recomana la prova de detecció del virus de la immunodeficiència humana. El tractament de la mare infectada pot evitar complicacions durant la gestació o el postpart i la infecció del fetus.
Més informació
Algunes complicacions que pot causar són:
- Malaltia inflamatòria pelviana:
- La malaltia inflamatòria pelviana en la dona pot ser el resultat d'una infecció per gonococ no curada. Afecta la matriu i les trompes de Fal·lopi i pot ser causa d'esterilitat, d'embaràs ectòpic (embaràs fora de la matriu) o de dolor abdominal crònic.
- Els símptomes d'aquesta malaltia poden ser dolor abdominal baix, mal d'esquena, febre, sagnat vaginal o pèrdues entre els cicles menstruals, relacions sexuals doloroses i augment del fluix vaginal.
- Epididimitis
- L'epididimitis en l'home pot ser el resultat d'una infecció per gonococ no curada que afecta els testicles. Pot provocar dolor i inflamació de la bossa escrotal com a senyal de la inflamació d'una part del testicle anomenada epidídim. Sol ser molt dolorosa i quan afecta ambdós testicles pot ser causa d'infertilitat en l'home.
Situacions especials
Les persones amb gonocòccia tenen més probabilitats de contraure la infecció pel virus de la immunodeficiència humana (VIH) si tenen relacions sexuals no protegides amb una persona infectada. D'altra banda, la presència d'una gonocòccia en una persona infectada pel VIH facilita la transmissió d'aquesta infecció a altres persones per les relacions sexuals.
Una dona embarassada amb gonocòccia pot transmetre la infecció al seu fill o filla en el moment del part, la qual cosa pot ser causa d'alteracions oculars greus (conjuntivitis i fins i tot ceguesa), d'infecció de les articulacions i de septicèmia (infecció a la sang) en el nadó. La gonocòccia també pot provocar que la dona embarassada tingui un part prematur, és a dir, abans de temps. És convenient detectar la infecció al més aviat possible per tractar-la i reduir el risc que apareguin complicacions.
Per prevenir la conjuntivitis gonocòccica (i també per clamídies) s'aplica una pomada antibiòtica als ulls de l'infant immediatament després del part.
Podeu demanar més informació sobre les infeccions de transmissió sexual als metges o els infermers de capçalera, als ginecòlegs, als llevadors, als farmacèutics, o podeu trucar al telèfon d'informació i consultes 061 Salut Respon disponible les 24 hores.
-
Infeccions de transmissió sexual (Obre en una nova finestra)
Plans d'actuació, guies, protocols i altres materials d'interès de l'Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT).
-