
El Codi ictus és un protocol d'actuació urgent que comprèn l’activació d’una xarxa de dispositius assistencials adreçats a donar una atenció immediata i adequada als pacients amb sospita d'ictus. L’objectiu principal és que l'atenció a la persona afectada es realitzi amb la major celeritat possible per evitar la progressió de la malaltia i les seves seqüeles.
El Codi ictus s'activa quan el SEM rep l’avís que una persona ha patit un ictus i envia una ambulància al lloc dels fets per fer una avaluació inicial i oferir la primera atenció. Els professionals d'Emergències mèdiques utilitzen l'Escala RACE (acrònim de Rapid Arterial oClusion Evaluation, que significa avaluació ràpida de l’oclusió arterial), creada per neuròlegs de l’Hospital Germans Trias, que s’ha convertit en una referència internacional i que permet avaluar fàcilment la gravetat de l’ictus i determinar si és possible que el pacient pugui tenir obstruïda una de les principals artèries del cervell.
Amb aquesta informació, el SEM prealerta l'hospital receptor més proper d'entre la xarxa d'hospitals del Sistema de Salut de Catalunya amb capacitat per diagnosticar les persones afectades i tractar-les, si fos necessari, amb fàrmacs trombolítics, o per fer-ne la derivació a centres terciaris on s'administren les teràpies intravasculars. Aquesta informació prèvia és especialment valuosa perquè permet a l’hospital que rebrà el pacient en primera instància fer un plantejament anticipat del tractament.
Quan el pacient és atès a l’hospital, li fan un diagnòstic precís que determina si l’ictus l’ha causat una hemorràgia (ictus hemorràgic o vessament cerebral) o bé el taponament d’un vas sanguini del cervell (ictus isquèmic o infart cerebral), cosa que condiciona el tractament que s’ha de fer posteriorment. També s’avalua el grau d’afectació cerebral.
En el cas de l’obstrucció d’un dels vasos sanguinis principals, el tractament que s’ha demostrat més efectiu és la realització d’una trombectomia per via endovascular mitjançant un cateterisme, una intervenció disponible a centres altament especialitzats, amb professionals entrenats i amb uns recursos tècnics concrets. Si l’hospital on és atès el pacient no pot fer aquesta intervenció, se li administra un fàrmac trombolític –quan és necessari, en coordinació per via telemàtica amb un centre més gran– i, si aquest tractament no funciona, se’l trasllada a un centre que pugui dur a terme un cateterisme cerebral.
Recentment, els resultats de l’estudi RACECAT, liderat pels serveis de Neurologia de l’Hospital Germans Trias i l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i la direcció d’Hospitals de l’ICS, i en col·laboració amb el Pla director de l’Ictus de la Generalitat, posen de manifest l’efectivitat dels circuits d’atenció a l’ictus al nostre territori gràcies a l’alta coordinació entre el SEM i els centres hospitalaris. El 45% dels pacients amb ictus isquèmic greu reben una trombectomia, el que suposa una de les taxes més elevades d’Europa, i el tractament s’inicia de forma molt ràpida, amb una mitjana de 4 hores i mitja des de l’inici dels símptomes.