Contacte
La febre tifoide és una malaltia infecciosa greu que acostuma a afectar les persones que viuen en països en vies de desenvolupament. La produeix el bacteri Salmonella Typhi, que està relacionat amb el que causa la salmonel·losi.
Es contrau a través del consum d’aigua i d’aliments contaminats per femtes o orina de persones infectades o per contacte amb aquestes persones. La febre alta, el dolor abdominal i la diarrea en són els símptomes més freqüents.
Sense tractament antibiòtic immediat, la febre tifoide pot propagar-se per tot el cos, produir complicacions, com ara hemorràgia intestinal o insuficiència renal, i arribar a provocar la mort.
La infecció es contrau amb la ingesta d’aliments manipulats per persones infectades o bé per contacte directe amb una persona infectada.
Les persones que beuen aigua contaminada o mengen aliments rentats amb aigua contaminada també poden desenvolupar la malaltia.
Algunes persones que ja han superat la malaltia poden continuar sent portadores del bacteri i transmetre'l a altres persones.
Els símptomes acostumen a aparèixer entre una i dues setmanes després de contraure la infecció i es poden manifestar sobtada o gradualment.
Les persones afectades presenten febre alta, dolor abdominal i muscular, mal de cap, diarrea o restrenyiment i erupció cutània (taques de color rosat) a abdomen i tòrax. La malaltia també pot produir fatiga, pèrdua de gana i de pes, calfreds, sang a la femta, confusió i dificultats de concentració.
Si s’aplica tractament, els símptomes desapareixen entre 2 i 5 dies després. En cas contrari, empitjoren amb el pas del temps.
El diagnòstic de la infecció es basa en el cultiu bacterià de femta, orina o sang. Consisteix a col·locar una mostra d’aquests fluids i rebuigs corporals en un medi especial que afavoreix el creixement dels bacteris. Els bacteris que s’intenten detectar només creixen si ja són presents a la mostra.
Tot i que el cultiu de medul·la òssia és la prova més precisa per a la detecció de la febre tifoide, el procés d’obtenció de la mostra és tan lent i dolorós que només es realitza quan els resultats de la resta de proves no són clars.
Un altre mètode de diagnòstic menys utilitzat és la detecció d’anticossos contra la malaltia a la sang.
La febre tifoide es tracta amb antibiòtics. El metge prescriurà el més adequat en funció dels resultats de les proves diagnòstiques per evitar el desenvolupament de resistències antimicrobianes.
Beure líquid ajuda a prevenir la deshidratació que produeix la febre perllongada, la diarrea i els vòmits. Pot ser necessari administrar-los a l’hospital per via intravenosa.
Algunes persones poden patir recaigudes. En aquests casos, els símptomes reapareixen al voltant d’una setmana després de finalitzar el tractament, però generalment són més suaus i duren menys. La reinfecció es pot superar amb tractament antibiòtic addicional.
Si heu de desplaçar-vos a algun país amb risc de febre tifoide, cal que preneu algunes mesures per evitar contraure la infecció:
- Abans de viatjar, adreceu-vos a una unitat especialitzada de salut internacional per vacunar-vos contra la malaltia.
- Beveu exclusivament aigua embotellada. Utilitzeu-la fins i tot per rentar-vos les dents.
- Cuineu tots els aliments i consumiu-los quan encara estan calents.
Eviteu:
- El gel, si no s’ha fet amb aigua embotellada.
- Els aliments crus, com les verdures o les fruites, perquè es poden haver rentat amb aigua contaminada.
- El menjar de llocs de venda ambulants.
Renteu-vos les mans amb freqüència, especialment després d’anar al lavabo i abans de preparar i menjar aliments.
