Haemophilus influenzae

L'Haemophilus influenzae habita en les vies respiratòries d'algunes persones (portadors sans) sense causar cap símptoma perquè tenen un estat immunitari o de defenses que els protegeix de patir la malaltia. Tanmateix, els portadors sans eliminen el germen cap a l'exterior i juguen un paper molt important en la seva transmissió, ja que el bacteri pot arribar a un individu sa i, en comptes de convertir-lo en portador, causar-li la malaltia.

La transmissió de les infeccions per l'Haemophilus influenzae tipus B esdevé de persona a persona, per contacte directe amb les secrecions faríngies i nasals que contenen el microorganisme i que es produeixen en parlar, tossir o esternudar.

En cas d'aparició en un infant de mal de cap, vòmits, febre, somnolència de manera sobtada o bé dificultat per empassar i respirar, es recomana portar-lo a un centre hospitalari.

Els símptomes de les principals malalties invasives per l'Haemophilus influenzae tipus B són:

• Meningitis: es caracteritza per un inici sobtat amb mal de cap intens, febre de 39 °C a 40 °C, nàusees, vòmits i rigidesa de nuca.
• Pneumònia: tos, dificultats per respirar i febre.
• Epiglotitis: mal de coll, dificultat per empassar i respirar i ronquera.
• Infecció generalitzada (sèpsia): deliri, febre, calfreds i batec ràpid del cor.

Per confirmar la infecció i en funció dels símptomes presentats, cal fer les proves corresponents associades a les diferents malalties invasives. Per exemple, es prendrà i analitzarà una mostra de líquid cefaloraquidi per punció lumbar si es tracta de meningitis o es farà una anàlisi de sang en el cas de la pneumònia.

El tractament de les persones afectades consisteix a proporcionar antibiòtics específics per a les malalties invasives.

D'altra banda, davant d'un cas de malaltia, el responsable sanitari corresponent indicarà la quimioprofilaxi (tractament antibiòtic preventiu) a seguir per part dels contactes familiars i els contactes de guarderia o parvulari.

Qui hagi tingut contacte amb una persona malalta haurà de ser sotmès immediatament a quimioprofilaxi amb l'objectiu d'eliminar el microorganisme de les vies respiratòries i evitar que, durant uns dies, circuli entre les persones que han pres la medicació. L'antibiòtic utilitzat és la rifampicina.

Als infants menors de cinc anys no vacunats o vacunats de manera incompleta, a més de la quimioprofilaxi, caldrà administrar-los una dosi de vacuna. Posteriorment, hauran d'acudir al pediatre o la pediatra per completar la pauta de vacunació que els correspon per l'edat.

Com s'ha de prendre la profilaxi?

És molt important que es faci seguint la pauta i el temps recomanat i, si per algun motiu no s'ha administrat l'antibiòtic, es comuniqui a l'escola. L'eficàcia de la prevenció depèn en gran mesura del compliment d'aquestes normes per part de totes les persones a les quals se'ls hagi indicat el tractament.

La rifampicina s'administra un cop al dia, durant quatre dies consecutius, en dosis de 20 mg per kg de pes. Per als infants menors d'un mes la dosi és de 10 mg per kg de pes. En les persones adultes, la dosi diària és de 600 mg.

La quantitat de medicació que han de prendre els infants als quals s'administra el xarop es mesurarà mitjançant la cullera dosificadora que porta el medicament. Les dosis es prendran cada 24 hores, segons aquestes pautes:

• De 2,5 a 5 kg de pes, fins a 2,5 ml (ratlleta de 2½ de la cullera dosificadora).
• De 5 a 9 kg de pes, fins a 5 ml (tota la cullera).
• De 10 a 14 kg de pes, fins a 10 ml (dues cullerades senceres).
• De 15 a 19 kg de pes, fins a 15 ml (dues cullerades (10 ml) i mitja (ratlla de 2½)).
• De 20 a 24 kg de pes, fins a 20 ml (quatre cullerades senceres).
• A partir de 25 kg o bé de 7 anys ja es donen càpsules de 300 mg.
• Persones adultes, una dragea de 600 mg cada dia.

Situacions especials

A aquestes dosis l'antibiòtic no presenta efectes secundaris, a excepció de la coloració vermellosa de l'orina i de les secrecions lacrimals. Per aquest motiu, en cas de portar lents de contacte, es recomana utilitzar ulleres durant el temps de tractament.

Per a les dones que prenen anticonceptius orals, la rifampicina disminueix l'eficàcia de l'anticonceptiu en el temps que dura el tractament i, per tant, es recomana la utilització d'un altre mètode anticonceptiu alhora.

D'altra banda, aquells infants que prenguin altres medicaments durant el temps de la quimioprofilaxi, caldrà que consultin el pediatre o la pediatra, atès que la rifampicina pot disminuir-ne l'efecte.

La rifampicina només està contraindicada en l'embaràs, en persones al·lèrgiques al medicament o en les que pateixen asma per sulfits en cas de ser administrada en xarop. Cal, en aquests casos, contactar amb els responsables sanitaris perquè se'ls facilitin altres medicaments.

La vacuna anti-Haemophilus influenzae tipus B s’administra com a vacunació sistemàtica de tots els infants a partir dels dos mesos d’edat. En aquest cas, se n’apliquen tres dosis als dos, quatre i onze mesos.

També poden rebre la vacuna els infants (entre dos mesos i cinc anys) afectats d’asplènia, anèmia falciforme, immunodeficiències o infecció pel virus de la immunodeficiència humana; així com les persones adultes amb asplènia funcional o anatòmica, malaltia de Hodgkin, drepanocitosi, neoplàsies hematològiques i en situació d’immunodepressió.

Es tracta d’una vacuna molt eficaç i segura amb una resposta immunitària molt bona. La vacunació sistemàtica ha permès eliminar gairebé la infecció.

Com qualsevol medicament, les vacunes poden produir efectes adversos, principalment reaccions locals en el punt d’injecció, febre o petites molèsties.

Consideracions especials

Als malalts que han de rebre tractament immunodepressor, se’ls ha d’administrar la vacuna abans de l’inici d’aquest tractament o bé aplicar-lo 15 dies després d’haver-lo finalitzat.

Hi ha una sèrie de factors que incrementen la susceptibilitat a la infecció o el risc d'exposició, com per exemple:

• La presència de fumadors al domicili.
• La lactància artificial.
• La presència de moltes persones en un espai reduït.

Teòricament podria incidir-se en aquests factors de manera preventiva.

Malgrat tot, la vacunació ha demostrat ser la mesura de prevenció més eficaç. En els països que tenien les taxes més elevades d'aquesta malaltia, la introducció de la vacuna en els seus calendaris de vacunació l'ha feta desaparèixer pràcticament.

Quant de temps cal estar alerta en cas de malaltia?

Després de l'aparició d'un cas i durant un període màxim d'un mes, cal que mares, pares i mestres tinguin presents els símptomes esmentats per detectar com més aviat millor l'aparició d'alguna altra persona afectada. És important comunicar a l'escola qualsevol cas quan aparegui.

Quan se'n presentin un o més casos en un centre escolar, els responsables sanitaris, per mitjà de l'escola, hi prestaran suport, seguiran de manera estreta durant aquest temps els esdeveniments que puguin sorgir i indicaran les actuacions necessàries.

Un cop la persona afectada hagi obtingut l'alta hospitalària, podrà incorporar-se a les seves activitats normals.