Com més temps passa entre l'inici dels símptomes i el diagnòstic, menys possibilitats hi ha de tractar l'ictus i més de presentar seqüeles permanents. Hi ha tractaments que només són eficaços en les primeres hores de la malaltia. Per això és fonamental per a l'atenció urgent avisar com més aviat millor els serveis d'emergències i explicar-los els símptomes.

Segons les característiques de la malaltia, es pot ingressar en una unitat d'ictus, en una unitat de cures intensives o en una planta normal. En qualsevol cas, cal tenir cura de l'estat general de la persona malalta i de la seva nutrició. Si té alguna discapacitat, s'ha de començar el tractament rehabilitador quan ho permeti el seu estat de salut.

El tractament de la malaltia es fa amb tots els mitjans de què es disposa actualment: farmacològics, quirúrgics i d'altres.

Els símptomes poden millorar al llarg de l'ingrés hospitalari i haver desaparegut al moment de l'alta. En molts casos, però, la discapacitat pot persistir amb més o menys intensitat i pot afectar diferents àmbits de la vida. En aquestes situacions és necessari el tractament rehabilitador (vegeu Viure amb). 

Data d'actualització:  19.10.2018